dimarts, 7 d’octubre del 2008

Batusses per unes engrunes... radioelèctriques

A finals de setembre passat la Tele de Reus tenia previst començar a emetre per la TDT, això no ha pogut ser per què resulta que la freqüència que tenia prevista ara l'està ocupant TV3. Tot plegat ha provocat malestar a la cadena local del Buenafuente que ha manifestat el seu enuig envers TV3.

Sense entrar en el fons de la qüestió, vull deixar palès que això és una demostració que els espanyols exerceixen a casa nostra el seu colonialisme en tots els àmbits possibles. Fins i tot l'espai radiolèctric català és administrat per la metròpoli messetària tal com els hi passa pels coll... (piiip). D'aquesta manera mentre d'una banda dues emisores de parla catalana han de barallar-se per una miserable freqüència, les emissores españoles en TDT sorgeixen com a bolets bords metzinosos (Veo, Disney Chanel, Antena Neox, 40 Latino,... ) i tenen barra lliure en un ampli espectre de freqüències per triar i remenar.

Suposo que dins d'algun despatx de Madrid algun peix gros, panxut, mentre es fuma un puro d'un pam comentarà tot fent un somriure sorneguer: "mira los catalinos, se vuelven a pelear por unas migajas..."

divendres, 3 d’octubre del 2008

Argumentari seminal



Els que no creiem en la festassa que es celebrarà diumenge vinent dia 12 (i per postres cau en diumenge!) busquem sovint arguments per donar als nostres veïns. No cal dir que els arguments són contundents, nombrosos i de molt diversa índole.

El que no hauria imaginat mai és que els propis espanyols ens en donin un de nou en safata, i a més és tracta d’un argument objectiu, basat en el mètode científic i la biotecnologia:

Resulta que un estudi fet als mascles de sexe masculí d’España i elaborat per “regions” ha conclòs que l’aigualit líquid seminal dels mossos valencians i catalans (abans d’això en deien Països Catalans) no té res a veure amb el selecte semen que es desprèn dels ben dotats membres dels mozos de les españes, i entre aquestes en destaca la dels de Madrid, que és semen qualitat Vintage.

Això explica molts tòpics: “el del macho ibérico”, ja que només un bon semental pot fer les proeses que la vox populi femenina els atribueix, també justifica la nombrosa descendència que acostumen a tenir els nostres veïns comparada amb la nostra, tan migrada tot i algunes Molt Honorables excepcions.

De cara al futur, suggeriria un posterior estudi de la qualitat seminal dels membres de determinades Prelatures Personals Papals, on suposo que els resultats serien encara més espectaculars.

Conclusió: Seminalment, els catalans tampoc som espanyols!!!

Fotografies:
1- Mostra seminal de José Antonio Díaz de Valcarcel Padilla-Somosaguas (segurat.blogspot.com)

2- Mostra seminal de Pol Castellterçol i Puigdollers (solobebes.files.wordpress.com)

dijous, 2 d’octubre del 2008

Un cutis cuidat i fi



Ja fa temps que vaig observant la tendència de moltes empreses españoles (i alguna de “catalana”) de menysprear el català a l’hora d’anunciar-se en premsa, ràdio o televisió de parla catalana . Tenen dos estils per fer-ho: el primer, el més barroer, és posar directament l’anunci en la seva versió española i l’espectador ja té una nova oportunitat de practicar idiomes!!!. L’altre, més subtil, és posar-nos tot l’anunci en español i acabar-lo amb una única frase en català.

Com que tinc una ment obtusa, tancada i mai he sigut hàbil amb les llengües estrangeres, sóc del tot impermeable als missatges propagandístics esmentats i a l’hora de “fer gasto” aquests productes no acostumen a entrar al meu cistell.

En canvi aquests dies hi ha un producte que és tota una excepció, es tracta de Vitesse Excellent, l’anunci el fa l’actriu espanyola Ana Belen i, en aquest cas, és ella mateixa la que practica idiomes i ens dóna el missatge en català. Valoro molt positivament aquest exemple de normalitat lingüística publicitària i en conseqüencia ja he comprat el producte. Tot i que es tracta d’una crema per a dones de més de 40 anys, i aquest no és el meu perfil, ja fa uns dies que em poso aquest producte, i he pogut comprovar amb satisfacció que ara el meu cutis està més fi i ters, fins i tot quan vaig pel carrer ara les noies em miren de manera insinuant i lasciva.
Imatges gentilesa de http://www.mundobellezsa.com/

divendres, 26 de setembre del 2008

Marketing comparat i Teleimmersió Lingüística

A moltes botigues del pais, quan entra un possible client, el botiguer fa mans i mànigues per captivar-lo i poder materialitzar la venda. Si el client parla espanyol, el botiguer, ni que sigui de la crosta o ceballut, li parla en un espanyol més excels que el que parlava Nebrija, i si el client li demana que li llepi el perineu, el botiguer, sol·licit, atén els desitjos orals del visitant del seu establiment. Amb aquestes estratègies comercials van venent, sense gaires alegries i fent la viu viu. Molts ja comencen a patir els efectes devastadors de la crisi.

En canvi les empreses espanyoles que es dediquen al telemàrketing telefònic, et truquen directament a casa, justament en el precís moment en què hom dina, sopa, fa la migdiada, o té relacions concupiscents amb la/el partenaire. No cal dir que l'operador que truca, no entén el català i t'exigeix que si li vols comprar allò que t'està oferint li parlis en espanyol. Amb aquesta tècnica comercial, aquestes empreses espanyoles venen i obtenen beneficis milionaris i, ni que hi hagi crisi, el negoci va a tot gas.

Admirat per un màrqueting tan innovador, ja fa temps que els dono suport material i quan em truquen per vendre'm una adsl, un banc, gas o electra, els dic "un moment si us plau" i tot seguit poso l'auricular telefònic davant la ràdio o la televisió i obsequio al teleoperador amb l'audició d'algun programa de Catalunya Ràdio, TV3, Canal 33 (sobretot si fan un documental del Serengueti africà) o la Tele de Reus. Els faig Teleimmersió Lingüística. Al cap d'un temps prudencial penjo el telèfon per deixar la línia lliure i poder rebre una nova oferta. Crec que si tots els fem aquest suport, els teleoperadors acabaran aprenent el català i les empreses espanyoles podran obrir mercat en el reduït sector ceballut del mercat català, sempre tan tancat i intransigent.

dilluns, 22 de setembre del 2008

Per festes, pastís!!!

Des que el segle XVIII el Sr. Montesquiu establí la seva famosa teoria de la divisió del poder polític en tres: el legislatiu, l'executiu i el judicial. La majoria de sistemes polítics actuals l'han adaptat en la seva estructura. Permeteu-me un petit repàs d'aquesta divisió de poders que tenim al Regne del qual en som súbdits i que faci especial esment al poder judicial, massa sovint poc conegut. Segur que tots coneixeu el cap del poder legislatiu, el Sr. Bono o el cap del poder executiu Sr. Rodríguez, però quants de vosaltres sabeu qui és el cap del poder judicial? Doncs bé avui mateix el kefe i el segon del "Conseko General del Poder Kudicial" (CGPJ) del reino han estat proposats amb el consens dels partits metropolitans (PP i PSOE). El primer ha estat fins ara jutge de l'Audiensia Nasional i el segon Conseller de Justicia de la Generalidad de la Comunidad Valenciana. Com són dies de festa major a molts pobles i ciutats ambdós partits també hi han volgut participar tot repartint-se el pastís.

És públic i notori que el CGPJ esmentat, com a màxim òrgan que és, es caracteritza per mantenir una postura independent, basada en l'aplicació de les normes en què s'estructura l'ordenament jurídic español i els principis orientadors del Dret. Interessat com estic per la tasca feta per l'ens, he buscat per la premsa digital española i he trobat un petit exemple del seu treball de control jurídic. En llegir-les entendreu el per què les aportacions que fa sovint esdevenen referent en els més prestigiosos fòrums internacionals d'estudiosos de la matèria:

18-09-08: El CGPJ perdona la multa de 309€ que havia imposat el mateix CGJP el passat més de maig, a una jutgessa per negar-se a realitzar casaments entre parelles homosexuals.

10-09-08: EL CGPJ multa a un jutge de Toledo per 5000€ per la seva mala olor corporal i dictar sentències mentre orinava.

És evident que n'hi ha molts més exemples, però serveixin aquests dos darrers com un petit gra de sorra per donar a conèixer la tasca i el funcionament d'aquest gran desconegut que és el Poder Judicial.

font:
http://www.20minutos.es/noticia/412927/0/cgpj/bodas/gay/
http://www.20minutos.es/noticia/410843/0/multa/juez/funcionarios/

dilluns, 15 de setembre del 2008

Comentaris erudits i enriquidors

Quan fa pocs mesos vaig iniciar aquest blog, mai hauria sospitat que en poc temps seria visitat des d'indrets llunyans i gairebé inverosímils. He pogut comprovar que el blog ha estat llegit a llocs com la Xina o l'Aràbia Saudita (aprofito per postular-me per si algun xeic àrab magnat del petroli vol encarregar-me que li faci un blog personal, faig un bon preu...). De totes formes el país estranger d'on més visites ha gaudit aquest blog ha estat la veïna España. No només han llegit els escrits publicats sinó que hi han aportat constructius comentaris.

Aquests comentaris, sovint escrits amb una prosa que recorda la subtilesa de la d'Azorín, aporten una visió erudita i enriquidora, amb nous elements per bastir un nou model de diàleg entre Catalunya i España. Si els llegiu atentament trobareu un sòlid argumentari on es pot trobar ben clarament el punt de vista de molts espanyols envers Catalunya.

dimarts, 9 de setembre del 2008

La nostra primera autoritat es mereix un edifici més noble


Normalment les seus dels centres de poder d'una ciutat, nació o estat són edificis nobles, sovint monumentals, on la seva majestuositat arquitectònica enfatitza, encara més, la dignitat de la institució que allotja. La Moncloa, the White House, el Quirinal o el Kremlin en serien un exemple. A Reus, però, hi ha una anomalia ja que la nostra primera autoritat local està allotjada des de ja fa molt anys en un edifici, que tot i ser bastant gran i ben ubicat, és rònec i d'un estil arquitectònic anodí. Per postres mentre una autoritat menor i subsidiària ocupa un edifici històric com el número 1 de la Plaça del Mercadal, la Primera Autoritat de la Ciutat, representant del poder colonial suprem, s'allotja en un vell edifici del Passeig Mata. Paral·lelament el segon poder colonial, la kusticia española, també s'ubica en un edifici perifèric, mal posat al costat del Pryca!!!. Es comprensible que els malfactors, narcotraficants, alcaldes i altres elements del món de l'hampa hagin d'anar a declarar en instal·lacions així però no és de rebut que los Sres. Kueses i Makistrados tinguin el seu despatx en un lloc amb tan poca "hidalguia".

És per això que proposo que sigui requisat l'actual edifici de l'Ajuntamentde Reus per ubicar-hi les instal·lacions de la Guardia Sivil d'España a Reus així com la Casa Navàs també ho sigui per instal·lar els despatxos de los Sres. Kueses i Makistrados de Reus. D'aquesta manera el proper dia 12 d'octubre es podrà celebrar la tradicional recepció que ofereix la "Benemerita" en un marc ben digne. Conseqüentment, no cal dir que la Plaça també haurà de recuperar el seu tradicional nom de Plaza d'Epaña.


Post dedicat a l'Alcalde de Montblanc.
foto Plaça d' Epaña www.grec.cat