Quan entro en el lloc web d’una empresa o organització d'aquí on s'ofereixen els seus productes o serveis i la trobo escrita en totes les llengües del món mundial llevat del nostre dialecte regional, tinc el censurable costum d’adreçar-los un amable mail tot interessant-me pel motiu pel qual negligeixen l’ús del patuès.
·Una empresa de robòtica:
“...li agraeixo el missatge que m'ha enviat i hi estic d'acord. El problema és que hem tingut tanta feina en aquests moments inicials que ens hem vist desbordats i no hem tingut temps de posar la versió en català, el nostre idioma....”
Aquests no noten la crisi, estan aclaparats per la feina i no se l’han tret de sobre, la resposta la vaig rebre el desembre de 2008 i els pobres un any després encara no han tingut temps de posar la versió en “català, el nostre idioma....”
·Un fabricant de mobles:
“...teniu tota la raó del mòn... però en tot i així no patiu que ens entendrem molt be”
No hem patit gens ni tampoc ens hem entès, evidentment.El lloc web només és en español que, com és ben sabut, tota la gent del món coneix. De totes maneres encara mereixen el benefici del dubte ja que la resposta és molt recent.
“…los cursos a veces son en catalán y a veces en castellano. Cuando vienen personas de fuera de Cataluña e incluso extranjeros , hablo en castellano para que me puedan entender.
...Eso se consigue abriendo el corazón y en el mayor clima de armonía para todos...
Un cordial saludoJordi”
Ya veis los que hablamus catalan tenemos el corason serrado“Doncs em sap greu però no us puc assegurar que el curs es farà en català. El que si em surt de dir-vos es que el principal puntal és l'acceptació...”
i
“Tu i jo sempre tenim la mateixa conversa.El curs, en principi, es en Català però no ho puc garantir. Sempre depèn de la gent que ve, dons solen venir molt del pais Vasc.”
Sembla que a aquesta la devia escriure més d’un cop. Devia pensar que si em deia que la gent que hi anava era del “pais Vasc” ho podria trobar més assumible que si m'hagués dit que venien de Salamanca.·Un escriptori web de programari lliure:
“està en català, però la web va ser renovada fa uns dies i encara no ho està. Però ho estarà ben aviat.”
Aquesta si! és veritat!!, efectivament ara es pot trobar en català!!!. El premi és per ells!!!!La majoria de respostes, però, han estat coincidents:
“.........................................................................“. no és que hagi posat el color de lletra transparent, simplement és que no contesten als torracollons com jo.
Entrades
9 comentaris:
doncs mira tu, més torracollons hi hagués :) que ja estic tipa de què em mirin com una marciana cada cop que demano una carta en català, per exemple (fins i tot en un lloc que es diu "la taverna catalana"!)
està bé fer de torracollons... tots ens hauriem d'anar acostumant-hi... la banda sonora d'avui no m'ha fet el pes... és que aquella primera era bonsíssima! :-)
Tots aquests llocs que menyspreen el català tenen més queixes del que pensem. Emperò, tenen una gran habilitat que els caracteritza: fer-te sentir l´únic del món que se´n adona de la situació: un únic, solitari i ridícul reinvidicador d´allò innecessari i discriminatiu.
El propassat 13 D, vaig sentir i mirar desenes d´entrevistes, normalment amagades pels medis, a persones que pensaven com jo.
Potser per primer cop, vaig pensar que no calia demanar-li més visites al meu psiquiatre i deixar la medicació que em va receptar.
Digui'ls que és un multimilionari àrab i que vol llogar el xiringuito per 1M d'Euros, ja veurà com en 24hores té fins i tot les dones de l'ofina amb un vel al cap.
M'apunto a un curs de tècniques en relaxació som 16 o 17 persones.
El mestre que ens fa el curs, ens diu després de saludar:
-Si no us sap greu, parlaré en castellà, perquè entre nosaltres es troba una persona que no enten gaire bé la nostra llengua, per tal que tots pogueu seguir les explicacions, no us fa res oi?
-Doncs si! - Contesta un amic abans que jo- Som majoria, a mi em molesta, sempre hem tractat tot en català amb vostè, i ara, a l'hora de la veritat, jo no vull sentir-lo en castellà. Aquesta persona s'hauria d'esforçar en entendre el català si s'apunta a un curs on tota la informació d'entrada ja és en català.
La persona en qüestió, va dir que per ella cap problema, que ni tant sols ho havia demanat.
Però la demés gent deia que tant els hi feia, (menys el meu amic i jo). Finalment es va fer bulingüe....i jo no em vaig poder relaxar.
Les bandes sonores d'aquest blog sempre són desconcertants. Ara, una damisel·la que ens assegura que parlarà en català, llengua cridada a desaparèixer, potser només per lligar-se un ricatxon catalanòfil. Podria venir a la propera calçotada, per poder-ne avaluar els progressos!
Estimada Agnès, em sap molt de greu que no et poguessis relaxar. Conec un spa urbà on això mateix s'aconsegueix de forma més fàcil. Te'l recomano :-))
Definitivament, els propietaris d'aquestes webs haurien de sentir la Maria Rivas.
Cansat de les mateixes respostes, i de la manca de solucions, fa temps que no dic res.
Passe d'ells i prou. I si els va malament, ja diran que la culpa és de la pluja. Mai d'ells, és clar.
La perseverància és la clau per a aconseguir l'èxit. Si tothom fes el mateix, potser en serien moltes més els empreses que oferirien els seus serveis en català.
Doncs fas molt ben fet. Jo per ara encara haig de fer un esforç per no canviar al castellà cada cop que se'm dirigeixen en "la lengua". Un cop superi aquest estadi, començaré per la segona fase, tot i que cansa, però per torracollons, nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada