
Els que em coneixen saben la meva inclinació per la pràctica d’esports d’aventura i risc. Sovint les meves activitats de lleure van adreçades cap aquest àmbit. Els darrers anys a l’hora de fixar les meves destinacions estivals sempre he triat indrets d'Europa o Nord Amèrica. Enguany, i després d’un procés de reflexió, he decidit que l’activitat d’aventura i risc seria de màxim risc i aquest es basaria en la pròpia destinació en si mateixa i no pas l’activitat a dur a terme. Per això el lloc triat ha estat el Reino de España, (sempre és bo conèixer l’adversari in situ). Tot i que m’agraden les activitats d’aventura, no sóc cap insensat, i la zona escollida ha estat la zona nord del Reino, propera a la seva frontera pirinenca, per si tanta españolitat esdevingués irrespirable i hagués de fugir-ne ràpidament.
Mentre feia una caminada per un serret del Pirineu (ara en diuen un trekking) en arribar a un collet vaig veure que hi havia força gent. El motiu s’explica pel fet que molt a prop d’allí hi arriba un telecadira d'una estació d’esquí propera i que funciona durant l’estiu. Això fa que en pocs segons el gran públic, sense cap mena d’esforç, pugui arribar fins al Coll esmentat.
Aleshores vaig ser testimoni d’una escena entendridora: Un parell joves ben equipats per l’alta muntanya (duien aquells vestits de bany estampats que venen al Pryca i que arriben fins els turmells) es feien una foto. Per fer-se la instantània es van posar darrera una bandera estanquera (roja i gualda) amb el dibuix d’un toro enganxat al mig. Van voler emular el que s’acostuma a fer quan hom assoleix una proesa de semblant a fer el K2 per l’aresta nord. Un honrat pare de família nombrosa també va ser testimoni de l’emotiva escena i va adreçar-se al jove que feia la foto i li va dir: “Perdon Caballero, nos podria hacer una foto también a nosotros? Tengo que felicitar-le por su iniciativa de traer la Bandera, esto lo tendríamos que hacer todos...” No em vaig voler aturar ja que de la manera com em miraven crec que van estar a punt de convidar-me també a sortir a la foto.
Aquesta visió m’ha fet pensar que potser estaria bé que el proper cop que passi pel Coll d’Alforja m’aturi amb el meu amic Aniol i ens fem una foto amb una estelada i un burro enganxat. De ben segur que tots els automobilistes que vagin passant s’aturaran, voldran afegir-se a l’escena i ens felicitaran la iniciativa!!!
foto: Descens de barrancs a les antípodes, una nova modalitat d'esport d'aventura de risc similar als viatges per España. http://www.espeleogrup.santfeliu.net
7 comentaris:
Gran proesa pujar amb telecadira, veig que qualsevol excusa és bona per treure la bandereta d'Osborne. El que m'estranya és que no la traguessin abans, al mateix telecadira, i pugessin cridant "A por ellos oe". Aix, aquests esports d'aventura :)
Considera't afortunat per poder contemplar online una estampeta tan graciosa digne del celtiberia show. Jo pagaria per viure-ho.
estic amb el sergi. has estat de sort de poder viure d'aprop una experiencia aixi :-)
Ho havies de fotografiar home!
...Però em pregunto quina cara devies posar mentre senties:
"Perdon caballero...bla,bla..."
I tenint tant aprop una bandera tant...amb dibuixet i tot.
Digan's:
-Et va agafar per riure?
-Vas pensar que hi havia una càmera oculta?
-Vas estar apunt de treure l'esmorzar...de feia tres dies?
Collons ara els conqueridors del pais vei venen amb banyador estampat del pryca i el toro!! On anirem a parar!
Felicitats pel blog! :)
Veus, aquestes cosetes son aqueles que es poden explicar als nets...Un dia jo.....
Publica un comentari a l'entrada