Quan el nom no fa la cosa

Nota prèvia: Aquest post ha estat escrit durant el matí del dia 28 d'octubre. Quan estava a punt de publicar-lo m'assabento que la heroïna que el protagonitza ha estat substituïda en la seva funció. Malgrat això finalment he decidit fer-lo públic:


És ben sabut que en època de Jordi Pujol el Director General de Pesca de la Generalitat es deia Jordi Miralpeix. Menys coneguts però igualment esmentables són el gerent dels serveis funeraris de la vila empordanenca d’Ultramort de nom Josep Calavera i Sendrós o que el bidell de la presó de Quatrecamins a la Roca del Vallès es diu Pere Carceller. Hi hauria molts altres exemples però em fa una certa gràcia el de l’encarregada de la nostrada franquícia de depilació làsser de la cantonada “No más Pelos” que es diu Llum Conill Calvet.

Haureu notat que els cognoms s’ajusten perfectament a les tasques i oficis que desenvolupen aquestes persones. Aquest fenomen però no sempre es produeix i a vegades s’escau justament el contrari i el nom de la persona no fa precisament la cosa.

Paradigmàtic és el cas de la Presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sra. María Eugenia Alegret. Arrel de les freqüents sentències contràries a la sensibilitat catalana que emet el tribunal presidit per aquesta sra no ens sentim gaire “alegrets” sinó més aviat tot el contrari: emprenyats i molt !!!

Ara bé en aquest cas particular hi ha la solució. Ella que tot pot fer-ho, com es demostra al carregar-se lleis i disposicions fetes per institucions democràticament elegides, podria canviar-se els cognoms per uns més escaients al seu tarannà i ofici, suggeriria que es digués: María Eugenia Corregidor Español.

Vull ser solidari amb els més vulnerables

Amb una profunda tristor m'assabento de la difícil situació econòmica que molts dirigents polítics estan patint a hores d'ara. Arrel de la pregunta de si comprarien els bons de la Generalitat ens han explicat el seu difícil tràngol personal que estan passant: El Sr. Duran Lleida no pot gestionar el seu minso estalvi, la seva dona ha de fer mans i mànigues per administrar els paupèrrims recursos familiars; la popular Sra. Sànchez Camacho suporta la càrrega d'una gravosa hipoteca i amb aquestes difícils circumstàncies no pot ni plantejar-se comprar els bons i el ciutadà exemplar Sr. Cañas no té diners ni tan sols per fer una canya al bar de sota casa seva.

Tot plegat m'ha commogut. Aquesta setmana ja he plorat dos vegades, diumenge passat en veure al pobre Jaume al darrer Vent del Pla i avui en sentir el malament que ho passen alguns polítics. No puc, ni vull quedar-me amb els braços plegats al davant d'aquesta situació tan crítica. Ara mateix estic preparant una bona perola d'olla barrejada (escudella), tot seguit els trucaré, que vinguin a casa i puguin menjar calent avui per sopar.

Ostres!!! Ara me n'adono que m'he quedat sense sal, em sembla que tinc un pot de cianur potàssic en un armari. Crec recordar que a classe de química em van dir que també era una sal...

KCN

Empresaris amb clara visió de negoci

He sentit a dir que la pel·lícula "Pa Negre" ha estat la segona pel·lícula més vista a les pantalles catalanes durant el darrer cap de setmana. Tot i que no he llegit encara aquesta obra de l'Emili Teixidor fa poc dies he acabat de llegir "Els Convidats" del mateix autor. Amb tots aquests precedents i pel fet que la pel·lícula és en català, evidentment, m'he animat a anar a veure el film.

Consulto la cartellera de Reus, on tenim un total de 17 sales de cinema comercials repartides en dos cinemes, el Reus Palace del Sr. Alejo Zúñiga i el Lauren del Sr. Antonio Llorens (a més a més també hi ha el Cine Club del Centre de Lectura on projecten, entre d'altres, interessants films de l'Uzbekistan en VO) . Doncs bé en cap de les disset sales reusenques es projectava aquesta pel·lícula protagonitzada per Sergi López i que com he dit ha estat la segona més vista als cinemes. En canvi podries trobar títols tan suggeridors com "Híncame el Diente" o "Machete" que de ben segur devien fer omplir de gom a gom les còmodes sales on es projecta de públic mastegador de delicioses crispetes de manera discreta i silenciosa. Un cop més els exhibidors reusencs ens han fet una "exhibició" (perdoneu la redundància) de la seva clarividència pel negoci a l'hora de triar els títols més atractius pels espectadors.

Al final no he tingut altra opció que anar a veure Pa Negre als Cinemes Oscars de Tarragona on, malgrat aquesta ciutat sigui la que ha obtingut la pitjor participació en les consultes per la Independència, el seu empresari de cinema s'ha arriscat temeràriament i ha tingut la gosadia de projectar aquest títol.

Alicia dixit

Quan s'escau l'aniversari en xifres rodones de la mort d'algun personatge important en la història d'un país els mitjans de comunicació n'acostumen a fer el corresponent ressó. Tot just avui dia 15 d'octubre fa 70 anys que el President de Catalunya, Lluís Companys i Jover, era afusellat pels españols.

Aquest matí he tingut la ràdio posada, hi havia RAC1 i en la programació de matí no se n'han fet precisament ressó. S'ha parlat de moltes i múltiples coses però d'aquest fet tan poc com vulguis. M'ha extranyat molt.

Al migdia sento l'Alicia Chànchez Camacho que diu que no s'ha de fer cap mena de recordatori al passat i que s'ha de mirar endavant. Ara ho he entés tot!!!, el señor Conde de Godó, amo de RAC1 ha ordenat fer seguir fil per randa les consignes dictades per la seva referent política.

Tot i que no s'ha de mirar enrera, auguro que el desembre del 2013 la programació de RAC1 i la resta de mitjans propietat del señor Conde ens donaran tota mena d'informació i reportatges sobre el vol que el Sr. Carrero Blanco, el President del Govern Español, va fer 40 anys enrera per damunt d'uns edificis del centre de Madrid.

Productes rars i exòtics

Avui, el Sr. Montilla, President de la Comunidad Autónoma que reuneix les Provincias de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, ha fet una visita de preestrena del nou gram magatzem que l'empresa "El Corte Inglés" ha obert a la vora de les ruïnes romanes que hi ha a 13 km de Reus.

Segons diuen la cròniques periodístiques durant la visita el Sr. Montilla ha prestat una especial atenció a la secció d'alimentació on s'ha fixat que hi havia un insòlit un racó dedicat als productes catalans i fins i tot als productes de la provincia tarragonina.

Es del tot veritat que vendre aquesta mena de productes tan rars en aquest gran magatzem serà del tot innovador i arriscat, fins ara mai s'havia vist que un gran magatzem dediqués espai als productes del propis del país. A tall d'exemple recordo que en el meu darrer viatge a França, a l'Intermarché de la històrica ciutat de Dijon totes les mostasses que s'hi venien eren fetes al land alemany de Baden Württenberg i els vins eren, com no podria ser d'altra manera, uns Ribera del Duero. No cal dir que la mostassa de Dijon i els vins de Bourgogne no es podien trobar en cap prestatge de l'establiment.

foto: Una ampolla de vi del Priorat, un rar producte que mai podreu trobar en una gran superfície establerta a cap de les províncies catalanes.