divendres, 22 d’octubre del 2010

Vull ser solidari amb els més vulnerables

Amb una profunda tristor m'assabento de la difícil situació econòmica que molts dirigents polítics estan patint a hores d'ara. Arrel de la pregunta de si comprarien els bons de la Generalitat ens han explicat el seu difícil tràngol personal que estan passant: El Sr. Duran Lleida no pot gestionar el seu minso estalvi, la seva dona ha de fer mans i mànigues per administrar els paupèrrims recursos familiars; la popular Sra. Sànchez Camacho suporta la càrrega d'una gravosa hipoteca i amb aquestes difícils circumstàncies no pot ni plantejar-se comprar els bons i el ciutadà exemplar Sr. Cañas no té diners ni tan sols per fer una canya al bar de sota casa seva.

Tot plegat m'ha commogut. Aquesta setmana ja he plorat dos vegades, diumenge passat en veure al pobre Jaume al darrer Vent del Pla i avui en sentir el malament que ho passen alguns polítics. No puc, ni vull quedar-me amb els braços plegats al davant d'aquesta situació tan crítica. Ara mateix estic preparant una bona perola d'olla barrejada (escudella), tot seguit els trucaré, que vinguin a casa i puguin menjar calent avui per sopar.

Ostres!!! Ara me n'adono que m'he quedat sense sal, em sembla que tinc un pot de cianur potàssic en un armari. Crec recordar que a classe de química em van dir que també era una sal...

KCN

11 comentaris:

Clidice ha dit...

si que n'és una de sal oi? tu posa, ara, no en prenguis, no siguis gasiu, tot pels teus convidats ;)

maria ha dit...

jejejej...vés en compte que aquest pas els hauràs de convidar a tots^-^.

Anònim ha dit...

És una burla que ens diguin, en els temps que corren, que no tenen diners per a comprar els bons que ells mateixos ens demanen que adquirim. Així és com donen exemple? Quina seguretat donen? Si ahurien de ser els primers en fer-ho!
Es pero que cap persona hagi estat tan estúpida com per creure-se'ls.

Neandertal Total ha dit...

Jo també vull donar almoina als polítics, em fan pena. Jo enriquit i ells tan pobrets. No. no és just.

xavi ha dit...

...si convides, veuràs com et venen tots, i et quedarà l'olla "sosa".
Miraré pels armaris de casa per donar-te una mica

kika ha dit...

son uns pocavergonya i fastigosos tots els que dius... i encara te'n deixes.
el puigcercós també diu que tampoc en pot comprar, pobret, i l'herrera només de manera simbòlica... ves preparant una bona olla i posa-hi força sal que n'hi ha molts !!!

Agnès Setrill. ha dit...

Tinc una "manita-faloide" que he trobat avui, si vols te la passo i pots fer un fricandó, per si algun d'aquests, resultés que no li agrada l'olla barrejada.

nyap ha dit...

"Amanita phalloides" permetem la correcció.

Agnès Setrill. ha dit...

nyap:
Per aquests, no perdo ni un minut buscant com coi s'escriu, però gràcies!

Plotí ha dit...

Ai, Agnès! La correcció abans de res! ;-)
Trobo molt encertada la seva elecció del bolet per fer un fricandó. Només que als bolets els hi va molt bé l'all i julivert. En el cas de no trobar-ne al mercat, cosa habitual, es pot substituir per cicuta. Com que són similars, penso que el gust també en deu ser, de similar.

sànset i utnoa ha dit...

Generositat amb el cianur, que val més que en sobri que no que en falti!

*Sànset*