Adolfo Suàrez tenia raó?

L'Institut Cartogràfic de Catalunya, ens públic depenent de la Generalitat de Catalunya, i que per tant es financia amb les escorrialles que ens retornen de l'espoli fiscal dels nostres impostos, publica on-line la Revista Catalana de Geografia. El seu darrer número de juny (el 45) presenta el següent sumari:

Datzira, S:

La delimitació municipal i l'elaboració del Mapa municipal de Catalunya

Ramos, N. i altres:

Georeferenciación de mapas antiguos con herramientas de código abierto

Grau, J. i altres:

La transición de la geoinformación oficial a ETRS89 en Catalunya

Pineda, L. i altres:

Detección de cambios artificiales en Catalunya 2005-2009 (entorno metropolitano de Barcelona)

Gómez, P. i altres:

Ortofoto verdadera de zonas urbanas en el ICC

Guimet, J.:

City of the future. Technology and social participation as fundamentals for a new conception of city design and management

Un ràpid cop d'ull al Sumari de la publicació ens indica que dels 6 articles que conté, quatre són en español, un altre en anglès i un en català. I, revisant l'anterior número (el 44) trobem en el sumari que hi van publicar 16 articles, dels quals 10 en español, 4 en català, 1 en portuguès i un darrer en anglès.

Amb aquests precedents no ens hauria d'extranyar que, si nosaltres no respectem la nostra llengua, els xicots de Google Maps posin a la seva toponímia cartogràfica barroeres traduccions a l'Español. Sense anar gaire lluny a la Carretera de Castellvell l'anomenen Carretera de Castilloviejo:

És evident que l'Institut Cartogràfic de Catalunya fa mans i mànigues per donar la raó a l'expresident del país veí Sr. Adolfo Suàrez quan aquest fa anys va declarar en unes polèmiques declaracions al setmanari Paris Match el dia 28-8-1976 que no es podia fer ciència en català. Ciència no ho sé però Geografia tan poc com vulguis...

Enguany encara estem de sort!!!

Feia dies que ho esperava amb neguit. Les darreres retallades, ajustos i plans d'austeritat que estan duent a terme les administracions públiques en tots els àmbits em feien témer el pitjor. Ara ja feia uns quants anys que ho teníem entre nosaltres i la seva absència hauria deixat una buidor difícilment substituïble, de fet impossible de substituir.

Però, miraculosament, els mals presagis no s'han acomplert i avui, mentre sentíem el TN Comarques, ha arribat la bona nova. El Rally Cataluña tornarà a organitzar-se aquesta tardor a les terres del Sud un any més mercès al suport institucional que rep i no marxarà ves a saber on!

Exultant, content i satisfet ho he comentat amb el meu veí del replà, ell ha compartit amb mi l'alegria pel fet. El pobre està en hores baixes, treballava com a monitor en un taller per a persones amb discapacitat i en no rebre les subvencions atorgades per part de la Generalitat han hagut de tancar-lo deixant una vintena de persones a l'atur i vora un centenar d'usuaris desatesos. Quan ha sabut la noticia amb un lleu somriure, m'ha dit: "...veus? no tot va tan malament, encara ens queda el Rally..."

La gent del Priorat, comarca per on passa part de la cursa, estaran també satisfets. El nombrós públic que hi assistirà donarà incomptables beneficis a l'entorn: Al ser la tardor època de verema, i com si d'un camp de treball es tractés, els espectadors de la cursa col·laboraran de manera desinteressada en la verema i colliran tot el raïm de les vinyes més properes a la carretera. També ajudaran a la fertilització d'aquelles terres gràcies a les seves abundoses femtes estratègicament dipositades i la fertirriggació amb les seves aigües menors. La monotonia d'aquell groc que agafen els ceps a la tardor es veurà enriquida per la simfonia de colors que aportaran totes les seves deixalles plàstiques que hi aniran abandonant. I, finalment al Priorat on gairebé tothom parla en català podrà enriquir se culturalment al tenir els seus habitants l'oportunitat de poder de sentir parlar l'español en directe, llengua habitual del conreuat públic seguidor de l'emocionant cursa.

Crec que seria just fer pagar a la gent del Priorat una taxa per poder rescabalar, ni que només sigui parcialment, l'esforç que fa l'administració per tal que el Rally hi sigui un any més.

Ah! me n'oblidava. El intrèpids pilots també fan pinya per la campanya #novullpagar ja que no paguen ni un sol peatge d'autopista per anar a la cursa: els porten en helicòpter des dels preciosos hotels de Port Aventura fins les sinuoses carreteres on ens delitaran amb les seves habilitats.

La cúpula també copula

Es ben sabut que, Barcelona, la capital de la nostra Comunitat Autònoma organitza certàmens, congressos i fires d'àmbit internacional que són reconegudes arreu del mon. Sovint s'argumenta que la Ciutat Comtal (de Godó) sedueix el seus visitants per la seva gastronomia, els seus monuments, l'amabilitat de la seva gent o l'obra de Gaudí,... Però el que realment captiva a qui ve a esdevinements com el Congrés Eucarístic, Alimentària, Construmat o el World Mobile Congress són els refinats treballs que ofereixen els/les treballadors/es sexuals de Barcelona. Els executius de l'Opus Dei, Kraft Foods, Heinz, HTC o Nòkia han gaudit d'aquell Francès o aquell Grec que enlloc han pogut trobar. La reputació de tanta activitat lúbrica s'ha anat escampant i ha arribat fins les orelles dels dirigents del Banc Central Europeu, que no han volgut ser menys i han decidit celebrar una reunió de la seva cúpula a la nostra Capital a partir de demà dijous i després de debatre el rumb de l'economia europea durant el dia, durant la nit podran debatre el rumb dels seus fluids més íntims..

Ves a saber si arrel de sortir tan satisfets de les còpules barcelonines fetes pels membres de la cúpula del Banc Central Europeu en surt una recomanació al Govern Colonial Español per tal que aturi l'espoli fiscal que practica envers Catalunya i ens donguin d'una punyetera vegada la Independència...

Foto: Cimera barcelonina del BCE. Un membre de la Cúpula del Banc Central Europeu moments previs a fer una còpula.

Un gran buit

La Universitat Rovira i Virgili (de la qual gosaria a afirmar sense temor a equivocar-me que és la més prestigiosa de les universitats ubicades a la vila episcopal de Tarragona) està programant un curset anomenat "Problemas específicos en la enseñanza del español como lengua extranjera". La meva enhorabona a la docta institució per la seva visió de futur ja que amb aquesta iniciativa s'avança al seu temps ja que sens dubte aquest serà un dels problemes que ens trobarem en el futur Estat Català.

Aquest fet m'ha fet pensar en què quan arribi la Independència em quedaré sense una de les meves aficions preferides: la reflexió rigorosa sobre els "avantatges" que tenim per ser una colònia d'España, súbdits españols i totes les altres exquisides subtileses associades que es deriven d'aquest fet. Sens dubte hauré de fer un replantejament de la meva vida ja que tindré un gran buit que d'alguna forma hauré d'omplir. De fet ja fa força dies que hi penso i fins ara no acabava de trobar quelcom que pugui substituir a aquesta afició. Sortosament, avui 14 d'Abril, i gràcies al Rei dels Españols, l'acabo de trobar: Em dedicaré a la caça de la cabra hispànica a l'exòtica vila de Bot.

Portabilitat espiritual

Des de ja fa molt més d'un any una fortíssima sequera fueteja les terres del Sud i l'Oest de Catalunya. Durant mesos i mesos la pluja caiguda s'ha reduït a xifres només comparables a les de la inversió del Ministerio de Fomento a les seves colònies catalanes és a dir al voltant del 0 més absolut. Davant aquest flagell estem del tot impotents i no tenim gaire cosa a fer, a part de l'estalvi de l'èscàs recurs vital.

Quan això passa acostuma a ser freqüent que es facin pregàries i "rogatives" per demanar la pluja adreçades a la Providència Celestial. Qui escriu aquestes ratlles setmana rera setmana ha anat oferint ciris a sengles capelles dedicades a Sant Galderic i Sant Bernat, els patrons respectius dels pagesos i els excursionistes tot demanant la vital pluja. A més a partir del novembre del 2011 vaig fer-me devot de la fe mariana ja que vaig considerar que aquesta esdevindria força influent en l'actual cojuntura. Malauradament, però, el resultat de tanta activitat pietosa ha estat que dia rera dia als mapes del temps de TV3 hi apareixia una fletxa indicant un eixut vent del nord-oest de força vuit que arribava puntualment tot eixugant la poca humitat que encara quedava.

Ara però m'assabento que la Comunitat Musulmana ha fet durant aquest cap de setmana unes pregàries a les seves mesquites per demanar que plogui a Catalunya. Fins ara no em mirava amb gaires bons ulls la creença sorgida de la Meca el 622 DC però vist l'èxit obtingut amb els sants i mares de déus nostrades he decidit donar-los-hi un vot de confiança i estar amatent als esdeveniments pluvials que puguin produir-se. I si finalment acaba plovent no descarto canviar-me de companyia i demanar la portabilitat religiosa.

Ves a saber si tot plegat es tradueix en pluges abundoses i aquest estiu la meva esposa haurà d'acompanyar-me ataviada en burca a la nostra platja nudista habitual tal i com preceptuen els dogmes alcorànics que haurem abraçat com agraïment per tanta pluja caiguda del cel.

Els tenim molt a la vora però no sabem qui són

Quan em disposo a escriure un post per glosar l'obra d'algun personatge o institució acostumo a documentar-me i aprofundir en la recerca de la seva biografia a fi efecte que l'escrit gaudeixi de rigor i credibilitat. Mitjançant google.cat, ca.wikipedia.org o planes webs específiques és fàcil arribar a recollir molta informació de tot aquell que és objecte de les pentinades que ofereixo des de la meva perruqueria blogaire.

Ahir arran de la resolució del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña volia dedicar un breu homenatge als 21 Magistrados que l'han deliberat. Volia relacionar-los un a un, penjar la seva fotografia amb senyal de respecte i submissió. Però quina ha estat la meva sorpresa quan remenant hores i hores pel ciberespeai no he trobat res de tot això. No trobo cap relació de qui són els 21 misteriosos Magistrados, cap fotografia d'ells, res de res. Per internet puc trobar tota mena d'informació de qui son els Ministros o Diputados que configuren respectivament el poder executiu i legislatiu colonitzador español (si cliqueu aquí trobareu la d'un Diputado Español qualsevol trobat a l'atzar) però de l'altre poder, el Judicial, no hi ha manera de poder trobar qui són els 21 Magistrados que integren el totpoderós òrgan jurisdiccional.

foto: davant la impossibilitat de trobar el careto dels 21 magistrats. N'he buscat una de com imagino que deuen ser.

Llops de Mar

El President de la Comunidad Autónoma Catalana Sr. Artur Mas ens té acostumats a emprar metàfores de caire mariner a l'hora de descriure'ns l'actual cojuntura. Aquestes metàfores dotades de gran contingut pedagògic han agradat als nous governants españols del PP i també se les han fet seves. Sense anar gaire lluny el Ministro de Economía Sr. Luís de Guindos (que per cert no fa cara de ministre) ha dit que "todos vamos en el mismo barco" per negar qualsevol pretensió d'alguna comunidad autónoma per tal que se'ls permeti un lleu increment en la seva previsió de dèficit.

Aclaparat per tants símils marítims jo no vull ser menys i si em permeteu també en faré un: anem tots al mateix vaixell, capitanejat pel Capità Raxoi que mentre navega a la vora de perillosos esculls s'ho fa al seu camarot amb una valquíria. El Sr. de Guindos és el contramestre i el Sr. Artur Mas no és res més que un grumet que es dedica a netejar la coberta. Els catalans estem tots tancats a les bodegues del vaixell i quan aquest naufragui no tindrem cap opció d'arribar als bots salvavides i ens enfonsarem amb la nau al fons del mar (matarile li le li le).