dilluns, 25 de gener de 2010

No cal que perdem el temps discutint


Aquests dies tenim polèmica. Sembla molt probable que l'Ajuntament d'Ascó es postuli com a candidat per a ubicar en el seu terme municipal un “cementiri” de residus nuclears. Això ha provocat un gran enrenou entre els favorables i els detractors de la iniciativa. Els primers defensen els substanciosos beneficis econòmics que portarà el projecte: caurà una pluja de milions d'inversió i es crearan centenars de llocs de treball. De ben segur que a Ascó podran lligar els gossos amb llangonisses (de Cal Borrull). Contràriament els seus detractors apel·len al risc de contaminació radioactiva que suposa tenir unes instal·lacions d'aquests tipus en una zona que ja ha estat castigada amb centrals nuclears i hidroelèctriques. També argumenten que els residus tenen un període d'activitat de milers d'anys.

Qui escriu aquestes ratlles no es vol pronunciar sobre una opció o l'altra ja que no té prou elements de judici. Qui de ben segur els té tots és el Gobierno d'España que és qui té la darrera i definitiva paraula sobre on s'ha d'ubicar el “cementiri”. De fet la darrera paraula en qüestions importants i transcendentals la té SEMPRE el Gobierno de marres.

Què passarà doncs? Molt senzill: Si realment el Cementiri ha de produir inversions i benestar econòmic sense cap risc al municipi on s'ubiqui, el Gobierno escombrarà cap a casa i el Projecte s'ubicarà a Yebra, l'altre municipi candidat de la Provincia de Guadalajara. En canvi si el Cementiri suposa un risc més o menys probable, a curt, mig o llarg termini, el Gobierno triarà un territori de les seves colònies per ubicar-lo. I, en aquest cas l'escollit serà sense cap mena de dubtes Ascó, a la bonica comarca catalana de la Ribera d'Ebre.

Foto: central nuclear de Txernòbil a Ucraïna. Noteu com el govern soviètic (denominació de l'Imperi Rus durant bona part del segle XX) va decidir ubicar aquesta perillosa central enlloc de Rússia a la veïna Ucraïna, república aleshores sota el domini de la URSS que no gaudia de la independència i que feliçment va assolir anys després en ensorrar-se la Unió Soviètica. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/12067

dijous, 21 de gener de 2010

Mor als 69 sense haver fet un 69


Al si de la nostra societat hi ha l'acord tàcit que en el moment en què un personatge es mor no se l'acostuma a criticar i més aviat s'intenta fer un panegíric d'allò bo que hagués fet el finat en vida.

Permeteu-me avui trencar aquesta norma no escrita i dir que s'ha de ser molt però que molt desgraciat per designar, a falta de descendència, com a hereus al Príncipe Felipe, Doña Letízia i als 8 néts del Rey de España, el Sr. Juan Carlos de Borbon.

El subjecte en qüestió es deia Juan Ignacio Balada Llabrés, i ha mort als 69 anys sense tenir descendència (i de ben segur sense haver fet en sa vida un 69). Aquest individu, natural de Ciutadella (Menorca) no ha deixat res a la seva Ciutat nadiua, ni a la seva preciosa illa, ni a cap ONG benèfica, ni a res que pugui fer cap bé a la humanitat... Els bens llegats pel Juan Ignacio pugen a algunes desenes de milions d'euros i hi figuren diverses propietats immobiliàries.

AIS. A l'Infern Sigui.
foto: El Juan Ignacio pocs mesos abans de ser un bullit a la caldera del Pere Botero. 10minutos (d'on l'hauria pogut treure sinó?).

dimarts, 19 de gener de 2010

Dades eficaçment protegides


Les Cortes Generales del Reino d'España van promulgar el 1999 La ley orgànica 15/1999 de Protección de Datos de caràcter personal (LOPD). Aquest text legislatiu té com objectiu garantir i protegir les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques españoles (per extensió també la dels súbdits colonitzats com nosaltres), i especialment la seva intimitat i privadesa personal i familiar . Doncs bé resulta que des que és vigent aquesta ley orgànica el nombre de trucades i missatges que tots rebem als nostres telèfons fixes o mòbils privats (evidentment sempre en español), on una persona desconeguda que ens anomena pel nostre nom de pila precedit pel Don o Doña de rigor i que ens parla en representació d’una empresa amb qui mai hem tingut, ni tindrem, cap mena de relació s’ha multiplicat de forma exponencial. De forma anàloga també rebem correus postals o electrònics amb el nostre nom i adreça correctes (bé, el nom potser no ja que sovint el tradueixen a la lengua de Nebrija) oferint-nos les més avantatjoses ofertes i oportunitats que es puguin trobar en tot l’univers de parla hispana.


L’eficàcia obtinguda per la llei de protecció de dades esmentada m’ha donat una idea:


Caldria induir al govern español, sempre sensible a qualsevol perill que pugui tenir la integridad territorial de la patria, a què elaborés una llei orgànica anomenada: Ley Orgànica 69/10 de Protección de la Unidad de España i que sigui aprovada per les Cortes . Si la seva aplicació es fa tan bé com s’ha fet amb la de Ley de Protección de Datos de ben segur que molt abans del 2014 España se n’haurà anat a fer punyetes!!!


foto: Innovadora tecnologia d'avantguarda emprada per a garantir la unidad d'Epaña. Agafada d'algun web español.

dimarts, 12 de gener de 2010

Sorpresa


Aquests dies se n'ha armat una de bona arrel de l'error del Consell Baltasar en atribuir precipitadament les causes del terrible incendi d'aquest darrer estiu a Horta de Sant Joan a un llamp. Sortosament l'home va estar inspirat i va triar una causa més o menys creïble. Potser si hagués passat ara hauria donat la culpa del foc als 50 centímetres de neu que hi han caigut.

Però el que m'agradat més de tot plegat i m'ha deixat perplexe és que el gir en la investigació de les causes de l'incendi s'ha produït per la iniciativa d'una jutgessa que ha promogut la recerca de la veritat. En uns temps en què els jutges es caracteritzen per actuacions arbitràries, polèmiques i subjectives, i molt sovint en contra dels interessos del nostre país, de la nostra llengua i de la nostra cultura, això és com una flor que, evidentment, no fa estiu. Potser l'explicació estriba en què la jutgessa és novella i aquest era el seu primer sumari important al seu nou destí. Ben probablement alguns companys seus amb anys d'experiència a l'esquena ja li faran saber que si vol fer carrera al si de la Judicatura, dedicar-se a investigar qui crema els boscos de Catalunya no la durà enlloc.


Des d'aquest blog la meva enhorabona a la jutgessa.


foto: nevadeta d'aquest cap de setmana, encara bo que el Conseller Baltasar no va dir que aquesta era la causa del foc.


dimecres, 6 de gener de 2010

Blogaire Invisible 2009

He participat per primera vegada en la inicitativa anomenada blogaire invisible. Reconec que ho vaig fer sense rumiar-m'ho gaire i que a l'hora de la veritat m'ha costat inspirar-me per triar un bon regal.



La Maria va ser "l'afortunada" que havia de rebre el meu regal. El seu blog, tal com ella diu, es basa en l'optimisme, just el contrari del meu que s'acostuma a basar en la queixa i tocar els collons als qui fan actuacions que no m'agraden (i que habitualment acostumen a ser Made in Spain). Després de pensar-m'ho vaig concloure que el millor seria oferir-li quelcom que a mi també em donés bones vibracions i això seria un petit viatge virtual pels meus paisatges favorits del meu país petit. El regal ha consistit en un power point personalitzat amb fotografies d'alguns d'aquests paisatges. Us en deixo un extracte de la selecció que li he enviat:







com a fons musical del powepoint he triat una curiosa versió del "Petit Pais" del Lluís Llach interpretada ex-aequo per ell mateix i el grup Gossos.


Com en tot amic invisible jo també he rebut regal, en el meu cas ha estat una novedosa proposta gastronòmica del Dr. Muerte i que no es basa precisament en la cuina mediterrànea.

dimarts, 5 de gener de 2010

Miscel·lània esportiva



Aquests dies de relaxació informativa m'han cridat l'atenció dues notícies de la secció d'esports (tot i que en el fons no són esportives) i que tot seguit us comento:

Declaracions del Sr Joan Laporta: En una extensa entrevista concedida al rotatiu español "El Mundo" el President del FC Barcelona ha afirmat, entre altres coses, que no descarta presentar-se a les properes Eleccions al Parlament. Sense entrar a valorar el seu contigut, m'ha sorprès que el Jan hagi triat un mitjà que sovint l'insulta a ell i a la de catalans. Es com si als anys 80 el Sr. Ronald Reagan, visceral anticomunista, hagués triat el diari soviètic portaveu del PCUS, "Pravda" per anunciar que seria candidat a la Presidència dels USA. Potser es tracta d'una nova tendència comunicativa i ben aviat el Sr. Aznar López anunciarà al "Punt" el seu retorn a la primera plana política?

Segona notícia:

A TV3 sembla que s'escorrin quan passen notícies del motor (perdó per la grolleria). Aquests dies estan fent un desplegament inusitat per seguir l'evolució del Ralli Dakar. Curiosament aquest ralli no es fa a Dakar sinó a les terres dels millors psicoanalistes del tango que hi ha al Món: l'Argentina. Això m'ha donat un idea: proposo que la propera edició del Rally Cataluña-Costa Dorada es faci a Nova Guinea Papua en lloc de fer-se per les nostres terres. D'aquesta manera tota la quilleria que acostuma a anar a veure la cursa com a públic es desplaçarà a aquelles llunyanes terres i, amb sort, seran àpat dels perillosos Crocodylus novaeguineae, espècie abundant en aquella zona.

foto: un simpàtic exemplar de Crocodylus novaeguineae poc abans de cruspir-se el meu veí Kevin. http://www.damisela.com/zoo/rep/cocodrilos/nuevaguinea/taxa.htm