Ornitologia popular

El prestigiós crític Ferran Monegal té un canari flauta (Papitu) que l'assessora a l'hora de realitzar la seva crítica televisiva. Jo no en sóc menys i tinc un periquito, el moixonet cada dia em desperta. L'única pega és que ho fa tot cridant "Viva el Real Club Deportivo Español".

Com que l'arenga no m'acaba de fer el pes, he decidit vendre'l. Pensava que la millor opció seria la de publicar un anunci en algun diari amb sensibilitat ornitològica contrastada (més concretament amant de les gavines), escrit en algun idioma que compti amb centenars de milions de parlants i ben vinculat a l'Opus. No hi havia dubte, el posaria al " Diario Español de Tarragona", el tarannà del diari feia joc amb el del meu periquito i això en podria facilitar una venda ràpida. En trucar per ssabentar-me del preu de l'anunci vaig dir a l'operadora: "Bon dia, és el Diario Español?" i l'operadora em va respondre, sensiblement enutjada, "No señort, esto és el Diari de Tarragona!". La resposta em va desconcertar. Fa molts anys que no llegeixo aquest mitjà i potser havia canviat de llengua, tarannà i contingut. Potser ara s'editava en català i la seva línia editorial defensava clarament les necessitats del seu àmbit territorial amb un punt de vista independent, català i progressista? Tot seguit vaig anar a la Biblioteca (així m'estalvio un euro) a veure si confirmava el dubte. En fullejar-lo vaig veure que no, que el seu contingut no diferia gaire d'aquell Diario Español de la Prensa del Movimiento que recordava.

En aquest cas el Raimon no l'ha encertada ja que han perdut els seus orígens però conserven íntegra la seva identitat !!!

A la foto el meu periquito conversant distesament amb un company seu sobre les propostes del president español Rodríguez en matéria del nou finançament de Catalunya. (http://www.animalots.com/)