Ahir, al Teatre Bartrina del meu poblet, vaig assistir a l'estrena de l'obra teatral "La Dona Justa", interpretada, entre d'altres, per Rosa Novell i Àlex Casanovas. Es tracta d'una producció basada en un triangle amorós vist per cadascun dels seus tres integrants mitjançant llargs monòlegs interpretats pels actors on s'intercalen breus diàlegs entre ells. L'escenografia era molt moderna i innovadora: tres grans marcs on es projectaven imatges dels mateixos actors prèviament filmades. El que més em va sorprendre, però, van ser els efectes acústics. L'obra va començar amb una veu en off que es sentia per tota la sala que deia "us recordem que apagueu el telèfon mòbil" i tot seguit Rosa Novell iniciava la seva actuació. Al cap d'una estona des del pati de butaques es sentia un soroll electrònic mentre, impertèrrita, l'actriu continuava amb la seva intervenció. Aquest situació es va anar repetint unes tres vegades més durant l'obra.
Vaig entendre bastant la trama argumental basada en el triangle amorós esmentat, però, sincerament no vaig captar el significat d'aquells estranys sorolls que s'anaven repetint per la sala. Us en deixo una mostra, que d'estranquis vaig poder gravar, per si algú de vosaltres més expert en les noves tendències de l'art dramàtic pot aportar-me algun indici del significat del seu missatge escènic.
Entrades
