Un precedent molt encoratjador

La Ministra de Defensa del govern Rodrigues, Sra Chacon, acaba de decidir retirar les tropes de l’exercit español de la República del Kosovo justificant-la pel fet que España no reconeix el nou estat balcànic. Aquesta decisió ha aixecat certa polèmica als mitjans de comunicació i un profund malestar als altres països de la NATO.

En canvi, a mi em sembla que s'acaba d'establir un precedent molt encoratjador ja que si España al no reconèixer la independència de Kosovo ha decidit treure’n les seves tropes, quan Catalunya proclami la seva independència previsiblement el govern español tampoc reconeixerà el nou Estat Català i actuant en conseqüència decidirà treure les seves tropes de Catalunya...

Com ho veieu?

Foto: una unitat geoestratègica avançada d’èlit de l’exercit español sortint de Kosovo.

A Felip VI no li caldrà fer un nou Decret de Nova Planta

Esperonat pels perniciosos efectes de la crisi econòmica he decidit en invertir en la meva formació. Per això avui he anat al Saló de l'Ensenyament de Barcelona a fi efecte de trobar algun màster que m'ajudés a fer augmentar el meu migrat currículum acadèmic.

Passejant pels diferetns stands m'ha cridat l'atenció un Màster que ofereix la Universitat de Barcelona (aquella on els Mozos d'en Saura van a fer-hi bíceps a base de cops de porra). El Màster, consistent en Economia Social, en transcric textualment la seva descripció que trobareu al seu lloc web: "Los participantes tendrán la oportunidad de interactuar con otros líderes de empresas y entidades no lucrativas procedentes de Europa, Estados Unidos y América Latina. Como consecuencia de esta internacionalidad, este máster acepta que los estudiantes puedan escribir en diferentes lenguas: español, inglés, francés, italiano y portugués. Es un máster al que puede acceder cualquier persona que pueda leer y entender los textos escritos en lengua española."

Torno a recordar que el màster és a càrrec de la Universitat de Barcelona!!!

Quan Felip V va acabar la seva invasió de Catalunya, va promulgar el Decret de Nova Planta, (encara no derogat, per cert). Entre moltes disposicions va suprimir la Universitat de Barcelona per sospitosa de catalanitat. Ara el seu hereu Felip VI no haurà de prendre's la molèstia d'actualitzar aquest Decret quan arribi al Tron, la Universitat de Barcelona ja se li ha avançat...

El Presidente Camps té raó

El Corregidor del Reino de Valencia, el Sr. Francisco Camps (crec que aquesta denominació de la institució que presideix s’ajusta més a la realitat que l’enganyós “President de la Generalitat Valenciana”) s’està veient darrerament esquitxat en diversos escàndols de corrupció. Davant els fets que se li van imputant ell mostra la seva màxima confiança amb la justícia. Estic totalment d’acord amb ell ja que els amics són per ajudar-se i segur que els seus col·legues togats li donaran un cop de mà amb una futura absolució de tots els càrrecs...

Foto: Francisco Camps examinant el voluptuós escot de l’Espe. Observeu la cara de bona persona i bon jan que té el Paco. Suggeriria als guionistes de Vent del Pla que la propera temporada l’incorporin com a parella de Santa Teresa Clarís en el paper de bo de la pel·lícula. (efe)

Ens encomanem a Santa Rita

Des de fa poc a casa tenim una noia filipina que ens ajuda en l’esgotadora tasca d’atendre els nostres entremaliats i formosos querubins. Es diu Ely, només parla anglès i no sap cap altra llengua. Aleshores vam adonar-nos que disposàvem d’una oportunitat d’or per posar en pràctica l’actual campanya que fa el govern anomenada “Encomana el català”.

L’Ely és una noia casolana, no li agrada sortir i en canvi li encanta navegar pel ciberspai. Aprofitant aquesta afecció vaig suggerir-li que la millor manera per encomanar-se del català era trobar webs de personatges o empreses inequívocament catalanes. Diumenge, aprofitant que tenia la tarda lliure, va tancar-se a la seva habitació i l’ADSL va començar a treure fum de tan com navegava. L’endemà en saludar-nos per esmorzar vaig pensar que ja s’ens adreçaria amb un nostrat “Déu vos guard!” i per sorpresa i esglai de tots va etzibar-nos un “A los güenos dias!”. Aleshores vaig pensar que s’havia equivocat i havia visitat només webs españols. En preguntar-li per on s’havia passejat va donar-me el següent historial de navegació:

el web del capità del Futbol Club Barcelona, Carles Puyol, originari de la pallaresa vila de la Pobla de Segur:
www.carlespuyol.es

el web de la franquícia reusenca d’informàtica, la més gran de Catalunya:
www.beep.es

el web de l‘afamat i cotitzat artista-pintor d’Alforja Jaume Queralt:
www.jaumequeralt.com

el web de la botiga barcelonina de venda de robots del Sr. Gabriel Ferrater Pascual, (reusenc, ex-rector de la UPC i la UOC, President de Caixa Tarragona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans!!!) i el seu fill:
www.ro-botica.com


Malauradament aquesta relació s’allarga amb molts altres exemples de persones, empreses o institucions catalanes que negligeixen la seva pròpia llengua a l’hora de penjar els seus continguts a internet. Vist l’èxit de tot això podem arribar a la conclusió que per encomanar el català abans cal encomanar-se a Santa Rita, Patrona dels Impossibles...

Foto: L’Ely duent el berenar als nostres querubins. Noteu la sorprenent semblança que té amb la mare de la ex de Ricardito Bofill Fill.

Obra social modèlica

Un model d’Obra Social

Els qui m’aneu llegint sabeu que tinc una especial predilecció per glossar l’obra de la Caixa de Pensiones. Potser, entre molts motius, pel fet que la filla petita del Sr. Borbó forma part del seu staff dirigent. En canvi, i fins fa poc, a la Caixa de Catalunya era diferent: l’entitat financera de la Diputació de Barcelona desenvolupava part de la seva Obra Social mitjançant la Fundació Territori i Paisatge. Aquesta Fundació comprava finques situades en indrets emblemàtics pel seu contingut paisatgístic o valor ecològic i les preservava de qualsevol amenaça que pogués haver-hi damunt la zona. Sempre havia dit que aquesta actuació esdevenia un model a imitar. A les nostres terres gestionaven un sector del Congost de Fraguerau i una zona boscosa prop de Farena, també havien adquirit altres indrets emblemàtics com el Congost de Mont-Rebei, l’Estany d’Ivars i o una part dels Cingles de Tavertet...

Ara però, i amb l’excusa de la crisi, han decidit ventilar-se la Fundació Territori i Paisatge, fer fora el seu director, el conegut naturalista Jordi Sargatal, i canviar l’orientació de la seva obra social.

Molt em temo que ara aquestes zones tornen a estar en perill i que en un futur no gaire llunyà, emulant a la Caixa de Pensiones, col·loquin al net gran del Sr. Borbó (ja es comença a fer grandet) Don Froilan de Todos los Santos en un lloc clau de l’Obra Social de Caixa de Catalunya.

Em deixeu donar de baixa?

El Círcol, una entitat històrica dins el dens teixit social de Reus, està organitzant una sèrie de conferències de persones que configuren l’actualitat. Fa pocs dies, i coincidint amb el Carnaval, van convidar el Regidor Sr. Santamaria. Aquest regidor d’aspecte i indumentària poc convencional, acostuma a fer propostes heterodoxes, i sovint aixeca polèmica al si de la Ciutat.

Un dels socis del Círcol, i que també és Alcalde de Reus, disconforme que es convidés el Sr. Santamaria ha decidit donar-se de baixa de l’entitat.

No entro en el fons de l’assumpte ja que crec que el Círcol pot convidar a qui consideri oportú i alhora els seus socis tenen tot el dret a discrepar amb la Junta i donar-se de baixa si així ho desitgen.

Jo en canvi no tinc aquesta sort. Per raó del lloc del meu naixement, casualment a la mateixa ciutat de Reus, els meus pares van ser obligats a inscriure’m a un altre club (gosaria a titllar-lo de puti-club). Les quotes mensuals de soci són caríssimes (no tots els socis paguen el mateix, els de Reus en particular i els Catalans en general paguem molt més que altres socis de l’àmbit d’actuació del club), totes les juntes directives que ha tingut han estat nefastes, l’entitat en qüestió menysprea la meva llengua, no dóna serveis o aquests són d’ínfima qualitat, etc, etc.

Ara toca renovar-me el carnet de soci, cada cinc anys ho he de fer en unes sòrdides dependències, he de perdre tot el matí i ser atès amb pocs miraments. Cada cop que ho faig pregunto si poden donar-me de baixa i no hi ha manera. Al contrari: el funcionari en qüestió (armat reglamentàriament) em suggereix, si persisteixo amb la incordiant petició, la possibilitat de passar una bona temporada a pensió complerta en unes dependències que té el club a la Roca del Vallès, en un edifici singular que té finestres amb barrots.

Foto: el Sr. Santamaria i un seu amic al local del Círcol el dia de la conferència www.reusdigital.cat

Ah! però feien vaga??!!

Fa divuit anys vaig obrir un bar musical a Sant Martí de Sesgueioles. Sempre m'ha agradat el disseny i sóc curós a l'hora de triar els més petits detalls. Als lavabos hi havia un innovador paper de disseny, que consistia en dues franges vermelles laterals i una de central, de color groc. Dos dies després, i en missió conjunta, la Guardia Civil i els Mossos tancaven el local i presentaven una querella en contra meva als jutjats. Resulta que aquest disseny innovador coincidia amb els colors de l'ensenya pàtria de la nació española. De debó que ni me n'havia adonat!

Tot i que han passat molts anys, encara estic pendent de judici. El Fiscal Togado demana pena de mort, prèvia tortura, per ultratge a la Bandera Española de España. Mentre el jutge no emeti sentència, cada setmana m'he de presentar als jutjats.

Avui, tocava que m'hi presentés. En entrar als jutjats no he vist res de nou, tot era com cada cop que hi he d'anar: judicis ajornats, no havia comparegut el jutge per una causa cinegètica, el doberman del fiscal tenia cagarrines, etc. Mentre xerrava amb un xicot que també s'esperava i que havia buidat tots els masos de la Baixa Segarra i havia assassinat a dos masovers (el fiscal li demana 15 mesos d'arrest) van dir-me que avui hi havia vaga de jutges! Sincerament no he vist res de res anormal, és justament el que és habitual de cada dia.

Aleshores he preguntat si hi havia alguna mena de serveis mínims i m'han dit que si, els del Tribunal Constitucional fan servei mínim ja que tenen una feina inajornable: retallar l'Estatutet de Catalunya.

foto: mostra del disseny del paper del bar musical de Sant Martí de Sesgueioles