dilluns, 31 de maig de 2010

Blogaire en crisi?

Ja fa unes setmanes que estic dubtant metòdicament entre mantenir el blog actiu, congelar-lo o senzillament passar-lo a millor vida. Idees no me'n falten (els españols dels collons en són una font inesgotable). Gairebé cada dia em passen coses pel cap susceptibles d'inspirar un post. Ara bé els posts, un cop escrits i publicats, no desperten gaire interès al si de la catosfera.

Si segueixo amb el blog tindré més mala llet. Al cap i a la fi fins ara volia fer un blog més o menys simpàtic i creatiu per fer-lo més atractiu a l'hipotètic lector. Ara vist l'èxit, no cal esforçar-me més, em limitaré a esbravar-me escrivint allò que el cos em demani passant de les audiències, comentaris i opinions de tercers.

13 comentaris:

maria ha dit...

Passis de les audiències o no, a mi m'agrada el teu blog.I tot aquesta crisi de creativitat espero que no l'abandonis.Aprenc moltes coses en aquest teu petit món.

Pep Cistell ha dit...

Amic Martell: intuïa la crisi que et ronda.
L´edat que et faig (són 45 o 46?) ja porta aquest tipus de situacions.
Hi ha un cert desencís real i un altre fruit d´un déjà vu propi de la cronologia personal.
Ni dubtar per un moment en dir el que et doni la real gana i al qui no li agradi que s´hi posi fulles.
L´èxit quantitatiu d´un blog és força difícil.
No sé pas com podries arribar a més gent.
Però crec, sincerament que aquest no ha de ser el teu objectiu. El teu èxit és sentir-te bé amb tu mateix, dir el que penses i que ho puguin fer els teus seguidors.
En un país, on la colonització espanyola és percebuda com un fet normal, on els més mediocres culturalment, universitariament, linguísticament, personalment arriben als més alts càrrecs de la política, on tot és regit per una Constitució feixista absolutament intocable, calen molts i molts Martells torracollons per alçar una veu raonable i patriota davant tanta manca de seny i botiflerisme.

SERGIBR ha dit...

Hauries de fotre més canya a la gent de Tarragona. Caga't amb ells, posa-l's a parir, que els hi donin pel sac. Incrementaries notablement el ranking de visites, però hauries de mirar els baixos del cotxe cada matí, això sí.

sànset i utnoa ha dit...

La mala llet és absolutmanet necessària.

*Sànset*

Agnès S. ha dit...

No et reprimeixis, pensa, que tens a perdre?
Desfoga't i caga't amb tot, home! No són els blogs una eina de creativitat i per trobar-se bé amb un mateix?,qui no li agradi, que no s'ho miri!
(Això ja ho ha dit en Pep Cistell, i molt ben dit.)

Clidice ha dit...

home! a mi em sabria greu si tanquessis la paradeta. La veritat és que, encara que no sempre estiguem d'acord, m'agrada el que dius i com ho dius. :)

Albert B. i R. ha dit...

Som prou gent la que et seguim i llegim sovint! Sobre els temes a escriure i com, quant més punyent l'opinió, més interès pot suscitar!
Sobre el teu comentari a l'últim apunt que vaig escriure, ja està arreglat. Volia posar només el guanyador de la competició. En cas que hagués estat el Vic, doncs només hagués posat Vic. Però bé, tb és cert que es podia malinterpretar amb tant "Barça". Però bé, ara ja està tot complet!

GAIA ha dit...

Gent que et llegeix no te'n falta tot i que, a vegades, no et deixi comentaris.
Segueix sent tu i esbravat tot el que vulguis.

Plotí ha dit...

Estic d'acord amb allò que ja s'ha dit. Estimat Martell, no es poden valorar les coses en funció de les signatures que hi ha a cada post. Jo mateix en pateixo sovint les conseqüències: la paraula de pas no impedeix que entrin els xinos i en canvi sí que m'impedeix deixar constància de la meva estada. Vindria a ser com un llibre dalt del Matagalls que no et deix escriure a tu i tots els fills de Mao i de la gran Bretanya hi poden deixar la petjada (inintel·ligible, per altra banda). Feu el que volgueu, no caldria altra reflexió, però serem legió els orfes de les vostres cogitacions!
(De fet, no sé si podré penjar això que acabo d'escriure...).

xavi ha dit...

com vas dir...de tant en tant soltar la mala llet, ja va be, però sempre pots escriure coses mes light i divertides, el poti poti ;)

nyap ha dit...

Nomès cal que facis cas al que dius tu mateix a la capçalera del blog:
"...i si no pot ser, com a mínim em quedo més descansat".

El trobo el millor motiu per continuar amb el blog. Nosaltres seguirem esperant els teus granets de sorra en aquesta immensa platja.

kika ha dit...

ànima, home!, no veus que només dient el que et passa pel cap ens deixes bocabadats? no et cal res més!

aigua ha dit...

Un blog és un eina més que tenim, si no en tens ganes fora! Però segur que algú et troba a faltar :) (per cert si jo hagués de seguir per la poca gent que respon els posts ja hauria tancat fa temps) :)