L'estiu és un temps que convida a esbargir-se. Jo no en sóc menys i a l'hora de triar les meves lectures canvio l'assaig, habitual durant la resta de l'any, per la ficció. Us n'ofereixo un petit tast:
... el fracàs d’una classe dirigent que no va ser capaç d’aixecar un estat, d’una burgesia panxacontenta i victimista que es va estimar més ser la cua del lleó esdentegat de Madrid que cap d’un ratolí català que, a Europa, hauria pogut fer un paper tan digne com el danès o el txec. La desaparició d’una menestralia escombrada per les ventades de la globalització, delmada per la competència provinent de llocs remots, indefensa i incapaç de sobreviure en un món de comerç instantani, sense horaris ni distàncies. La pèrdua d’autoestima d’una població envellida, arraconada a casa seva per onades immigratòries successives. La derrota definitiva d’un país que mai no va tenir el coratge d’apostar-se tot sencer a l’aventura de ser ell mateix...
No em negareu que després de llegir aquest inversemblant fragment, que el caire d'aquesta novela és d'absoluta ficció i que res té a veure amb la realitat...
(fragment de l'"Últim Home que Parlava Català" de Carles Casajuana)
PIRATAS
-
A falta de veure "The Palace", darrera producció de Roman Polanski que ha
estat massacrada per la crítica i ignorada pel públic, recordarem el fracàs
més ...
Fa 2 dies
Entrades
11 comentaris:
S'assembla massa a la realitat...ja n'havia sentit a parlar d'aquest llibre.
Al pas que anem, o canviem les coses d'una vegada o d'aquí uns anys serà recordat com un llibre premonitori del que havia de passar.
Aquí al País Valencià aquest llibre no és assaig ni ficció... és notícia dels diaris...
Un gran fragment d'una gran obra.
Esperem, però, que la ficció no acabi esdevenint realitat!
*Sànset*
Estic apunt d'acabar aquest llibre, i fins ara, (si no s'arregla), la meva opinió és que aquest tros que esmentes és el millor, i lúnic que ha despertat el meu interés, és clar que posa de manifest totes les realitats i el perquè del que resumeix en aquest fragment, però pels que som concients de tot això, la resta del llibre no és més que el que ja sabem, de tot el que gent com tu i jo, hem parlat milions de vegades.
Un llibre ideal per aquells que encara estan despertant, aquells que encara parlen en castellà a tothom que no practica el català, i etc,etc .
Per mi està sent molt avorrit, però sóc tossuda i l'acabaré. (Ja et diré el què, si vols)
Martell, mirant-ho be, em sembla una postura habitualment molt victimista la teva, no et sembla?
Tens tota la raó, anònim. De fet em queixo per vici. Sort en tenim de viure en un país on tot ho tenim i va la mar de bé i que és sabiament dirigit per una classe política irrepetible.
Millor que deixis de llegir aquest penós blog i, si em permets el suggeriment, pots visitar aquest on de ben segur no trobaràs res de victimisme:
http://francescvalles.blogspot.com/
No t'enfadis home, m'agrada llegir el teu blog, però sempre em queda un regust agredolç... potser tú que saps escriure en podries fer un d'adreçat als habitants del 'cinturon rojo' de Barcelona (en castellà es clar) per explicar-los que en fan a Madrid amb els seus impostos... amb l'IVA, l'IRPF, l'impost dels carburants, etc. el podries titular 'VICTIMAS'
... volia dir per passar del victimisme a l'activisme.
Recordeu: a la tardor hi ha eleccions.
Laureta: em pensava que era l´ únic que llegia llibres on l´interés residia en una pàgina o dues. Gràcies per treure´m d´aquest complexe.
Anònim: diuen que no hi ha més sord que el qui no vol escoltar. Molts territoris de colons espanyols romanen força impenetrables als mitjans no espanyols.
Això no és motiu per a que no es faci pedagogia i se n´abondoni l´interès.
En Justo Molinero és exemple de persona integrada i lluitadora pels drets del país. S´atreveix a dir el que molts catalanets cagadets no gosen.
Exemples com en Justo em fan sentir que no tots els espanyols immigrants actuen com a colons.
Publica un comentari a l'entrada