dijous, 5 de febrer de 2009

Mea culpa, mea grandissima culpa


Aquest darrer cap de setmana vaig participar en un Seminari organitzat per la Universitat de Vic sobre “El Misticisme Poètic Verdaguerià i la seva influència en la Narrativa Costumista Catalana del darrer terç de segle XIX” El Seminari prometia ser d’allò més interessant ja que la temàtica era molt engrescadora. Quan el primer ponent va començar a parlar va aixecar-se d’entre el públic un senyor de mitjana edat tot dient que no entenia el català i que si us plau es fes l’exposició en español. Aquest senyor, catedràtic per la Universitat Ramon Llull, va argumentar que tot i que ell i els seus pares havien nascut a Catalunya, la seva avia materna va néixer a la bonica localitat extremenya de Zafra malgrat que als tres mesos ja havia anat a viure a Sant Iscle de Vallalta. Degut a tot això el catedràtic en qüestió encara no havia pogut començar a entendre el català. La majoria d’assistents no va dir res i el ponent va seguir la seva verdagueriana dissertació en la llengua de Gòngora. Aleshores jo vaig demanar la paraula i vaig mostrar disconformitat. Un murmuri general de desaprovació va escampar-se per la sala i, com que ningú em donà suport, tot el que restà de seminari es feu en español.

Durant la “pausa café” ningú va dirigir-me la paraula, tret d’una noia d’Avinyonet de Puigventós que m’abocà el tallat damunt la camisa de cal Jofré com a desgreuge a l’ultratjat catedràtic.


Tots aquests fets m’han fet adonar del meu radicalisme i intransigència respecte l’ús de la llengua catalana. Actituds com la meva fan antipàtics els catalans i això s’ha de tallar de soca-rel. Com a prova de sincer penediment el proper seminari on assistiré serà el dedicat a “Mística Carmelitana. Santa Teresa i San Juan de la Cruz, una excelencia literaria” impartit a la Universidad de Àvila on no penso pas demanar que es faci en català...

8 comentaris:

Josep ha dit...

PROVOCADOR, INTOLERANT, TERRORISTA!!!!

Sort que la COPE ens obre els ulls.

kika ha dit...

però ...tu que volies?
es que t'ho busques, eh?
i es clar... t'ho trobes!!!

Agnès ha dit...

Ja et vaig avisar que les visites que tenies al blog desde Madrid, era de la brigada antiterrorista, nopas de simpatitzants nostàlgics de ca seva. ...ja pots vegilar!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

apunta'm a aquest congrès a Àvila
un servidor de petit va anar a veure el braç incorrupte de Sta. Teresa a un convent del carrer de l'Amargura, després em vaig enterar que per les "espanyes" en corrien tres de braços.

salutacions i canya a Espanya !!

Plotí ha dit...

M'estic plantejant seriosament deixar de visitar aquest blog, si va agafant aquest caire tan ultra.
Són aquestes situacions les que ens fan antipàtics a ulls de tothom, i aquestes són coses a vigilar.
Proposo una visita multitudinària a Ávila, sense calces/calçotets i amb vaselina, com a acte de desgreuge. És sabut que el comú dels españols frueix donant pel Q als catalans...

Josep M. ha dit...

Molt recomanable i obligada la teva reacció. Jo respecto que algú parli com vulgui, però que no es trobi condicionat pel que diguin els de fora. Als Països Catalans s'ha de parlar la llengua pròpia del país, no una estrangera. Òbviament em refereixo als actes públics, no a l'àmbit privat.

No, ho dic perquè aquest senyor no hagués gosat fer aquestes afirmacions si hagués anat a Londres. D'acord, possiblement no hi haguessin hagut les mateixes condicions, pe`ro imagineu-vos una conferència amb ponents anglesos que saben castellà (i ho sabem que el saben) i els oients també perquè tots tenen pinta de sud-americà i d'altres els heu sentit xerrar en aquesta llengua. S'hagués atrevit aquell senyor a demanar que canviessin de l'anglès al castellà? No. Perquè tenen assumit que això és casa seva i allò no.

No ets radical en preguntar si podien tornar al català: ets coherent. És il·lògic obligar a tota una sala a canviar de llengua perquè NOMÉS TU no ho entens. Si no t'agrada, te'n vas.

Anònim ha dit...

Això mateix em va passar a mi impartint un curs en un Màster de Postgrau a l´Hospital de St. Pau (UAB). Dels 25 alumnes, una sevillana deia no entendre´m. Jo havia pactat amb l´organitzadora que ho faria en català. No vaig canviar d´idioma com ella esparava de mi i com fan el 99% dels catalans. No hi he estat convidat mai més.

Pepe Cesto

SergiBR ha dit...

Però...això és impossible!!! Perdona la meva incredulitat, però és que en una conferència d'aquestes característiques com la que esmentes, em consta que ningú aguanta més de cinc minuts despert.