dimecres, 6 de gener de 2010

Blogaire Invisible 2009

He participat per primera vegada en la inicitativa anomenada blogaire invisible. Reconec que ho vaig fer sense rumiar-m'ho gaire i que a l'hora de la veritat m'ha costat inspirar-me per triar un bon regal.



La Maria va ser "l'afortunada" que havia de rebre el meu regal. El seu blog, tal com ella diu, es basa en l'optimisme, just el contrari del meu que s'acostuma a basar en la queixa i tocar els collons als qui fan actuacions que no m'agraden (i que habitualment acostumen a ser Made in Spain). Després de pensar-m'ho vaig concloure que el millor seria oferir-li quelcom que a mi també em donés bones vibracions i això seria un petit viatge virtual pels meus paisatges favorits del meu país petit. El regal ha consistit en un power point personalitzat amb fotografies d'alguns d'aquests paisatges. Us en deixo un extracte de la selecció que li he enviat:







com a fons musical del powepoint he triat una curiosa versió del "Petit Pais" del Lluís Llach interpretada ex-aequo per ell mateix i el grup Gossos.


Com en tot amic invisible jo també he rebut regal, en el meu cas ha estat una novedosa proposta gastronòmica del Dr. Muerte i que no es basa precisament en la cuina mediterrànea.

18 comentaris:

sanset i utnoa ha dit...

Que divertit! sempre m'ha agradat això de l'amic invisible! El proper any participem!

Molt maques les fotos, i la versió també!

Utnoa

Agnès Setrill ha dit...

Buf! Tenint amics així, qui vol tenir enemics?
Al desviar la mirada de lo més principal de la foto,( perquè no ho podia aguantar), he vist el que seria tot un detallàs per part del teu amic invisible, per si no ho has vist, hi ha una petita estelada.

maria ha dit...

Ha estat maquíssim!
Moltíssimes gràcies.M'has fet emocionar^-^.
Ja et pasaré un petit regalet pel teu.
Ni m'ho imaginava que eres tu...moltes gràcies de nou.

khalina ha dit...

un bonic regal. La Maria estarà ben contenta. Llàstima no poder veure tot el power point.

Em sap greu el regal que has rebut tu

GAIA ha dit...

M'hagués agradat veure el power! Tot un detallàs!
Referent al que has rebut era d'esperar venint del Dr. Muerte.
El seu humor negre està fet d'una manera molt poc subtil.
És un mecanisme de defensa d'ell davant a la realitat externa.
Salut

Elvira FR ha dit...

Un regal molt encertat! el teu per la Maria. i collons el tal dr. muerte! encara sort que t'ho has pres prou bé....ja ho diuen que el caganer forma part del pessebre...però hi ha gent per tot

El veí de dalt ha dit...

Crec endevinar alguns dels paisatges que has enviat. La Maria segur que li picarà la curiositat conèixer-los si no hi ha estat...
Tenim un país petit però ric i divers, ja ho saps. Tan divers com el blocaire que t'ha tocat en (dis)sort. Però sent de Reus, ja imaginava la teva flegma "mediterrània" per saber entomar amb ironia l'evident mal gust de certs personatges. Però en principi, els que ho vam organitzar no teníem reservat el dret d'admissió i per tant no vam vetar d'entrada ningú (tot i tement-nos una sortida per l'estil). Almenys veig que saps estar a l'alçada. La blogosfera és un gran món fet de petits mons i tothom hi té cabuda, només faltaria! El que no entenc és la contradicció evident d'algú en participar en opcions on saps que no t'hi trobes a gust. Que ens fotin a parir a casa de cadascú m'és ben bé igual. Amb el seu blog cadascú fa el que vol. Que es puguin ferir sensibilitats, no em sembla tant permisible. Davant cert cretinisme neci (que no nazi, o si?),la indiferència és el millor argument. En fi; sincerament, no hi perdria ni un segon més amb el tema. Un plaer conèixer el teu blog. Jo hi tornaré amb ganes.

kika ha dit...

quin regal més bonic que has fet a la maria!
em sap greu que t'hagi tocat un regal tan indesitjable.

Dr. Muerte ha dit...

Per fi algú ha fet cas a l'estelada! Gràcies Agnès Setrill !!! Jo que amb tota la bona fe la vaig posar per que li agradés al Sr. Martell i també per tapar un mugró que potser feriria sensibilitats (com diu el veí de dalt). I ningú en deia res! Casum!

Srta Gaia, humor negre? d'on ho treu que vulgui fer humor negre jo? mecanisme de defensa davant la realitat externa? que potser em coneix? Au, passi passi, que ja l'esperen dins amb la medicació.

Sr. Veí, des d'abans d'inscriure'm que al meu blog ja deia què faria, i he anat deixant claret què acabaria passant i quines eren les meves intencions. Si vostès no ho han impedit i no m'han vetat ara no vinguin amb sermonets.

Srta kika, gràcies per deixar-me un comentari al meu blog. Torni aviat, en dia parell a poder ser, que a mi em va millor...

I a tothom en general.... quan d'aquí uns anys pensin en els regals que s'han intercanviat avui, m'hi jugo un pèsol a que el meu regal el recordaran tots perfectament, a diferència d'altres que es perdran en l'oblit! (si en el fons sóc un poeta hòstia!)

sanset i utnoa ha dit...

Que maco que és el nostre país petit. I que bo que és en Lluís Llach.

Sí aquest any jo sóc la teva "víctima" només cal que m'ho reenviïs!

*Sànset*

Laura ha dit...

Un regal acolorit i emotiu. Molt maco!

xavi ha dit...

Complicat això de fer regals

Helena Arumi ha dit...

El seu regal a la Maria, el trobo preciós, suposo que amb la música deu haver quedat genial.
Em sap greu el que ha rebut vostè,
doncs és ben repugnant. Ara, tot és qüestió de relativitzar, suposo. Per alguns, no és més que una broma. No crec que el Dr. Muerte tingui res en contra seva, més aviat és com una manera de dinamitar això de l'amic invisible, no li sembla?
Don't worry, be happy! :)

Helena Arumi ha dit...

M'oblidava, M'ENCANTA LA SEVA ESTELADA!

Visca la terra! LLIURE!

GAIA ha dit...

Estic també bastant d'acord amb el que diu l'Helena. El Dr. Mort hagués fet aquest regalet a qualsevol bloguer que li hagués tocat. És de la seva línia. També és veritat que ja feia dies que anava dient quines eren les seves intencions i no és de sorprendre el seu regal.
De totes maneres, crec s'ho a pres més malament altres persones que vostè. Com diu l'Helena és només una broma.
Salut

Jesús M. Tibau ha dit...

entre la col.lecció, la meva estimada Siurana

zel ha dit...

Precioses les fotos...
Del regal del Dr, m'estimo més no parlar-ne, no ho he aguantat, i mira que ho aguanto gairebé tot...

jorditib ha dit...

Sí jo tb sóc força torracollons i pere-punyetes. Per tant això dels premis, millor ni presenta-mi. Salut

www.miradesalvent.blogspot.com