A moltes botigues del pais, quan entra un possible client, el botiguer fa mans i mànigues per captivar-lo i poder materialitzar la venda. Si el client parla espanyol, el botiguer, ni que sigui de la crosta o ceballut, li parla en un espanyol més excels que el que parlava Nebrija, i si el client li demana que li llepi el perineu, el botiguer, sol·licit, atén els desitjos orals del visitant del seu establiment. Amb aquestes estratègies comercials van venent, sense gaires alegries i fent la viu viu. Molts ja comencen a patir els efectes devastadors de la crisi.
En canvi les empreses espanyoles que es dediquen al telemàrketing telefònic, et truquen directament a casa, justament en el precís moment en què hom dina, sopa, fa la migdiada, o té relacions concupiscents amb la/el partenaire. No cal dir que l'operador que truca, no entén el català i t'exigeix que si li vols comprar allò que t'està oferint li parlis en espanyol. Amb aquesta tècnica comercial, aquestes empreses espanyoles venen i obtenen beneficis milionaris i, ni que hi hagi crisi, el negoci va a tot gas.
Admirat per un màrqueting tan innovador, ja fa temps que els dono suport material i quan em truquen per vendre'm una adsl, un banc, gas o electra, els dic "un moment si us plau" i tot seguit poso l'auricular telefònic davant la ràdio o la televisió i obsequio al teleoperador amb l'audició d'algun programa de Catalunya Ràdio, TV3, Canal 33 (sobretot si fan un documental del Serengueti africà) o la Tele de Reus. Els faig Teleimmersió Lingüística. Al cap d'un temps prudencial penjo el telèfon per deixar la línia lliure i poder rebre una nova oferta. Crec que si tots els fem aquest suport, els teleoperadors acabaran aprenent el català i les empreses espanyoles podran obrir mercat en el reduït sector ceballut del mercat català, sempre tan tancat i intransigent.
No n'aprenem.
-
Definitivament, no n'aprenem. Amb el que ha passat fa pocs dies a València,
hem sentit que molta part de la culpa és que en l'època del "boom"
immobiliari...
Fa 3 dies
5 comentaris:
Quina idea més bona !
Fins ara sempre contestava No! No! No!... i els penjava peró això és genial!
Jo fins ara deixava el telefon despenjat, sense saber que passava, i després el penjava al cap d'una estona. M'imaginava dient "oiga! oiga! esta aíí???".Fins que penjaven cagant-se amb els meus avantpassats,segurament .Seguiré el teu exemple, així serè menys cruel, i faré una bona obra, com tu ho fas. Gràcies !!! ;)
A mí m'emprenya molt la publicitat telefònica. Últimament he optat per engegar-los directament a practicar el sexe anal com a receptors. Sembla ser que desde aleshores no rebo tanta publicitat telefònica...
Si demaneu per un teleoperador català perquè teniu dificultats en l´idioma espanyol la majoria de companyies te´l passen. Si no és així, en espanyol precari podeu contestar que perdran la venda per no disposar d´aquest servei. És una forma educada i ferma d´actuar que us recomano.
Pep Cistell
Jo faig el mateix que l'últim participant.
Toti que em parlin en català, no penso comprar-los res.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada