dimarts, 20 d’abril de 2010

Benestar emocional


Seguint el lema mens sana in corpore sano, i com ja vaig explicar fa uns mesos, tenia el costum d'escoltar el programa de Catalunya Ràdio anomenat l'"Ofici de Viure" mentre cuidava la meva adònica silueta tot fent una mica de bicicleta el·líptica. Segons diu la pròpia falca de "l'Ofici de Viure" aquest espai de la ràdio regional pretén donar a l'oïdor idees pràctiques per tenir un benestar emocional.

A mesura que anaven passant els dies vaig poder comprovar que dia si i dia també molts dels experts convidats que van intervenint al programa fan les seves intervencions en español. Entre aquests alguns són professionals establerts a Catalunya on tenen els seus gabinets i d'on en treuen sucosos guanys a costa del patiment de moltes persones. Altres fins i tot són professors d'universitats catalanes o escoles superiors. I entre els convidats que hi passen que encara parlen en català la pràctica majoria d'ells publica la seva obra en español.

Comentant-ho amb un amic em va fer veure que quin millor exemple de benestar emocional és el que et dóna aquella persona que afincada i arrelada a Catalunya s'ha estalviat de manera intencionada el tràngol d'involucrar-se en una llengua i cultura en procés de desmantellament. En canvi només parlant l'español a Catalunya es pot viure ben tranquil i es garanteix evitar qualsevol malestar lingüístic. I, per si això fos poc, encara comprova per la seva satisfacció com els mateixos catalanets li demanen sol·lícits els seus serveis.

Ara ja no m'escolto l'Ofici de Viure. Potser no vetllo pel meu benestar emocional però segueixo mantenint les sessions de bici el·líptica i la meva adònica silueta cada dia s'assembla més a la del noi de la foto, la qual cosa em plau d'assabentar a les amables lectores d'aquest blog als efectes que estimin oportuns...

7 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Ells, de benestar, en tenen per parar un tren: no s'han depreocupar per aprendre una llengua, no s'han de preocupar per intentar parlar-la, no s'han de preocupar per res; perquè no la tenen per res i perquè saben que la seva disposa d'absoluta oficialitat.

Nosaltres, en canvi, patim parlar i viure en una llengua minoritzada que sospitem que cada cop està més malalta.

Només si aconseguim alguna cosa més -si enviem tota aquesta xusma al seu país- farem alguna cosa. És vergonyós que a la ràdio que paguem tots el castellà sigui tan manifest. Si volen cobrar per dir la seva, que se'n vagin a la SER.

*Sànset*

Laia ha dit...

A mi em va sorprendre sentir a l'Ofici de Viure com la Elsa Punset, filla del Eduardo Punset, que ja ha perdut del tot el poc català que el seu pare encara parlava.

Clidice ha dit...

jo no escolto aquests programes, que em solen posar "els nervis nerviosos" :( Massa savis hi ha al món i no millora pas gens i, si al damunt, els suposats savis menyspreen la llengua de la terra i demostren la seva incapacitat per aprendre-la, no sé pas si en són tan de savis.

Al de la "afotu" dius? caxis, no em molen els metrosexuals, però bé, això si, estaràs la mar de bé de salut ;)

Mireia ha dit...

Hola MARTELL...Si vols ens intercanviem unes fotos...
mmmireialapedra@gmail.com

maria ha dit...

Quin cos déu meu...per despertar passions ocultes^^. Passa't a una altra ràdio (Rac1),ja veuràs com no totes són iguals.Aquest diumenge torna a ser gran dia d'eleccions.A veure si hi ha força participació!

José Miguel ha dit...

Como es posible que aún no os hayaís enterado que una parte funadamental del oficio de vivir en la región catalana consiste en hablar catalán sólo en casa y en voz baja para no molestar.
¿Cómo es posible?. ¿Cómo se puede ser tan paleto?.

Agnès S. ha dit...

Doncs sembla que això va a més.
No entenc com es que no troben mai col.laboradors catalans, o que almenys en sapiguen...a tv3 passa massa sovint també.