dijous, 25 de desembre de 2008

Una furtiva llàgrima


Abans d'ahir vaig llegir un interessant post del meu col·lega reusenc Alberto http://albertobondesio.blogspot.com/2008/12/la-pensi-mitja-tarragona-augmentar-un.html on es feia ressò de la ingent tasca feta pel nostre diputat Joan Ruiz per millorar el nivell de vida dels tarragonins i les tarragonines. Voldria corroborar el seu post amb una vivència personal que he tingut fa poc i que s'afegeix al que ha explicat l'Alberto.


La Blaieta, la meva veïna de sota, és una humil vídua que va fent la viu viu com pot amb una pensió SOVI de 356,20€ mensuals. Sovint quan arribo del tros passo per casa seva i li porto alguna cosa del recapte. L'altre dia li vaig dur unes bajoquetes (ara és el temps millor, surten molt bones ja que no tenen gens de fils) i vaig seure una estona amb ella al menjador. Damunt del bufet hi havia un parell de retrats, el primer era del seu difunt marit, un heroi de guerra que va ser immolat a Luzon durant la guerra de Filipines (la seva actuació ha restat immortalitzada a l'inolvidable film d'Antonio Roman "Los Ultimos de Filipinas"), el segon, al costat d'una petita espelma encesa, era d'un home madur , ben plantat, amb barba ja un xic canosa. La Blaieta és una dona pietosa i devota i vaig pensar que es tractava de Sant Joan Crisòstom. En preguntar-li si ho era em va dir que no, l'home de la foto era el Diputat Joan Ruiz, va explicar-me que gràcies a ell i al seu vot favorable al Proyectode Ley de Pressupuestos Generales del Estado para 2009 ella podria seguir cobrant la seva pensió.


Emocionat i entendrit alhora, no vaig poder evitar que una llàgrima baixes pel meu rostre...

5 comentaris:

kika ha dit...

estàs segur que s temps de bajoques ara? i tendres i sense fils? vols dir qúe no són més bones les carxofes a l'hivern ? :-)

kika ha dit...

i pre cert: bon nadal, martell! :-)

Agnès ha dit...

Ja en té de sort la Sra Blaia de tenir un veí com tu,amb lapensió que reb,les bajoquetes sense fils, fóren com una delicattessen, ossigui, tot un luxe.
Bon any nou, i el que queda d'aquest!
Per cert, no seràs del marroc oi? (és l'únic lloc on es cullen bajoques - sense fils- en aquesta època)

Dolors ha dit...

Tenint en compte que la Guerra de Filipines va ser al 1898, i que el marit de la Blaia tindria mínim 18 anys quan va marxar, és de suposar, que va nèixer mínim al 1880. Per tant ara tindria 128 anys més o menys. Per tant, quants anys té la Sra. Blaia? 128? si des dels 65 que cobra la pensió ja fa temps que la cobra tenint en compte que només ha cotitzat 5 anys (mínim temps per poder cobrar un SOVI), sinó seria una no contributiva. Ja pot estar-li agraïda al Sant aquest i a la Santa Seguerat Social.

Nyap ha dit...

Si... de bajoques tracta el post !