Veïns

Fins ara només he anat una vegada a les reunions de la comunitat de veïns de l'edifici on tinc fixada la meva residència. Va ser, ja fa molts anys, poc temps després d'anar-hi a viure. Recordo que es debatia el color en què s'havia de pintar el quartet dels comptadors del gas, el tema havia esdevingut polèmic, s'havia encès un viu i apassionat debat. Vaig prendre la paraula per dir que pensava que el color gris oliva podria ser força escaient. En sentir-me, va interrompre'm la mare del Kevin, veïna del 6è 4a, i va cridar desafiant: "en castellano nos entendemos todos". Jo vaig seguir amb la meva argumentació en favor del gris oliva sense immutar-me i com si hagués sentit ploure. La meva actitud va ser recriminada amb un murmuri general de desaprovació. D'aleshores ençà quan coincideixo amb alguns veïns a l'ascensor enlloc de la previsible conversa sobre el temps, el tema escollit coincideix amb les que mantenen els monjos cartoixans que han fet el vot de silenci.

Des d'aquell dia m'he limitat a pagar religiosament tant les meves quotes de la comunitat com les possibles derrames per obres de conservació i millora, però no he perdut mai més el meu preciós temps malmetent-lo per sentir histèriques o hidalgos milhomes desbarrant.

Fa pocs dies, uns brètols van provar el poder calòric del seu encenedor aplicant-lo als timbres de la porta de l'entrada del carrer. Arrel d'aquest fet se n'han posat uns de nous metàl·lics i a prova de vàndals i duen, tal com és ara moda, un rètol a la part superior amb el nom del carrer i número de la finca. Casualment aquesta està situada al Carrer Joan Martell (1), l'il·lustre avantpassat meu que fou Alcalde de Reus i de Girona a mitjans del segle XIX. Doncs bé, al nou rètol hi posa: "Juan Martell, 69".

Arrel de la posada en marxa del nou canal d'Esports de TV3 m'he adonat que no podia sintonitzar-lo, sembla ser que la nova antena col·lectiva de TDT està preparada per rebre tots els canals españols intereconòmics o no (no en manca cap) però curiosament no pot sintonitzar el Multiplex 36 (594mhz) que aplega a Esport3, Tv3HD, IB3 (de ses Illes) així com Catalunya Música, Icat FM i IB Ràdio. Això fa que corri el risc de perdre'm les emocionants trasmissions de les proeses del xofer Fernando Alonso als Grans Premis de Fórmula 1 i que amb tanta professionalitat ens ofereixen el Sr. Merlos i la Sra. Ferrer.

Aquests dos fets van fer que no dubtés en anar a veure l'administrador de finques que va contractar la comunitat i demanar-li que els fes arranjar. Em va rebre al seu despatx, tenia la ràdio posada, era el programa matinal de la COPE. Quan vaig acabar d'explicar-li el fets va limitar-se a dir amb un cert to de menyspreu: "És estrany tot això que em diu, ningú de la seva comunitat ha fet cap queixa al respecte, si enlloc de Joan Martell haguéssin posat Juan Martillo potser encara, però queixar-se per posar Juan enlloc de Joan!" i respecte al Canal Esportiu de Tv3 va recordar-me que TVE també en té un de molt bo i que fer els canvis que demanava resultava una despesa per la comunitat. Va acabar tot dient que per atendre la meva petició hauria de ser feta en tot cas per la comunitat de veïns.

Molt a pesar meu ara hauré d'assistir a la propera reunió de veïns i afegir a les dues peticions anteriors la de la susbtitució de l'administrador de finques...


(1) Suggeriria a l'Ajuntament que quan en un futur hagi de dedicar-me un carrer, l'anomeni com a "Carrer del Blogaire Martell" a fi d'evitar possibles confusions amb el "Carrer Joan Martell" que honora al meu rebesavi.

foto: Laia Ferrer entrevistant l'intrèpid conductor Fernando Alonso al Gran Premi de Kuala Lumpur. rac105.cat

Aberració cromosòmica.

Una de les moltes mancances que patim avui en dia a Reus és que no s'hi distribueix el prestigiós diari gratuït anomenat "20 minutos". Sabedor d'això el corresponsal d'aquest blog a la capital de la nostra comunitat autònoma, Sr. Plotí, m'ha fet arribar un interessant reportatge publicat en aquest rotatiu a primera plana i planes interiors referent al conegudíssim conjunt musical "Pastora" per tal que ho pugui compartir amb tots vosaltres:

Afegiria a la notícia que el grup havia d'anomenar-se inicialment "Pastora Imperio" però malauradament aquesta denominació ja l'havia feta seva amb anterioritat una altra famosa intèrpret.

Com a conclusió de tot plegat no sembla cap disbarat formular la hipòtesi que l'ADN de l'insigne poeta i traductor Carles Riba, avi d'aquests brivalls tan eixerits, hagi patit unes curioses mutacions en transmetre's a alguns dels seus descendents fruit d'una més que probable aberració cromosòmica.

Rivalitat franco-alemanya

Quan el 1870 va esclatar la Guerra Franco-Prussiana va començar a Catalunya un intens i apassionat debat entre els francòfils i germanòfils. Aquesta rivalitat encara va augmentar més el 1914 amb l'esclat de la Guerra Europea (I Guerra Mundial) i més tard el 1939 amb la II Guerra Mundial. Sortosament a partir de 1945 la pau arriba entre ambdós països i la rivalitat ja no és per qüestions bèl·liques sinó que esdevé en termes d'influència econòmica, comercial o industrial.

Qui subscriu aquest article sempre ha sentit alhora una certa admiració pels dos països esmentats, motivada sens dubte pel fet que els españols no poden resistir cap mena de comparació amb aquests. Alhora, però, tampoc oblida uns greuges molt importants que hem patit els catalans a causa dels dos estats europeus: Els alemanys van reprimir i perseguir a molts exiliats republicans catalans fins al punt de lliurar als españols al President Companys per tal que aquests l'executessin. I, per la seva banda, els francesos han aplicat una decidida política de genocidi cultural i nacional a la Catalunya Nord administrada per ells des del Tractat dels Pirineus. Podríem dir que fins ara la balança estava equilibrada tant en pros com en contres entre uns i els altres.

Ara us mostro el motiu que finalment m'ha fet decantar la balança de les meves preferències envers els Teutons:


A l'hora de practicar idiomes m'agrada fer-ho quan en tingui ganes i em vingui de gust i no pas quan hagi d'anar a comprar un cargol per subjectar la tapa del wàter que balla.

Referentes a seguir

Tres de las personas más influyentes de Catalunya en la actualidad i cuyo ejemplo hay que seguir i incluir-lo en nuestro quehacer diario me han hecho ver la perentòria necessidad de canviar el idioma en què se expressa este blog i passar del caduco catalan al universal español:

Ayer el Presidente del Banco de Sabadell-Atlàntico, el senyort José Oliu presentó un ambicioso Plan Director de su entidad financiera para los pròximos tres años en la sede central de su banco en Barcelona. El Sr. Oliu comentó en idioma español los detalles i opinó sobre la salut del sector financiero español.

Por su parte también ayer jueves dia 28 de enero, el Presidente de la Generalidad de Catalunya, el Muy Honorable Sr. Arturo Mas, intervino junto al Ministro de Fomento Español Sr. Pepiño Blanco en el acto de inaguración oficial del AVE que une a Francia i España bajo el Pirineo i fué realizado en la gerundese ciudad de Figueras. El Presidente de la Comunidad Autònoma catalana hizo su discurso en español en señal de deferencia i educacion ante la presència de tan altos cargos del Ministerio de Fomento.

Mientras estoy escribiendo este post estoy escuhando al señor Isidro Fainé, hombre fuerte de la Caja de Pensiones de Barcelona, en el acto de presentacion de Caixabank, su nuevo banco. Como ya viene siendo habitual desde la època del añorado Samaranch (EPD), el acto realizado en la sede central de la entidad de ahorro situada cerca del Corte Inglés se està haciendo en un fluido español.

Pero nuestros dirigentes no se olvidan de lla engua catalana que tan buena salut goza. Esta entrañable habla sigue estando presente en las más altas instàncias i se habla de vez en cuando en el Senado de España gràcias a la solidaridad de todos los españoles que con sus impuestos sufragan los 12000€ que cuesta la traduccion a la Lengua Comun de todos.

Pido disculpas por si mi español no es todo lo correcto que debiera ser, aun no tengo instal·lado el corrector ortogràfico i años i paños de imposicion del catalan han hecho mella en mi a la hora de expressar-me por escrito en la hermosa lengua de Nebrija.

Excursionista políglota

L'Oriol Comabella Puig és un experimentat excursionista de Sant Cebrià de Vallalta que ha voltat per les muntanyes de mig món. Té cinquanta anys, i fa poc temps el van prejubilar. Ara té tot el temps del món per dedicar-se a allò que més li agrada: les excursions. L'Oriol quan fa una excursió comparteix la ruta amb la resta del món mitjançant webs especialitzats on els usuaris hi pengen les excursions que fan aportant-li les dades tècniques (recorregut, desnivells, horaris), comentaris i descripcions. Com a imatge del seu perfil l'Oriol ha triat una bonica fotografia feta al cim del Matagalls on se'l veu a ell i per damunt del seu cap oneja, com au galana, una bandera catalana.

La llista de fites muntanyenques assolides pel Sr. Comabella és nombrosa: el Puigmal, el Pedraforca, el Tagamanent, de cada ascensió que ha fet per Catalunya n'ha penjat nota amb el respectiu comentari en un acurat català i en algunes fins i tot hi ha afegit algun vers com aquest de Joan Maragall que va incloure en l'explicació de l'excursió que va fer a l'Estany de Ratera i que m'ha colpit d'allò més en llegir-lo:
A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d'un blau clar,
blavoses o morades:
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.

Però l'Oriol no només va per les muntanyes del país, també ha visitat la veïna España: ha pujat el Veleta, ha creuat la Faja de Pelay o ha fet el Moncayo. L'Oriol és persona conreuada, parla idiomes i les aportacions que fa a internet de les seves excursions per España té el detall de fer-les en la llengua d'aquella contrada que també la parla i escriu a la perfecció.

I com de ben segur deveu suposar, l'Oriol també ha anat Nord enllà, el mític Matterhorn, la Marmolada a Itàlia o el sostre d'Escòcia, el Ben Nevis, són indrets que ha assolit el nostre heroi i dels quals també ha penjat la corresponent ressenya a internet. No cal dir que la llengua triada en aquests darrers casos no és ni l'italià, ni el suís (que malauradament no existeix), ni ... sinó que ha estat la més universal del món mundial: l'Español.

nota: Aquest post es basa en fets reals, s'han canviat noms i ubicacions per tal de preservar la privacitat del seu protagonista.

foto: El Veleta coronat pel monument a la Madre de Dios de las Nieves.

Serps, escurçons i altres rèptils

El nomenament de la Sra. Bozal com a Consellera de Justícia de la Generalitat ha rebut nombrosíssimes crítiques motivades per la repressió de les Consultes per la Independència que aquesta "abogada del estado" va ordenar. Avui ha sortit en defensa seva el també Conseller Sr. Felip Puig tot dient que la flamant consellera s'hi deixarà la pell en la seva nova tasca al si del Govern Mas.

La dirigent regional del Partido Popular Sra. Sánchez ha declarat que el seu partit vol presentar-se a les properes eleccions muncipals a Catalunya amb una altra denominació que no sigui la del PP. Canviaran la seva pell exterior però el seu programa polític serà el mateix que ara.

Els escurçons, fins ara l'únic rèptil de picadura mortal als Països Catalans, van canviant durant la seva vida diverses vegades tota la seva pell. Deixen la vella i la substitueixen per una de nova. Malgrat el canvi de pell el verí que inocula aquest rèptil amb la seva mossegada no perd mai la seva perillosa eficàcia.

foto: Escurçó Ibèric (Vispera Latasti) després d'un canvi de pell. (c) Institució Catalana d'Història Natural (IEC).

La revenja és un plat que es menja fred

Quan viatjant per l'Europa civilitzada arriba l'hora de triar un local on menjar o prendre alguna cosa, m'he fixat bàsicament amb la seva carta de menús i el seu preu abans de decidir si hi entrava o no. D'aquesta manera, i entre una llarga llista d'indrets, ara mateix em ve a la memòria d'haver gaudit d'uns ¨pennes al dente" assaborits a la Via Martello del Trastevere romà, d'un deliciós "roast beef" a la londinenca Knigtsbridge Road o d'una escumosa "Murphy's" en un tradicional Pub de Grafton Street, al centre de Dublin, en absència total del fum del tabac.

La cosa canvia radicalment quan em passejo per España i les seves colònies espoliades on, a més de tenir en compte les variables anteriorment esmentades, he d'afegir la corresponent a si a l'establiment es pot fumar o no. I com que els llocs on fins ara NO permetien fumar es podien comptar amb els dits de la mà del Sr. James Hook (1), m'havia de fer fotre i menjar-me un exquisit plat de mandongo amb la flaire del Ducados del quillo de la taula del costat i del Winston de la pija de la del darrera.

A la fi ha arribat l'hora de la revenja i els papers s'intercanviaran. A partir d'aquest diumenge aniré sovint a gaudir d'un bon Masclet de Reus (2) als establiments cèntrics de la Ciutat impol·luts de fum i on fins ara semblava que hi haguessin obert un munt de pots de boira artificial dels que posaven a "Aplauso" mentre actuaven els mítics Boney M (ACS) (3).

De totes maneres com que sóc un home previsor ja tinc a punt tots aquests bolígrafs de la fotografia de dalt per tal de poder omplir els llibres de reclamacions d'aquells establiments on s'incompleixi la nova normativa.

Un bon any 2011 a tothom llevat dels españols i botiflers a qui el Borbó ja s'ha encarregat de desitjar-los-hi.

(1) James Hook, conegut també com a "Capità Garfi".
(2) Masclet de Reus, cocktail fet mitjançant la barreja de Vermut Miró i Plim (fantasia de fruites).
(3) ACS, acrònim de "Al Cel Sigui".