dimecres, 23 de febrer del 2011

Astracanada


Avui dia 23 de febrer fa trenta anys que vaig poder comprovar per primer cop en la meva vida que això d'España és una astracanada total. Ara espero que no hagin de passar trenta anys més per poder dir que España no és res més que un malson del qual ens hem despertat feliçment.

foto: el Tinent Coronel Tejero Molina al Congreso de los Diputados Español, aquesta foto confirma les encertades paraules del President Español Sr. Rodríguez posant a la transicion española com un exemple a seguir.

12 comentaris:

Ricard C. Estrada ha dit...

El colpisme, juntament amb els toros i les "tonadilleras", és quelcom inherent a la raça hispànica.

Clidice ha dit...

I aquí estem, astracanejant :(

El porquet ha dit...

Estic segur que, per les espanyes, encara hi ha qui trempa amb aquesta foto...

Pep Cistell ha dit...

Apreciat Martell és d´aquelles vegades en que sembla que m´hagis robat exactament el meu pensament.
Ni un punt ni una coma de més ni de menys.

Plotí ha dit...

És la materialització perfecta de l'España de pandereta i casposa a més no poder. Quina imatge! Quin prestigi! I a més, jubilat i amb tots els drets...

Anònim ha dit...

Llavors encara no havia nascut. Igualment, en els anys que duc vivint, l'España del PSOE i el PP m'han donat prou motius per a desitjar la independència.

José Fernández Novell ha dit...

Da asco observar que el paso de los años no han conseguido, en lo más mínimo, abandonar el tribalismo, la sinrazón y el paletismo inherente al pueblo catalán.
Si no fuese por vuestro asqueroso dinero estaríamos encantados de echaros de España, tal cual hicimos con los judíos.
Nunca vaís a ser dignos de pertenecer a nuestra gloriosa y milenaria nación.

Llesca ha dit...

Jo més aviat estic trempant amb el comentari del senyor d'aquí dalt. No sé si és en broma o ho diu seriosament, però prou que sabem que hi ha gent que les diu de veritat aquestes coses.

gemma1971 ha dit...

Jo tenia 9 anys quan va passar això, recordo poca cosa, recordo que em van venir a buscar a escola, depresa, ven depresa vam pujar el carrer i vam arribar a casa, els meus pares i avis amb cares agres, de preocupació, silenci i televisió, silencia i por...., això és el que recordo d'aquell dia... moments de por i presses

Després d'uns anys el que penso és: que sent Espanya com era, havia de passar una cosa aixi, i sent Espanya com és... no descarto que passi algún dia... perquè els mateixos gossos malperits, dolents, agressius, pocvergonyes.... encara i son, si, disfrassats i amagats darrera la paraula Democràcia, però encara i son, i encara els i cou Catalunya i els drets d'uns ciutadants

Agnès S. ha dit...

Fa molts anys vaig sentir una discusió amb insults, ( sempre me'n recordo per aquestes dates, perquè deu ser?...), un home li va dir a un altre " tricornio", i encara em pregunto que deu voler dir, o que és el que li intentava fer entendre...

Plotí ha dit...

Agnès, li devia dir que la seva dona anava d'amagatotis amb tres paios. D'aquí el prefix tri-

xavi ha dit...

algun dia despertarem