Diumenge passat el Setmanari Presència ens recordava que enguany fa 350 anys que les comarques de la Catalunya Nord (El Roselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya) van passar a mans franceses arrel de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659.
M’ha sorprès el poc ressò que ha tingut aquesta efemèride entre els líders d’opinió. La meva sorpresa no és tan envers la majoria gent de Catalunya, que aquests dies està pendent dels canvis introduïts a la nova programació de Tele Circo, la cadena líder d’audiència al País, i no pot estar per foteses com aquesta. En canvi els intel·lectuals, periodistes i polítics españols no n’han fet esment. Per ells Catalunya forma part d’una España única i indivisible i si fa 350 anys una part de Catalunya va passar a mans franceses vol dir que una part d’España està en mans dels pèrfids francesos. I ells sense dir ni res! Curiosament Gibraltar, que va passar a mans Britàniques només 53 anys després i és molt més petit que les comarques nord catalanes, és reivindicat amb insistència i perseverància de forma sempre vehement. (Si jo fos Britànic estaria molt acollonit)
Potser és que en el fons creuen que Catalunya és només una colònia i no forma part de l’España de ple dret i per tant es susceptible de qualsevol acte de pillatge, espoli, mutilació o repartiment amb el veí?.
Foto: el fàl·lic campanar de la vila de Cotlliure al Rosselló, aquestes terres catalanes pateixen la dissort de no poder veure Tele Circo ni poder ser sàviament governades per ments preclares com són les dels dignataris espanyols. http://tarrago.blog.lemonde.fr
14 comentaris:
Uix, tele circo, m'has fet riure... em sembla que el mal és que una bona colla d'allà dalt, no tenen clar de quin país són...
Som una colònia. Punt.
Ens fan creure que no del tot, però això ho fan, els que s'estàn forrant aquí.
Potser van estar de sort aquestes terres, si ara tornés a passar una cosa semblant, jo corria cap a munt!
(i això que els francesos tampoc m'agraden! )
Quan vaig fora i em pregunten d´on sóc dic de Catalunya, com que gairebé sempre s´ha d´aclarir,dic que de la part espanyola. Que castellans i francesos se la van repartir.
Ho comencen a veure clar...
llastima, perque amb lo bonic que es cotlliure... si a mes poguessin veure telecirco :-D
He passat uns dies maquíssims a la Cerdanya i el Conflent: Angustrina, Ur, Fontromeu, Prada...
Ves a saber, potser és que no s'enrecorden a Madrid d'aquest territori, com queda a la perifèria de la Capital... Hauries de d'enviar-li la informació als senyor ministrus, a veure si acaben reclamant la Catalunya nord igual que fan amb Gibraltar i així ens podem tornar a pixar de riure.
Josep: en aquests dies segur que no has pogut parlar gaire en català. La Catalunya Nord és el territori més destrossat culturalment dels PP.CC.
Potser serà això.
Potser amb una mica de sort algun dia també se n'obliden de nosaltres de tant mirar la tele
Si m'hagués quedat a casa -com em deia la mare- potser ara seriem francesos...
Parlo de memòria, però segons les xifres oficials un 25% dels nord-catalans afirma saber parlar en català, i un 40% afirma ser capaç d'entendre el català.
En general mai he tingut problemes per a fer-me entendre en català, sempre he trobat algú que entenguès el català.
El més curiós és que jo no he estudiat mai francès, però quan un nord-català em parla en francès em resulta molt fàcil d'entendre. En canvi, quan poso la tele i sento com parla la gent de París no entenc un borrall.
Això és perquè el francès, Josep, està perseguit a la Catalunya-Nord.
Un 25% el sap parlar, un 2,5% el parla habitualment.
El català a la Catalunys sota França és com una mòmia; irressucitable.
Publica un comentari a l'entrada