dimarts, 20 d’abril del 2010

Benestar emocional


Seguint el lema mens sana in corpore sano, i com ja vaig explicar fa uns mesos, tenia el costum d'escoltar el programa de Catalunya Ràdio anomenat l'"Ofici de Viure" mentre cuidava la meva adònica silueta tot fent una mica de bicicleta el·líptica. Segons diu la pròpia falca de "l'Ofici de Viure" aquest espai de la ràdio regional pretén donar a l'oïdor idees pràctiques per tenir un benestar emocional.

A mesura que anaven passant els dies vaig poder comprovar que dia si i dia també molts dels experts convidats que van intervenint al programa fan les seves intervencions en español. Entre aquests alguns són professionals establerts a Catalunya on tenen els seus gabinets i d'on en treuen sucosos guanys a costa del patiment de moltes persones. Altres fins i tot són professors d'universitats catalanes o escoles superiors. I entre els convidats que hi passen que encara parlen en català la pràctica majoria d'ells publica la seva obra en español.

Comentant-ho amb un amic em va fer veure que quin millor exemple de benestar emocional és el que et dóna aquella persona que afincada i arrelada a Catalunya s'ha estalviat de manera intencionada el tràngol d'involucrar-se en una llengua i cultura en procés de desmantellament. En canvi només parlant l'español a Catalunya es pot viure ben tranquil i es garanteix evitar qualsevol malestar lingüístic. I, per si això fos poc, encara comprova per la seva satisfacció com els mateixos catalanets li demanen sol·lícits els seus serveis.

Ara ja no m'escolto l'Ofici de Viure. Potser no vetllo pel meu benestar emocional però segueixo mantenint les sessions de bici el·líptica i la meva adònica silueta cada dia s'assembla més a la del noi de la foto, la qual cosa em plau d'assabentar a les amables lectores d'aquest blog als efectes que estimin oportuns...

diumenge, 11 d’abril del 2010

Noves maneres de castigar


L'altre dia amb la gent de la colla vam mantenir una interessant tertúlia literària sobre quines havien estat les lectures d'infantesa que més ens havien marcat. Van sortir diversos títols: "Miquel Strogoff" de Jules Verne, "el Mecanoscrit del Segon Origen" de Pedrolo, "Robison Crusoe" de Daniel Defoe. El Jose, un amic militant del PSC, va esmentar el "Zoo d'en Pitus". Jo però vaig aportar que el que realment em va marcar va ser la lectura del "Botones Sacarino" d'Ibàñez ja que en una de les historietes el "Dire" fart del seu "Presi" li aboca un tinter pel cap.

Ara, anys després, ja fa temps que sento el mateix desig d'emular aquest record literari d'infantesa damunt la llustrosa calva del meu Cap de Secció. Finalment m'he decidit a fer realitat aquest desig. No és que m'hagi envalentit repentinament o que el Cap de Secció sigui ara més tirà que temps enrera. El motiu és que veient els càstigs que s'estan aplicant en l'actualitat penso que les conseqüències de la meva actuació poden ser bastant més assumibles:

El Sr. Miguel Àngel Martín, del qual ja en vaig parlar en un post anterior, i després d'opinar sobre la vida sexual de la Directora de TV3 Sra. Terribas, ha estat apartat de la Regidoria de Districte que ocupava (estalviant-se les enutjoses reunions amb veïns paparres) però no així del càrrec de Gerent de l'Institut Metropolità del Taxi pel qual rep un bon salari públic.

El Sr. Luís Bárcenas, cervell del "Cas Gúrtel", ha estat destituït del càrrec de Tresorer del PP i privat del seu depatxet a la seu del partit al carrer Gènova de MAdrid però conserva intacta l'acta de Senador español amb les corresponents dietes, salaris i, sobretot, mantenint la qualitat d'aforat davant la justícia española.

Aleshores he pensat que malgrat el Conveni Col·lectiu vigent a la meva empresa preveu una sanció de tres mesos de "suspension d'empleo i sueldo" si s'aboca un tinter pel cap d'algun superior jeràrquic, puc al·legar davant el Cap de Personal (per cert situat a l'òrbita del PP) el darrer precedent esmentat tot demanant que la sanció que rebi consisteixi en tres mesos de suspensió "d'empleo" però sense tocar el "sueldo".


foto: com que aquest blog té menys audiència que un programa de la sèrie Digui-Digui emès a Intereconomia TV he decidit posar un títol i una foto que serveixi d'esquer per a captar noves franges de públic. En aquest cas l'objectiu seria el col·lectiu de practicants de BDSM de les Comarques Meridionals de Catalunya.
http://www.elplacerdelcastigo.com/

divendres, 9 d’abril del 2010

Dignes Hereus

Durant els anys setanta a casa rebíem cada any les excel·lents Nadales de la Fundació Jaume I on s'abordaven temes nostrats (Àngel Guimerà, Centenari de l’Excursionisme Català, 500 anys del llibre català,...). La Fundació Jaume I fou possible gràcies al mecenatge del Sr. Lluís Carulla i Canals, (1904-1990, nascut a l'Espluga de Francolí, fundador de l'empresa Gallina Blanca integrada en el holding alimentari Agroaliment propietat de la mateixa família Carulla). El Sr. Carulla sempre tingué un destacat paper com a empresari mecenes i protector de la llengua i cultura catalanes.

A l'abril del 2010 la companyia Gallina Blanca emet la seva publicitat en español a TV3 i el lloc web de la Companyia pot llegir-se en anglès, italià i español. En referir-se al seu fundador l'anomenen "Luís Carulla"

Agustí Centelles i Ossó, fotògraf, pioner del fotoperiodisme durant la guerra civil i l'exili. Part de la seva obra fou requisada pel govern español i traslladada a un arxiu molt gran que tenen a Salamanca on hi desen els seus botins de guerra. En tornar de l'exili el mateix govern español el jutjà i el represal·lià impedint-li que es dediqués al fotoperiodisme per la qual cosa es veié obligat a exercir de fotògraf industrial.

L'any 2009 els seus fills, Octavi i Sergi Centelles, venen el seu llegat fotogràfic al govern español que decideix dipositar-lo també a Salamanca.

Jaime Martínez Bordiu, net del dictador feixista español Francisco Franco, ha estat denunciat per un conductor per haver disparats trets amb una pistola arran d'una discussió de trànsit. El Sr. Martínez Bordiu tenia retirat el permís d'armes arran dels maltractaments que va propiciar a la seva ex-xicota.
Dels tres exemples només el darrer és un digne hereu a la trajectòria d'aquells que els han donat el nom.

divendres, 26 de març del 2010

Nit d'estrena al teiatru


Ahir, al Teatre Bartrina del meu poblet, vaig assistir a l'estrena de l'obra teatral "La Dona Justa", interpretada, entre d'altres, per Rosa Novell i Àlex Casanovas. Es tracta d'una producció basada en un triangle amorós vist per cadascun dels seus tres integrants mitjançant llargs monòlegs interpretats pels actors on s'intercalen breus diàlegs entre ells. L'escenografia era molt moderna i innovadora: tres grans marcs on es projectaven imatges dels mateixos actors prèviament filmades. El que més em va sorprendre, però, van ser els efectes acústics. L'obra va començar amb una veu en off que es sentia per tota la sala que deia "us recordem que apagueu el telèfon mòbil" i tot seguit Rosa Novell iniciava la seva actuació. Al cap d'una estona des del pati de butaques es sentia un soroll electrònic mentre, impertèrrita, l'actriu continuava amb la seva intervenció. Aquest situació es va anar repetint unes tres vegades més durant l'obra.

Vaig entendre bastant la trama argumental basada en el triangle amorós esmentat, però, sincerament no vaig captar el significat d'aquells estranys sorolls que s'anaven repetint per la sala. Us en deixo una mostra, que d'estranquis vaig poder gravar, per si algú de vosaltres més expert en les noves tendències de l'art dramàtic pot aportar-me algun indici del significat del seu missatge escènic.


MusicPlaylist
Music Playlist at MixPod.com

dimecres, 17 de març del 2010

Per anar bé hauríem d'anar tots mal follats


Dilluns el Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla, va ser entrevistat per la directora de TV3 Sra. Mònica Terribas. L'entrevista, a priori aburrida i previsible, va esdevenir un bon exemple de periodisme i aquest fet es va traduir amb una inusual audiència assolida (al voltant d'un 20% de share). Fins i tot un servidor que té per norma no mirar-se mai les entrevistes a polítics la va seguir una estona enlloc de visionar les saboroses receptes que ens ofereix l'extraordinari Karakia.


El Sr. Miguel Angel Martín, gerent de l'Institut Metropolità del Taxi i company del mateix partit del Presi, on hi té diversos càrrecs i responsabilitats, també va seguir la entrevista i va anotar al seu recomanable facebook que la Sra. Terribas havia entrevistat així al Sr. Montilla per què "iba mal follada" (Evidentment el Sr. Martín empra l'español).


Arran de tot plegat vull manifestar-vos un temor que m'inquieta: a partir d'ara per fer les coses bé s'haurà d'anar mal follat?


foto: el Diputado al Congreso per la meva província Sr. Vallès. Al facebook del Sr. Martín he comprovat que ambdós són amics. Com que és ben sabut per tothom que el Sr. Vallès també fa les coses extraordinàriament ben fetes, aleshores dedueixo que molt probablement també vagi mal follat. facebook.com

dimarts, 9 de març del 2010

L'efecte d'una "O"

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

dijous, 4 de març del 2010

Catàstrofes que tampoc ho són tant


Ahir tenia la ràdio posada mentre pentinava el gat. En sec van donar un flash informatiu: un vaixell que feia singladura cap a Barcelona havia patit el cop d'una onada gegantina i hi havien hagut dos morts. Vam restar esglaiats però per molt poca estona ja que el locutor de RAC1 va tancar la notícia afegint "...cap dels morts era español". Aleshores tant el gat com jo vam respirar alleugerits i vam reanudar la sessió de perruqueria felina.

Darrerament les catàstrofes naturals han fet estralls per tot el planeta i en totes elles els mitjans de comunicació catalans sempre han fet èmfasi en si hi havia entre les víctimes ciutadans españols o no. Sortosament el balanç final és bastant favorable als oriünds d'aquell país ja que en moltes d'aquestes calamitats (inundacions a Madeira, l'huracà atlàntic,...) no hi ha hagut víctimes españoles. Conseqüentment els efectes de la catàstrofe són sensiblement menors.

Suposo que això pot explicar-se al fet que Nostru Senyor sempre ha vist amb bons ulls el poble español. De tots és sabuda la providencial actuació de la Virgen del Pilar facilitant la victòria española davant el francès o el Cristo de Lepanto provocant la derrota del Turc. Potser per aquest mateix el motiu el Sant Pare visitarà España el novembre i oferirà una Eucaristia a la Sagrada Família. Els que ens agraden els idiomes tindrem una magnífica oportunitat de sentir i practicar les dues llengües en què de ben segur el Pontífex oferirà la cerimònia religiosa: l'español i el llatí.

foto: Inundacions a Madeira, el que a priori semblava una gran catàstrofe s'ha pogut comprovar que no ho ha estat tant al no haver-hi cap víctima española. 324.cat