A casa també fem obres

Fa un temps vam decidir a casa fer una reforma integral al nostre piset. Hem decidit moure algun envà, renovar la instal·lació elèctrica, posar la calefacció i pintar. Com que mai hem fet una mena d’obres així i anem una mica perduts he pensat que el que millor aniria seria seguir el modus operandi d’algun model d’eficàcia contrastada.

Després d’un debat familiar, la meva dona insistia en què ho féssim tot d’una tirada i estalviar-nos al màxim les inevitables molèsties. Jo, en canvi, no vaig dubtar, pensava que el model a adoptar hauria de ser un que hagi estat aplicat repetides vegades. El meu referent a imitar eren les obres que promou l’Ajuntament de Reus on alguns carrers han estat oberts i tancats 4 vegades en un espai de pocs mesos per instal·lar de manera progressiva un nou col·lector, la recollida pneumàtica d’escombraries, el cable i alguna instal·lació no identificada més (com que no donen cap mena d’informació suposo que es deu tractar d’una matèria classificada probablement relacionada amb la defensa estratègica nacional).

Conseqüentment a casa hem fet el mateix: primer els paletes han tirat a terra l’envà, han pintat i hem descansat unes setmanes. Tot seguit s’ha iniciat la segona fase començant a obrir regateres per passar els fils elèctrics, una vegada tornat a enguixar i pintar de nou hem tornat a fer un parèntesi d’un parell de mesos per procedir a la instal·lació de la calefacció. Un cop instal·lada, i just quan anava a avisar el pintor per què tornés a venir, he rebut un ofici del Tribunal de la Rota comunicant-me que la meva dona sol·licitava l’anul·lació del nostre matrimoni canònic...

Ja he presentant instància a l’Ajuntament demanant que em passin l’argumentari que usen davant d'aquests paparres veïns queixosos de tantes obres seguides i emprar-lo en la meva defensa davant el Procés Eclesiàstic.