Una intensa vida associativa i un compromís permanent amb la societat civil de la meva ciutat fa que dia si i dia també hagi d’anar a les reunions d’entitats de les que sóc membre actiu. Assisteixo a les reunions setmanals del Gremi d’Helicicultors del Baix Camp en qualitat de soci fundador; les del Grup Ecologista de Defensa dels Ecosistemes del Cargol Bové, les de l’AMPA de la prestigiosa Escola Municipal de Punt de Creu “Teresa Pallarés”, les del selecte Club de Bridge, Backggamon i Bàdminton “El Triangle” de Reus, les de la Comunitat de Regants “El Rajolí”, les de la Unió de Blogaires Pocasoltes “L’Agulla al Cul”, les del nou Swingers-Club 2+2 o les de la centenària Congregació de Clavaris de la Parròquia dels Dolors Pre-Menstruals de les Esclaves de Santa Maria Magdalena de Verona.
Aquestes entitats, que en un primer cop d’ull potser poden fer pensar a algú que poca cosa tenen en comú, disposen d’un tret compartit per totes elles sense excepció. Encara més, afirmo amb seguretat que aquesta característica també és comuna a la totalitat de col·lectius del món mundial on hi ha persones humanes. Doncs si!, Ho heu encertat! en totes i cadascuna de les reunions que es fan en cada entitat hi ha sempre i sense excepció una persona (pel cap baix) que fa intervencions fora de lloc, que no s'ajusten a l’Ordre del Dia previ, que interromp de manera constant les intervencions de la resta de membres del grup, que formula preguntes idiotes i estúpides que no venen al cas, que explica el seu cas particular mancat d’interès per a la resta o que efectua llargs, i que sempre fa inacabables i aburridíssims monòlegs tot pensant-se que és hereu de la proverbial oratòria de Ciceró.
Es per això que proposo que els centenars d’hores acumulades i perdudes per culpa de les intervencions d’aquests paparres puguin ser computables com a períodes de cotització per al càlcul de l'import final de la Pensió de Jubilació.
Foto: membres del Swingers-Club 2+2 davant del seu estatge social.
Entrades
7 comentaris:
i molt sovint el paparra de torn que esmentes fa les seves intervencions en español.
Això us passa per democràtics. S'ha de fer tot unilaterlament i si algú es queixa, se li donen els llibres i bon vent.
Tota la raó! Et compren del tot! Després hi ha els que, faci el que es faci, TOT ho troben malament. Això sí, ells de proposar alguna cosa, res de res!
Vaig anar a una xerrada informativa i un personatge, va començar a parlar com si volgués fer una pregunta, però aquesta, va resultar ser tota una conferència.
N'hi ha que aprofiten l'acorralament d'alguns per portar a terme la seves ganes de protagonisme i que s'els escoltin.
De tot se n'apren...no crec que siguin hores perdudes.^^
MARTELL, si et plau, em podries dir on m'he d'adreçar per formar part de la:
"centenària Congregació de Clavaris de la Parròquia dels Dolors Pre-Menstruals de les Eslaves de Santa Maria Magdalena de Verona" ?
(T'has quedat descansat eh? ;-)
L'última: en una de les inacabables reunions de la Comissió per la Consulta per la Independència, el paparra namberguan confessa: "és que jo vull que s'allargui això perquè no tinc cap gana de tornar a casa". Em vaig aixecar i els vaig dir: "bé, quan creieu que hi hagi alguna feina per fer ja sabeu el meu telèfon, que jo a casa en tinc molta de feina". I és que, com tu, ja en comptabilitzo massa d'hores perdudes per amor a l'art :(
Publica un comentari a l'entrada