A més a més encara hi ha un altre argument per no fer la Mani abans: i si resulta que el Tribunal Constitucional prepara una sentència a l’alça i puja el sostre competencial de l’Estatatut? Aleshores una Mani previa espantaria als Magistrats i deixarien les coses com estan. Això seria del tot contraproduent ja que no gaudiriem d’aquest regal de l’alt Tribunal.
Aquest post ha estat redactat després d’assistir a un curs de Tast d’Absenta impartit al Carrer Nicaragua de Barcelona
foto: el Somelier Sr. Zaragoza omplint els gots d'absenta pels participants del Tast.
7 comentaris:
Martell for president!. La segona raó és la més preocupant, doncs segur que el TC està considerant seriosament donar-nos la independència. L'Absenta és el que té: t'obre la ment i et dóna una visió preclara de la situació. :-)
Això de l'alça deu ser per l'absenta, em temo!
Martell for president, jo també opino!
Interessant barreja d'herbes, però ben perniciosos els efectes quan se n'abusa.
Tens raó Martell, els magistrats segur que tenen un cor tant gran que no els hi cap a la caixa toràcica.
Tots a la mani de després!
Doncs jo crec que no s'hauria de fer cap mani, ni abans, ni després.
Millor aprofitem el temps per a fer unes rondes de xupitos de grappa :P i així, surti el que surti, tant se'ns en fotrà i no prendrem cap "calienta".
A mi el Zaragoza un dia em va donar una coca-cola i ja no me'n recordo de res més. L'endemà cagava fi, però era més feliç perquè em sentia un més del ramat. Estic tranquil, els del tribunal discerniran correctament què cal fer.
Jo penso que si s´ha de fer una mani; l´onze de setembre i reclamar, un cop més, la Independència dels nostres Països. Fer una mani queixant-se de la pallassada de Tribunal Constitucional de Gaby, Miliki i Fofito reclamant la porqueria d´Estatut que ens han deixat els espanyols és donar-los importància i mostrar conformitat amb la seva caritat.
Si la mani fos amb el lema, fora Estatuts i Visca la Independència que comptin amb mi... no crec pas... que es produeixi...
Publica un comentari a l'entrada