dijous, 14 d’abril de 2011

Desengany

Feia dies que havia d'anar a Barcelona per resoldre una sèrie d'afers interdepartamentals que tenia pendents. Al final m'ho he fet venir bé per anar-hi el matí del dia 14 d'abril de 2011, 80 anys justos després que Francesc Macià hi proclamés la República Catalana el 14 d'abril de 1931.

No cal dir que m'he arribat fins la Plaça de Sant Jaume a veure l'ambient i fer com una mena de "pelegrinatge" un dia emblemàtic en un indret no menys emblemàtic. En arribar a la Plaça he començat a veure grupets de gent parlant entre ells. Semblava que s'estava coent alguna cosa... I he notat com en sec em bategava el cor i un calfred d'emoció em trasbalsava.

Començo a pensar que potser 80 anys després podria repetir-se la història... Ahir el President Artur Mas no va assistir a la votació sobre la Independència que va fer-se al Parlament, se m'acut que deu tenir un as amagat a la mànega i la seva absència d'ahir es podia explicar per què es reservava per donar-nos una memorable sorpresa aprofitant que avui era dia 14 d'abril. La porta del balcó del Palau de la Generalitat estava oberta i això podia ser era un clar indici que aviat passaria alguna cosa important. Decideixo quedar-me a la Plaça a l'espera d'esdeveniments. Anaven passant els minuts i nous grups de persones anaven arribant a la Plaça i com jo miraven cap a la façana del Palau de la banda muntanya de la mateixa. Mentre m'espero faig alguna fotografia amb el mòbil. A dalt al terrat encara hi oneja l'estanquera española i penso amb satisfacció que són els darrers minuts que ho farà en aquell indret i ben aviat serà arriada.
El temps va passant i encara no passa res, el carrió va tocant els quarts... M'impaciento i decideixo acostar-me a un dels grups congregats a la Plaça a veure si disposen d'alguna informació. I, amb sorpresa meva, me n'adono que és un grup de guiris españols al qual el guia els explica els orígens de la Barcino Romana. L'altre grup és de guiris francesos i tot i que aquesta llengua no la domino gaire (molt a pesar meu) sento els mots "tortilla" i "paella" en boca del seu guia. Començo a pensar que m'he precipitat a l'hora d'il·lusionar-me i que potser m'he creat falses expectatives. El tret de gràcia que posa fi a aquest miratge el rebo quan sento una parella de Mossos d'Esquadra que comenten entre ells al Carrer del Bisbe: "...Mas ya salió hace una hora de la Generalidad en su coche oficial, iba con Duran Lleida...".
Profundament decebut abandono la Plaça i cap cot emprenc el camí de tornada cap a Reus, i davant del Corte Inglés trobo un home ja gran passejant amb una bandera, el pobre s'havia desorientat ja que s'havia confós de República i de País.

10 comentaris:

Josep ha dit...

Això és una monarquia bananera. Però l'esperit del quatre de germinal segueix ben viu!

Agnès S. ha dit...

Potser no has endevinat el dia...
Sort que fa pocs dies, amb les consultes sobre la independència a la mateixa ciutat, vam tenir una mica d'alegria.

kika ha dit...

quin somni més bonic!
l'artur mas fent què? :-D

El porquet ha dit...

Ja veia l'Avi ressorgint de les seves pròpies cendres...

Plotí ha dit...

No ens hi vam trobar per poquet. Al cap d'unes hores hi era jo... amb milers de persones més. Havien desaparegut els grups de guiris o bé els van comptar com a manifestants? Mai no se sabrà.

Pep Cistell ha dit...

Un cop més els catalans mostren que els anys de dominació no són en devades i l´esperit mesell domina la societat catalana, poruga, confusa, desorientada i dòcil.
Ara vindran les municipals i els corderets catalans tornaran a votar massivament CiU i PSC-PSOE que no dubtaran el més mínim estar al servei dels interessos espanyols que mai són ni seran els catalans.
Gràcies catalans per votar aquests patriotes que no vacil.len en sodomitzar els interessos de la seva nació per un plat de llenties on els espanyols hi han llençat les seves escupinades.
Que us aprofitin els gargalls d´aquells que ens esclavitzen ¡¡
Mai més us consideraré dignes del meu mínim respecte ¡¡

xavi ha dit...

....que l'Artur fuma? Però ja estaria be una alegria al cos.

zel ha dit...

Ai, que n'ets d'innocents, el mas mai en tindràs prous per fer això...

maria ha dit...

Quina decepció de país...

GAIA ha dit...

Les expectatives son nul·les tal i com 80 anys enrere. Quina decepció