dimarts, 14 de febrer de 2012

Confusió antropològica



El Sr. Carlos Dívar Presidente del Consejo General del Poder Judicial del Reino de España, i per tant el màxim representant de la Judicatura d'aquell estat colonialista, ha comparat el respecte que sent per la llengua catalana amb el que sent per la llengua mandinga. Tot plegat ha causat força indignació. Jo en canvi ho entenc molt bé i crec que el Togat President simplement s'ha deixat endur per una traició del seu insconscient:

Els Mandingos, eren un grup tribal que habitava l'Àfrica colonitzada pels anglesos. Molts d'ells van ser deportats cap a terres americanes per ser emprats com a esclaus. Els que pertanyem a la generació del Naranjito (Mundial de furbo d'Epaña de 1982) encara recordem l'emocionant història del mandingo Kunta Kinte, heroi de la sèrie "Raices" i programada per l'aleshores millor (i única) televisió d'españa: TVE. La història narrava la vida d'aquest mandingo que fou capturat, torturat i sotmès a l'esclavatge. Un cop portat a Amèrica va intentar escapar-se i com a càstig el seu "amo" va fer-li tallar mig peu. També va obligar-lo a aprendre l'anglès, renunciar a la seva llengua, li va canviar el nom i el va fer anomenar Toby enlloc de Kunta Kinte. Suposo que el Sr. Dívar també va veure aleshores "Raices" i el seu inconscient ha establert un inexplicable paral·lelisme entre el Mandingo Kunta Kinte i els catalans.

Als Catalans ens convindria més que enlloc de confondre'ns amb els submisos Mandingos, ho fessin amb els Jívars, la temible tribu amazònica que té el curiós costum de, mitjançant una cervatana letalment emmetzinada, atura els enemics que gosen atacar-los. Tot seguit, s'entretenen a reduir-los-hi el cap i emprar-lo com a element decoratiu del rebedor de les seves cabanes.
foto 1: El President Mas a la Moncloa amb el Sr. Mariano Rajoy. El Mandingo Kunta Kinte emmanillat al costat del seu amo esclavista.

foto 2: Uns simpàtics Jívars decidint en quin lloc del seu estatge penjaran el darrer caparró que s'han firat.

6 comentaris:

el sofà taronja ha dit...

Hola martell de reus...! mmmmm... com dir el que penso? crec que tens part de raó però ens veuen com una mandingas per què ens conportem com uns mandingas... ens faltan collons. A les espanyes tothom ho te clar.. és aqui dins on ens pensavem que erem més que una simple colònia.

Clidice ha dit...

Vols que t'ho digui? Potser és millor així, a veure si ens despertem d'una punyetera vegada, perquè quan ens fan la rosca, correm com a desesperats a ser espanyols.

Josep ha dit...

A mi m'afalaga que em tractin de mandingo: estan catxes i tenen un cigalot enorme.

Ah, encara existeixen, i la seua llengua és co-oficial.

maria ha dit...

Sempre abaixem el cap...

Pep Cistell ha dit...

Ma dona amb bombo vol mandongo, mon iaio vol gamba, mon nen vol Bimbo i jo agafo mon buga (Panda)que és una ganga.

Mandingggggaaaaaaagagagagagag

kika ha dit...

em sap greu però el sofa taronja em convenç...