dijous, 27 de novembre de 2008

Mutisme i discreció

Acabo de sentir al TN del Ramon Pellicer i la Raquel Sans que els jutges d'España destinats a les seves colònies del llevant (als pobres ja no els queda cap ni una a l'ultramar) han manifestat el seu profund malestar pel fet que des dels Mossos d'Esquadra s'hagin filtrat unes suposades conductes poc correctes que ha fet alguna membra de la judicatura metropolitana .

Els togats tenen tota la raó i crec que no s'hauria d'haver fet públic l'incident que es va produir el 9 d'octubre passat, quan suposadament una magistrada va intentar saltar-se un control d'alcoholèmia a la carretera C-16, a l'altura de Sant Cugat del Vallès, avisant els Mossos del seu càrrec i advertint-los que els esperava quan passessin pel jutjat.

El cos judicial espanyol es mereixedor d'una especial consideració i en conseqüència els Mossos mai haurien hagut de fer saber a ningú l'incident que es va produir el 9 d'octubre passat, quan suposadament una magistrada va intentar saltar-se un control d'alcoholèmia a la carretera C-16, a l'altura de Sant Cugat del Vallès, avisant els Mossos del seu càrrec i advertint-los que els esperava quan passessin pel jutjat.

Com molt bé diu el Jutge Degà uns interesos espuris dels Mossos han fet possible que hagi sortit a la llum l'incident que es va produir el 9 d'octubre passat, quan suposadament una magistrada va intentar saltar-se un control d'alcoholèmia a la carretera C-16, a l'altura de Sant Cugat del Vallès, avisant els Mossos del seu càrrec i advertint-los que els esperava quan passessin pel jutjat.

Per la meva part vull garantir la meva confiança i lleialtat amb l'elenc judicial i garantir que des d'aquest blog mai es divulgaran suposats fets com aquests.

http://www.3cat24.cat/noticia/336829/catalunya/El-jutge-dega-de-Barcelona-acusa-els-Mossos-de-filtrar-noticies-com-a-cortina-de-fum

dimecres, 26 de novembre de 2008

Un somni que ben aviat serà realitat




L’Ajuntament de Tarragona ens acaba de sorprendre agradablement amb una única mesura que, si també és presa per altres ajuntaments i administracions de l’entorn, donaria fi a tota aquesta sèrie de problemes que tants maldecaps ens estan donant:
1- Resoldria el problema de la ubicació de l’estació del TGV tot establint ponts de diàleg intercultural amb la comunitat d’origen magribí.
2- Acabaria amb un greu problema de salut pública en eradicar les al·lèrgies.
3- Proporcionaria nous ingressos a les arques municipals i posaria fi a la crisi de la construcció.
4- Finalitzarien per sempre més a les baralles de campanar.
I tot això sense que costés un sol euro a l’erari públic!!!

Com pot ser possible? Ho és gràcies a l’aprovació del nou POUM, Pla d’Ordenació Urbana i Municipal (no ho confongueu amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista de l’Andreu Nin). Aquest Pla preveu un creixement de Tarragona fins arribar als 187000 habitants, si la resta d’Ajuntaments fa el mateix ens haurem dotat una mega àrea metropolitana estesa des de la Riera d’Alforja fins el Gaià i des de Miramar fins el Cap de Salou.

Doncs bé, sabeu on serà el centre d’aquesta enorme àrea? Justament on hi ha l’Estació del TGV. D’aquesta manera és resol el problema dels accessos i ubicació que ara pateix l’estació ja que a l’estar just al mig de la nova ciutat, ja no caldrà sortir fora vila per anar-hi. Això facilitarà el diàleg intercultural amb la comunitat magribina a l’haver-se aplicat la màxima de “Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma”.

En omplir de carrers i edificis tots els espais coberts de vegetació que a hores d’ara encara queden entre els actuals pobles i ciutats s’evitaran les molestes emissions de pol·len que tantes al·lèrgies ens fan patir.

El gran nombre de llicències urbanístiques que es donaran dotarà les arques municipals de sucosos ingressos i els promotors immobiliaris podran tornar a prestar els seus enyorats i abnegats serveis altruistes a tota la ciutadania.

Finalment com que serà impossible distingir on acaba Reus i comença Tarragona es posarà fi a les anacròniques baralles de campanar entre la Capital del Baix Camp i el seu Barri Marítim ja que tots serem un sol poble (com passa a l’admirada España).

He escrit una carta al Cardenal Rouco demanant-li que oficiï un solemne Tedeum a la Basílica de la Almudena en rogativa per què aquest somni sigui ben aviat una realitat i la nostra qualitat de vida millori com mai hauríem pogut imaginar.

fotografies:
1- recreació virtual de la rotonda, actualment en construcció, a l’alçada de la Boella, noteu com millorarà la fluïdesa del trànsit entre les antigues Reus i Tarragona.
2- imatge virtual de com quedarà l'actual llera del riu Francolí.

dilluns, 24 de novembre de 2008

A Califòrnia ja es poden calçar!


Suposo que la lectura del títol d’aquest post us deu fer pensar o bé en els paorosos incendis forestals que han cremat milers i milers d’hectàrees de boscos californians o bé en l’imminent terratrèmol (The Big One) pronosticat pels geòlegs i que ha de devastar la zona al voltant de la Falla de Sant Andreu. Aquests perills, gens negligibles, són malauradament pecata minuta si el comparem amb una altra esgarrifadora amenaça que plana sobre aquell estat nord-americà!!

Ahir, mentre llegia The Washington Post, vaig trobar un article de Jim Hoagland on descobria unes inquietants i gairebé paranormals semblances entre el President electe dels USA, Sr. Obama, i el President Español Sr. Rodríguez: Ambdós són nascuts el mateix dia (només es porten un any); ambdós, alts i prims, tenen dues filles i estan casats amb dues dones ben atractives (aquest darrer punt potser seria discutible en un dels casos). A tots dos els agrada el bàsquet i tenen molt talante. Totes aquestes analogies poden donar-nos indicis sobre els trets que pot tenir la política que durà a terme el nou president americà.

Amb aquests precedents, voldria fer una seriosa advertència als ciutadans de Califòrnia ja que previsiblement les inversions federals cauran en picat, els transports aeris i terrestres depenents del govern federal entraran en un caos difícilment resoluble, a Silicon Valley hauran de comprar-se espelmes per fer front a les previsibles apagades. Als USA es crearà un clima hostil contra Califòrnia i el mateix Washington Post acusarà als indis Cherokee de voler imposar la seva llengua arreu de Califòrnia tot arraconant l’anglès.

Ara m’agafen calfreds quan torno a veure aquelles imatges del míting que Obama va fer a l’estadi de Los Angeles Lakers on va prometre: “YES WE CAN support the new California’s Home Rule!!!” (1)

Que nostru senyor agafi confessats els californians!

fotografies:

a) El President electe dels Estatas Units d'Amèrica. Sr. Obama

b) El President Español Rodrigues emprovant-se la roba interior que havia de dur durant la darrera conferència del G20.

http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/11/21/AR2008112102659.html

(1) “apollaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya” (nota del traductor)

divendres, 21 de novembre de 2008

Pero, què coño le passa en la boca a este?!


Això és justament el que devien pensar el cap d’estat i president de govern del regne del costat, senyors Borbó i Rodríguez, en sentir l’artista mallorquí Miquel Barceló adreçar-se en català davant el Secretari General de l’ONU i la representació diplomàtica d’arreu del món acreditada amb motiu de la inauguració de la decoració de la sala de la seu que el fòrum mundial té a Ginebra. Després de pagar-li una morterada de milions d’euros va i es fot a parlar en català!!


El que més m’estranya és que la caverna mediàtica de Madrit (ABC; Mundo, COPE i El Pais) no hagin demanat encara la pena de mort prèvia tortura del Senyor Barceló per una ofensa així a la llengua comuna de tots els españols. Suposo que no es van adonar que estava parlant en català i es pensaven que parlava en suís

dimecres, 19 de novembre de 2008

Perdem allò tant nostre!

La crisi financera no perdona ningú. Llegeixo com la Caixa, mitjançant Criteria, s’ha de vendre el Port Aventura. Aquesta notícia m’omple de tristor, perdem un altre element identitari del nostre tarannà i cultura. Fins ara el parc era modèlic: el català era entès i parlat per tots i cadascun dels empleats que estan de cara al públic, també era emprat en cada espectacle que es feia. Quan arribaven festes assenyalades com Tots Sants es mirava de fer campanyes de promoció comercial al voltant d’elements nostrats com la castanyada. Els seus bonics anuncis de TV s’inspiren en una coneguda cançó de la Maria del Mar Bonet i la resta de publicitat en qualsevol mitjà mai oblida la llengua del país. Finalment la seva directora, tot i haver nascut a Madrid, sempre ha parlat en català en tots els actes públics on representava el complex lúdic.

Si ara La Caixa s’ho ven a alguna empresa estrangera passarà just el contrari: els empleats que ens atendran no entendran la nostra llengua, els espectacles seran tots en español, celebraran Jalouin i els seus anuncis es basaran en una bonica cançó que cantava la mare de la Rociito. La nova directora segur que seguirà sent de Madrid però aquest cop no parlarà en català sota cap concepte. L’únic que romandrà en català serà el nom, no crec que gosin a canviar-lo, i probablement seguirà anomenant-se “Port Aventura”.

Una altra conseqüència d’aquest previsible canvi de mans del parc el patirà l’obra social de La Caixa: Reconec que entrar al parc és molt car, has de pagar per tot: aparcar, entrar, menjar, mirar-te el retrat del Ricardo Fornesa,... Aquests diners, però, tenen una bona fi: dotar de recursos la Fundació de La Caixa. Amb la seva tasca s’ha pogut donar feina a persones amb greus dificultats d’inserció laboral. Un exemple d’això seria el cas de la filla d’un avi de Madrid que encara no es pot jubilar. A aquesta pobre noia, mare de família nombrosa, li han proporcionat feina a mitja jornada en un despatxet que l’Obra té a Barcelona.

Ara, quan tot això perilla, que sàpiga la Cristina que a casa sempre tindrà un plat a taula!

dilluns, 17 de novembre de 2008

El vino que sea de Toro

Estic començant a preparar les compres nadalenques i avui he trobat a la bústia de casa la propaganda d’una acreditada superfície comercial ubicada a Reus amb una secció anomenada “Especial Vinos” (observo complagut com la llei de normalització lingüística es segueix complint de manera estricta). Donant un cop d’ull a les seves ofertes vinícoles llegeixo aquesta acurada selecció:
1 criança Rioja
2 reserves Rioja
1 gran reserva Navarra
1 criança Toro
1 reserva La Mancha
1 blanc Rueda
1 criança Rueda
1 jove La Mancha
1 tinto de la Tierra de Castilla (sense DO)
La diversitat i varietat proposada fan ben palès que s’ha volgut triar una mostra ben àmplia on poder-hi trobar el bo i millor dels vins que es produeixen al país.

M’he adonat aleshores que cap vi del nostre àmbit més proper, ni de la resta de la nostra regió, forma part de la selecció que ha fet la cadena comercial esmentada. No hi ha dubte que això es deu a què els nostres vins no assoleixen els estàndards mínims requerits per tot vi de qualitat mínimament acceptable.

Casualment, fa pocs dies em van regalar una caixa d’un vinet que fan a la població tarragonina de Porrera que es diu Val Llach (suposo que no sabien com treure-se’l del damunt). Per poder aprofitar una mica aquest “regalu” al final he decidit buidar totes les ampolles del Val Llach en un ribell i fer-ne vinagre. Tot seguit he anat a l’establiment editor del fulletó a comprar dues caixes del criança de la DO Toro anomenat “Astado”.

Gràcies a la bustiada, el Sopar de Nochebuena que oferiré als meus íntims estarà regat amb vins tal com Déu mana i farà història (d’Epaña).

Asta pronto

dimarts, 11 de novembre de 2008

Q i Níquel




Es ben sabut que el Sr. Bond, James Bond, agent al servei de la graciosa majestat britànica (cal aclarir que la majestat española encara ho és més de graciosa!) té com a màxim superior jeràrquic un senyor que respon al nom en clau de "Q". Segons m'ha informat una font confidencial de l'MI5 la clau "Q" correspon al mot "quartermaster".

Aquí el funcionament és similar i l'altre dia amb motiu del desplegament dels Mossos a la Província de Tarragona, el seu superior jeràrquic, el Conseller Saura, va donar-los la primera ordre d'activació. El nom en clau escollit pel Conseller d'Interior era "Niquel".

M'ha sorprès el nom en clau triat pel Conseller com a cap suprem, atenent al seu tarannà pensava que triaria un substantiu més sostenible com ara "farigola" o "cadernera". Per això he volgut conèixer més coses d'aquest element de la taula periòdica: El seu nom ve de l’alemany “kupfernickel” i significa el coure del diable, les pólvores del metall de níquel són un perill de foc.
Els compostos de níquel són molt tòxics per les plantes. Alguns són cancerigens i teratògens.
L'exposició al níquel metall i els seus compostos solubles no ha de superar els 0,05 mg/cm³ mesurats en nivells de níquel equivalent per a una exposició laboral de 8 hores diàries i 40 setmanals. Els vapors i la pols de sulfur de níquel se sospita que poden ser cancerigens.
El carbonil de níquel (Ni(CO)4), generat durant el procés d'obtenció del metall, és un gas extremadament tòxic i només ha de ser manejat per persones qualificades en àrees molt ben ventilades. Les persones sensibilitzades poden manifestar al·lèrgies al níquel. La quantitat de níquel admissible en productes que puguin entrar en contacte amb la pell està regulada per la Unió Europea; tot i així, la revista Nature va publicar el 2002 un article en què investigadors afirmaven haver trobat en monedes d'1 i 2 euros nivells superiors als permesos, es creu que a causa d'una reacció galvànica.

M'esborrona el motiu pel qual el Conseller ha triat aquest nom en clau...
foto 1 "Niquel", superior jeràrquic de James Bond
foto 2 "Q", superior jeràrquic dels Mossos
Les dades sobre el Níquel, les he trobat a http://www.emaimone.net/taula_per/28_Niquel.htm

dilluns, 3 de novembre de 2008

El diccionari del segle XXI

Els que ens dediquem a la literatura ens dotem d'eines que ens ajuden en la recerca dels mots més escaients per bastir la nostra obra. Poder trobar aquella paraula, expressió o frase feta que enriqueix el nostre escrit i captiva a aquell qui el llegeix és possible gràcies als diccionaris.

Maluradament, poc a poc m'he adonat que el meu registre lingüístic comença a quedar obsolet i va esdevenint anacrònic. Quan escolto la nostra televisió, ràdio o llegeixo la premsa me n'adono que he de canviar l'estil i adoptar aquelles fórmules que s'adaptin més al parlar actual del nostre entorn i del qual els mitjans en són models.

He decidit prendre mesures expeditives per evitar aquesta tendència, i si fins ara emprava com a diccionari de referència el Diccionari Català Valencià Balear d'Alcover-Moll, ara penso substituir-lo per una magna obra que fa poc que disposem els escriptors: el Diccionari Català-Español-Catanyol de Torreforta-Mojado. Veieu-ne alguns exemples:

dret (català)
de pie (español)
de peu (catanyol)

assegut
sentado
sentat

d'esquena
d'espaldas
d'esquenes

tanca
valla
valla

aturat
parado
parat

adonar-se
darse cuenta
donar-se compte

televisió
Tele Circo
Tv3

Amb la incorporació del catanyol m'auguro un gran futur com a columnista del Periòdicu o locutor de TV3.

Ens veiem...