La crisi financera no perdona ningú. Llegeixo com la Caixa, mitjançant Criteria, s’ha de vendre el Port Aventura. Aquesta notícia m’omple de tristor, perdem un altre element identitari del nostre tarannà i cultura. Fins ara el parc era modèlic: el català era entès i parlat per tots i cadascun dels empleats que estan de cara al públic, també era emprat en cada espectacle que es feia. Quan arribaven festes assenyalades com Tots Sants es mirava de fer campanyes de promoció comercial al voltant d’elements nostrats com la castanyada. Els seus bonics anuncis de TV s’inspiren en una coneguda cançó de la Maria del Mar Bonet i la resta de publicitat en qualsevol mitjà mai oblida la llengua del país. Finalment la seva directora, tot i haver nascut a Madrid, sempre ha parlat en català en tots els actes públics on representava el complex lúdic.
Si ara La Caixa s’ho ven a alguna empresa estrangera passarà just el contrari: els empleats que ens atendran no entendran la nostra llengua, els espectacles seran tots en español, celebraran Jalouin i els seus anuncis es basaran en una bonica cançó que cantava la mare de la Rociito. La nova directora segur que seguirà sent de Madrid però aquest cop no parlarà en català sota cap concepte. L’únic que romandrà en català serà el nom, no crec que gosin a canviar-lo, i probablement seguirà anomenant-se “Port Aventura”.
Una altra conseqüència d’aquest previsible canvi de mans del parc el patirà l’obra social de La Caixa: Reconec que entrar al parc és molt car, has de pagar per tot: aparcar, entrar, menjar, mirar-te el retrat del Ricardo Fornesa,... Aquests diners, però, tenen una bona fi: dotar de recursos la Fundació de La Caixa. Amb la seva tasca s’ha pogut donar feina a persones amb greus dificultats d’inserció laboral. Un exemple d’això seria el cas de la filla d’un avi de Madrid que encara no es pot jubilar. A aquesta pobre noia, mare de família nombrosa, li han proporcionat feina a mitja jornada en un despatxet que l’Obra té a Barcelona.
Ara, quan tot això perilla, que sàpiga la Cristina que a casa sempre tindrà un plat a taula!
ROBOT DREAMS
-
Pablo Berger no és un realitzador especialment prolífic. En vint anys,
només ha dirigit quatre llargmetratges, i potser és per això que són tan
diferents ...
Fa 2 dies
Entrades
10 comentaris:
Els súbdits de pobles dominats se senten amb el pecat original de no ser com els dominants.
És un greu pecat, fins i tot, mortal que necessita ser purgat.
La floreta més agradable que et pot llençar un espanyol és dir-te "no pareces catalán" amb la qual cosa el gos catalanet de Pavlov mostra el seu reflexe condicionat i remena la cua.
Es tracta d´això; per acceptar-te has de deixar de ser com ets per convertir-te en un sucedani d´espanyol.
Queda clar, un sucedani, sempre hi haura classes i per molt que t´hi escarrassis mai seràs com el producte original.
Jo ja fa temps que no porto les meves filles a veure sucedanis. Que Puerto Aventura m´oblidi com a client.
Pep Cistell
no ens sabem distreure sols i ens han de confeccionar joguinas una mica cares i que malmeten el terreny, doncs que els donguin pel c.....
salut
no son joguines ... son armes!!!
perque ens fan tornar a tots com no voldriem ser.
pero no son les uniques armes que ens amenacen.
perque com s'ho deu fer el pep cistell per no portar les teves filles a sucedanis?
en comptes de sucedanis les deus portar als originals: al xina de veritat a l'extrem orient en comptes del dragon khan? a california en comptes del far west? a les platges del yucatan en comptes de mexic? i a la polinessia de veritat!!!
i tu martell? a vegades, que podem fer si no anar al port aventura per tenir la canalla tranquila?
Portar els nostres fills a portaventura o no.,es un problema., tot depèn de la personalitat dels fills. Ells ho demanen, esclar, no volem que pateixin, que es sentin mancats d'alguna cosa...avegades és dificil recompensa'ls pel que no volen o no acaben d'entendre,i/o no els correspon per l'edat.
Sabem que els amics del nostre fill se'n fan un fart d'anar al portaventura. I tothom sap lo important que son els amics.
Així que, confesso que en el fons, me'n alegro i agraeixo,que amics o família,almenys un cop l'any el prenguin, i tinc la sort que jo, no hi he d'anar!!!
Àngels
Per cert, gràcies amics!
Àngels
Un dia tot anant per la muntanya amb uns amics, gaudint de la tranquil-litat, la natura,i bones converses, algú va fer una reflexió sobre portaventura: "-Que sempre estigui ben plè! Que s'hi passin tot el dia!...que estiguin tots juntets allà baix,i no es moguin! jajaja! que nosaltres més tranquils aquí dalt!
(Més o menys, va anar així).
angels, no et passis, que no anava d'aixo!
es tot amb carinyo!
:-)
EEEiii!!! que resulta que estaves implicada en el resultat de la meva reflexió de mare, per això et donava les gràcies jajaja!!! Tb amb tot el carinyo del món !
Com seguim amb aquestes converses, potser el Martell ens envia a "prendre pel" messenger... jejeje!!!.
O potser la próxima vegada que vagis al portaventura potser hauràs de prendre tb les filles del Pep Cistell .
De bon "rotllo eh?" Amb això acabo.
Àngels
martell, veig que ... encara som tots aqui!:-)
Em sap greu trencar-te un concepte idealista de Port Aventura, però simplement són una empresa, des de sempre que els ha importat tres parells de pebrots el català.
Jo mateix vaig tindre problemes per a ser atès en català, i únicament després de que els denunciés van demanar-me disculpes.
Publica un comentari a l'entrada