Nitbona, nadals i ara... La Nitvella!!!

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Una furtiva llàgrima

Abans d'ahir vaig llegir un interessant post del meu col·lega reusenc Alberto http://albertobondesio.blogspot.com/2008/12/la-pensi-mitja-tarragona-augmentar-un.html on es feia ressò de la ingent tasca feta pel nostre diputat Joan Ruiz per millorar el nivell de vida dels tarragonins i les tarragonines. Voldria corroborar el seu post amb una vivència personal que he tingut fa poc i que s'afegeix al que ha explicat l'Alberto.

La Blaieta, la meva veïna de sota, és una humil vídua que va fent la viu viu com pot amb una pensió SOVI de 356,20€ mensuals. Sovint quan arribo del tros passo per casa seva i li porto alguna cosa del recapte. L'altre dia li vaig dur unes bajoquetes (ara és el temps millor, surten molt bones ja que no tenen gens de fils) i vaig seure una estona amb ella al menjador. Damunt del bufet hi havia un parell de retrats, el primer era del seu difunt marit, un heroi de guerra que va ser immolat a Luzon durant la guerra de Filipines (la seva actuació ha restat immortalitzada a l'inolvidable film d'Antonio Roman "Los Ultimos de Filipinas"), el segon, al costat d'una petita espelma encesa, era d'un home madur , ben plantat, amb barba ja un xic canosa. La Blaieta és una dona pietosa i devota i vaig pensar que es tractava de Sant Joan Crisòstom. En preguntar-li si ho era em va dir que no, l'home de la foto era el Diputat Joan Ruiz, va explicar-me que gràcies a ell i al seu vot favorable al Proyectode Ley de Pressupuestos Generales del Estado para 2009 ella podria seguir cobrant la seva pensió.

Emocionat i entendrit alhora, no vaig poder evitar que una llàgrima baixes pel meu rostre...

enigma matemàtic pel segle XXI

Matemàtics de tot el món s'han citat a la Vall d'Uxó en un simpòsium de caràcter internacional a fi efecte de debatre un enigmàtic fenomen que trenca amb les lleis de la probabilitat i l'estadística: Ja fa uns anys que s'observa un curiós fet relacionat amb la Loteria Nacional Española: els premis més sucosos (la de Nadal, el ñiño) cauen periòdicament a la Comarca de la Plana Alta, més concretament a la seva capital comarcal la bonica ciutat de Castelló, i encara més en concret en la persona de la seva primera autoritat provincial el Sr. Fabra (no el confongueu amb el seny ordenador de la llengua catalana, Pompeu Fabra). Aquest fenomen no té cap mena d'explicació que la ciència pugui resoldre a hores d'ara i per això s'estan plantejant hipòtesis al voltant del fet que alguna divinitat celestial, propera al PP, intercedeixi davant la Divina Providència per tal que faci caure el número afortunat en aquesta bonica comarca de la Comunidad Valenciana. Fins i tot la premsa estrangera, en concret un rotatiu de Madrid (España), se n'ha fet ressò :

http://www.elpais.com/articulo/espana/curiosa/buena/estrella/imputado/Carlos/Fabra/elpepiesp/20080108elpepinac_16/Tes

Per si les mosques jo he comprat totes les meves participacions de Loteria de Navidad a Castelló de la Plana i he posat un ciri al meu Sant preferit (per més detall sobre el Sant veieu, si us plau, el meu post anterior). Segur que a partir de dilluns podré tapar algun forat...

Que passeu uns molt feliços nadals

Ara que s’acosten els Nadals vull fer un breu parèntesi a la meva revista periòdica de l’actualitat regional i, si em permeteu, explicar-vos com passo aquests dies tan entranyables i familiars:

Nitbona:
Com no podria ser d’altra manera el tret de sortida de les celebracions dels Nadals el dóna Sa. Majestat el Rei. Els 9 germans que som, amb les respectives i ben avingudes conyades i cunyats (i els 72 formosos querubins que conformen la nostra nodrida descendència) escoltem amb atenció i respecte els mots que ens adreça el nostre Sobirà i que cada any retransmet TV3. Un cop escoltat l’interessant discurs comencem a engolir el pantagruèlic àpat i comentem els savis consells que ens acaba de donar el Monarca. Un dels germans, l’ovella negra familiar, és de l’Esquerra Republicana i algun cop es queixa de la conversa però una ampolla de Delapierre destapada amb bona punteria posa les coses al seu lloc. En acabar de sopar i havent degustat els Polvorons de l’Estepa agafem la zambomba i tots plegats ens posem a cantar villansicus davant del betlem. Per acabar la vetllada ens vestim decorosament (les noies rivalitzen per lluir els abrics de pell de foca àrtica que els acabem de regalar els caps de família) i ens dirigim a oir la tradicional Missa del Gall que fan a la Capella dels Dolors de la Sang del Monestir de les Germanes Esclaves Submises Serves de Sant Pere de les Puel·les. (Per cert, als practicants del BDSM que us agradi llegir biografies de sants us recomano el llibre “A Dios Rogando i con el Mazo Dando”, Editorial Fuero Catòlico, amb pròleg del Cardenal Rouco, on hi podreu trobar el singular camí que va seguir per arribar a la santedat el Sr. Pere de les Puel·les).

Dia de Nadal:
Ens tornem a reunir tots 18 adults i els 72 nens, i també l’assistenta filipina, per rebre al Papa Noel, a casa no fem el Tió ja que creiem que aquesta desfasada celebració fomenta l’agressivitat i la violència. Estudis de la Universitat de Navarra avalen que els nens que fan cagar el Tió a base de bastonades quan arriben a l’adolescència s’integren a la Kale Borroka, en el cas dels nens autòctons, o esdevenen activistes de la Intifada en el cas que els nens siguin nou vinguts. Quan toquen les 12 tornem a posar la TV per seguir la Benedicció que fa Benedicte XVI Urbi et Orbi, ens agrada poder sentir el Sant Pare parlant tot tipus de llengües, de l’español fins al ciril·lic. Sortosament el Pontífex ha sabut escoltar els seus assessors de la COPE i ha exclòs els dialectes regionals d’aquesta benedicció adreçada a tot el món cristià.

Dia de Sant Esteve:
Aquest dia no el celebrem ja que la nostra família sempre ha seguit el calendari establert per la Comunidad de Madrid i aquest preveu que el dia 26 és un dia hàbil a tots els efectes. D’aquesta manera ens estalviem uns indigestos canelons i acabar a bufetades entre nosaltres.

Fotografia: els nostres formosos querubins cantant al saló de te de casa el tradicional villansicu “beben los peces en el rio”. Al darrera pot observar-se el retrat que presideix el saló, obra del prestigiós fotògraf Helmut Newton http://www.ocaiw.com/galleria_fotografi/index.php?author=newton , de San Josemaria Escrivà.

A casa també fem obres

Fa un temps vam decidir a casa fer una reforma integral al nostre piset. Hem decidit moure algun envà, renovar la instal·lació elèctrica, posar la calefacció i pintar. Com que mai hem fet una mena d’obres així i anem una mica perduts he pensat que el que millor aniria seria seguir el modus operandi d’algun model d’eficàcia contrastada.

Després d’un debat familiar, la meva dona insistia en què ho féssim tot d’una tirada i estalviar-nos al màxim les inevitables molèsties. Jo, en canvi, no vaig dubtar, pensava que el model a adoptar hauria de ser un que hagi estat aplicat repetides vegades. El meu referent a imitar eren les obres que promou l’Ajuntament de Reus on alguns carrers han estat oberts i tancats 4 vegades en un espai de pocs mesos per instal·lar de manera progressiva un nou col·lector, la recollida pneumàtica d’escombraries, el cable i alguna instal·lació no identificada més (com que no donen cap mena d’informació suposo que es deu tractar d’una matèria classificada probablement relacionada amb la defensa estratègica nacional).

Conseqüentment a casa hem fet el mateix: primer els paletes han tirat a terra l’envà, han pintat i hem descansat unes setmanes. Tot seguit s’ha iniciat la segona fase començant a obrir regateres per passar els fils elèctrics, una vegada tornat a enguixar i pintar de nou hem tornat a fer un parèntesi d’un parell de mesos per procedir a la instal·lació de la calefacció. Un cop instal·lada, i just quan anava a avisar el pintor per què tornés a venir, he rebut un ofici del Tribunal de la Rota comunicant-me que la meva dona sol·licitava l’anul·lació del nostre matrimoni canònic...

Ja he presentant instància a l’Ajuntament demanant que em passin l’argumentari que usen davant d'aquests paparres veïns queixosos de tantes obres seguides i emprar-lo en la meva defensa davant el Procés Eclesiàstic.

La Marató del 2009 hauria de fer-se per Sant Jordi

Cada any, pocs dies abans de Nadal, Tv3 organitza la tradicional Marató per recaptar fons per a finançar accions que ajudin a combatre moltes de les greus malalties greus que patim avui dia. La d'enguany dedicada a les Malalties Mentals, altres anys les dedicades al càncer, l'Alzheimer, les malalties coronàries, la SIDA...

La propera Marató hauria de girar al voltant d'una greu malaltia, de pronòstic fatal sinó l'agafem a temps i que ens ens afectarà a tots sense excepció. Aquesta patologia ha arribat sense gairebé adonar-nos-en, alguns encara gosen posar-la en dubte i d'altres, inconscients!, pronostiquen un guariment espontani sense necessitat de cap mena de tractament envers el pacient. Malauradament entre els científics estudiosos de la dolença hi ha unanimitat: la situació és greu i l'actuació ha de fer-se ràpidament i sense cap mena de demora. Cal que ens afanyem o serà massa tard. Es per això que imploro a la direcció de TV3 que pel 2009 la Marató no esperi al desembre del 2009, com a molt tard per Sant Jordi!!!.

Segur que tots ja heu deduït que es tracta de la malaltia cruel i implacable que està posant fi a la secular presència de la llengua española a Catalunya. Crec que els catalans som molt responsables d'haver arribat a aquest punt i únicament amb la nostra solidaritat podem capgirar (ni que només sigui una mica) aquesta inexorable davallada que pateix l'ús social de l'español a casa nostra i que en poc temps en provocarà la seva pràctica extinció.

La Marató 2009 podria estar presentada pel llegendari badaloní Jorge Javier (molts de vosaltres encara el deveu recordar al capdavant de l'enyorat Tomate), l'espai podria incorporar alguna actuació teatral a càrrec de l'injustament desterrat Alberto Boadella, també hi hauria un racó dedicat a la cultura i l'erudició amb alguna lectura poètica a càrrec del catedràtic Ivan Tubau, les actuacions músicals les interpretaria el duet Montserrat Caballé i Loquillo. La Marató, evidentment no descuidaria l'actualitat més rabiosa i establiria connexions en directe amb el seu centre de dades coordinat pel prestigiós periodista Arcadi Espada assistit pels comentaris i l'opinió, sempre ponderada, de Francesc de Carreras i Paco Maruenda. I per acabar el plat fort de la Marató: un estriptease final on el Ciudadano Rivera mostraria a totes les ciutadanes que només amb una bona dotació es pot gaudir de mesures excepcionals.

Més enllà dels diners recollits que poden servir per endegar múltiples actuacions en favor de l'afeblit español, crec que la millor teràpia que en aquest moment necessitaria l'agonitzant llengua de Quevedo seria que els catalans abandonéssim aquest costum tan groller d 'obstinar-nos en seguir parlant en català quan estem davant d'un hispanoparlant.

Serveixi aquesta darrera idea com un cant d'esperança que alleugeri el patiment de la que fou lengua cristiana del imperio.

Proposta de resposta a un ultratge

Els que aneu seguint aquest blog ja sabeu que sóc un ferm partidari de l'enfortiment dels tradicionals llaços d'amistat que uneixen España amb els països àrabs. Una manera de fer-ho seria la d'adoptar costums tradicionals d'aquells països i incorporar-los decididament al dia a dia quotidià del reino. Hi ha costums que molts españols se'ls farien ràpidament seus ja que s'adapten fil per randa al seu tarannà tolerant i europeu. Ara tenim una oportunitat irrepetible d'adoptar-ne un i això no s'hauria de desaprofitar:

Tots coneixeu les inadmissibles declaracions que el Diputat Tardà ha fet tot desitjant al llinatge de la Família Real Española que passin a millor vida i titllant als doctes magistrats del Tribunal Constitucional de la Constitucion d'España de corruptes. Aquestes paraules mereixen un càstig exemplaritzant i contundent. Aleshores què res millor que manllevar el sostenible costum de lapidació pública que practiquen a l'Arabia?

Per a poder fer realitat aquesta idea caldria situar al Sr. Tardà al mig de la Plaza de Oriente de Madrid per procedir amb la lapidació. Aquesta hauria de fer-se seguint un protocolari i rigorós ordre jeràrquic llançant la primera pedra Sa. Majestat el Rei, seguit per la resta de família Borbó (no l'enumero tota ja que esgotaria els 300 TB d'espai disponible al disc dur del servidor), continuarien els incorruptibles magistrats del Tribunal Constitucional, després una representació dels mitjans de comunicació més influents de la Villa i Corte: el Sr. Pedro J i el Sr. Los Santos. La lapidació prosseguiria amb la intervenció de la Presidenta de Madrid Sra. Aguirre (de ben segur aprofitarà per lluir un atrevit conjunt de mitjons a joc amb el seu vestit-jaqueta ). I acabaríem amb les pedres llançades per una representació regional catalana encapçalada pel Ciudadano Ribera.

Estic segur que si consolidem aquest costum de lapidar públicament aquells que gosen posar en entredit la unitat d'España, el Rei Abdulà complagut farà una mica de rebaixa a la factura del petroli que gasta el seu cosinet de Madrit en les seves intrèpides regates transoceàniques.

Foto: com més cosins mes endins. Cortesia del Mundo.

Mutisme i discreció

Acabo de sentir al TN del Ramon Pellicer i la Raquel Sans que els jutges d'España destinats a les seves colònies del llevant (als pobres ja no els queda cap ni una a l'ultramar) han manifestat el seu profund malestar pel fet que des dels Mossos d'Esquadra s'hagin filtrat unes suposades conductes poc correctes que ha fet alguna membra de la judicatura metropolitana .

Els togats tenen tota la raó i crec que no s'hauria d'haver fet públic l'incident que es va produir el 9 d'octubre passat, quan suposadament una magistrada va intentar saltar-se un control d'alcoholèmia a la carretera C-16, a l'altura de Sant Cugat del Vallès, avisant els Mossos del seu càrrec i advertint-los que els esperava quan passessin pel jutjat.

El cos judicial espanyol es mereixedor d'una especial consideració i en conseqüència els Mossos mai haurien hagut de fer saber a ningú l'incident que es va produir el 9 d'octubre passat, quan suposadament una magistrada va intentar saltar-se un control d'alcoholèmia a la carretera C-16, a l'altura de Sant Cugat del Vallès, avisant els Mossos del seu càrrec i advertint-los que els esperava quan passessin pel jutjat.

Com molt bé diu el Jutge Degà uns interesos espuris dels Mossos han fet possible que hagi sortit a la llum l'incident que es va produir el 9 d'octubre passat, quan suposadament una magistrada va intentar saltar-se un control d'alcoholèmia a la carretera C-16, a l'altura de Sant Cugat del Vallès, avisant els Mossos del seu càrrec i advertint-los que els esperava quan passessin pel jutjat.

Per la meva part vull garantir la meva confiança i lleialtat amb l'elenc judicial i garantir que des d'aquest blog mai es divulgaran suposats fets com aquests.

http://www.3cat24.cat/noticia/336829/catalunya/El-jutge-dega-de-Barcelona-acusa-els-Mossos-de-filtrar-noticies-com-a-cortina-de-fum

Un somni que ben aviat serà realitat

L’Ajuntament de Tarragona ens acaba de sorprendre agradablement amb una única mesura que, si també és presa per altres ajuntaments i administracions de l’entorn, donaria fi a tota aquesta sèrie de problemes que tants maldecaps ens estan donant:
1- Resoldria el problema de la ubicació de l’estació del TGV tot establint ponts de diàleg intercultural amb la comunitat d’origen magribí.
2- Acabaria amb un greu problema de salut pública en eradicar les al·lèrgies.
3- Proporcionaria nous ingressos a les arques municipals i posaria fi a la crisi de la construcció.
4- Finalitzarien per sempre més a les baralles de campanar.
I tot això sense que costés un sol euro a l’erari públic!!!

Com pot ser possible? Ho és gràcies a l’aprovació del nou POUM, Pla d’Ordenació Urbana i Municipal (no ho confongueu amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista de l’Andreu Nin). Aquest Pla preveu un creixement de Tarragona fins arribar als 187000 habitants, si la resta d’Ajuntaments fa el mateix ens haurem dotat una mega àrea metropolitana estesa des de la Riera d’Alforja fins el Gaià i des de Miramar fins el Cap de Salou.

Doncs bé, sabeu on serà el centre d’aquesta enorme àrea? Justament on hi ha l’Estació del TGV. D’aquesta manera és resol el problema dels accessos i ubicació que ara pateix l’estació ja que a l’estar just al mig de la nova ciutat, ja no caldrà sortir fora vila per anar-hi. Això facilitarà el diàleg intercultural amb la comunitat magribina a l’haver-se aplicat la màxima de “Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma”.

En omplir de carrers i edificis tots els espais coberts de vegetació que a hores d’ara encara queden entre els actuals pobles i ciutats s’evitaran les molestes emissions de pol·len que tantes al·lèrgies ens fan patir.

El gran nombre de llicències urbanístiques que es donaran dotarà les arques municipals de sucosos ingressos i els promotors immobiliaris podran tornar a prestar els seus enyorats i abnegats serveis altruistes a tota la ciutadania.

Finalment com que serà impossible distingir on acaba Reus i comença Tarragona es posarà fi a les anacròniques baralles de campanar entre la Capital del Baix Camp i el seu Barri Marítim ja que tots serem un sol poble (com passa a l’admirada España).

He escrit una carta al Cardenal Rouco demanant-li que oficiï un solemne Tedeum a la Basílica de la Almudena en rogativa per què aquest somni sigui ben aviat una realitat i la nostra qualitat de vida millori com mai hauríem pogut imaginar.

fotografies:
1- recreació virtual de la rotonda, actualment en construcció, a l’alçada de la Boella, noteu com millorarà la fluïdesa del trànsit entre les antigues Reus i Tarragona.

2- imatge virtual de com quedarà l'actual llera del riu Francolí.

A Califòrnia ja es poden calçar!

Suposo que la lectura del títol d’aquest post us deu fer pensar o bé en els paorosos incendis forestals que han cremat milers i milers d’hectàrees de boscos californians o bé en l’imminent terratrèmol (The Big One) pronosticat pels geòlegs i que ha de devastar la zona al voltant de la Falla de Sant Andreu. Aquests perills, gens negligibles, són malauradament pecata minuta si el comparem amb una altra esgarrifadora amenaça que plana sobre aquell estat nord-americà!!

Ahir, mentre llegia The Washington Post, vaig trobar un article de Jim Hoagland on descobria unes inquietants i gairebé paranormals semblances entre el President electe dels USA, Sr. Obama, i el President Español Sr. Rodríguez: Ambdós són nascuts el mateix dia (només es porten un any); ambdós, alts i prims, tenen dues filles i estan casats amb dues dones ben atractives (aquest darrer punt potser seria discutible en un dels casos). A tots dos els agrada el bàsquet i tenen molt talante. Totes aquestes analogies poden donar-nos indicis sobre els trets que pot tenir la política que durà a terme el nou president americà.

Amb aquests precedents, voldria fer una seriosa advertència als ciutadans de Califòrnia ja que previsiblement les inversions federals cauran en picat, els transports aeris i terrestres depenents del govern federal entraran en un caos difícilment resoluble, a Silicon Valley hauran de comprar-se espelmes per fer front a les previsibles apagades. Als USA es crearà un clima hostil contra Califòrnia i el mateix Washington Post acusarà als indis Cherokee de voler imposar la seva llengua arreu de Califòrnia tot arraconant l’anglès.

Ara m’agafen calfreds quan torno a veure aquelles imatges del míting que Obama va fer a l’estadi de Los Angeles Lakers on va prometre: “YES WE CAN support the new California’s Home Rule!!!” (1)

Que nostru senyor agafi confessats els californians!

fotografies:

a) El President electe dels Estatas Units d'Amèrica. Sr. Obama

b) El President Español Rodrigues emprovant-se la roba interior que havia de dur durant la darrera conferència del G20.

http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/11/21/AR2008112102659.html

(1) “apollaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya” (nota del traductor)

Pero, què coño le passa en la boca a este?!

Això és justament el que devien pensar el cap d’estat i president de govern del regne del costat, senyors Borbó i Rodríguez, en sentir l’artista mallorquí Miquel Barceló adreçar-se en català davant el Secretari General de l’ONU i la representació diplomàtica d’arreu del món acreditada amb motiu de la inauguració de la decoració de la sala de la seu que el fòrum mundial té a Ginebra. Després de pagar-li una morterada de milions d’euros va i es fot a parlar en català!!

El que més m’estranya és que la caverna mediàtica de Madrit (ABC; Mundo, COPE i El Pais) no hagin demanat encara la pena de mort prèvia tortura del Senyor Barceló per una ofensa així a la llengua comuna de tots els españols. Suposo que no es van adonar que estava parlant en català i es pensaven que parlava en suís

Perdem allò tant nostre!

La crisi financera no perdona ningú. Llegeixo com la Caixa, mitjançant Criteria, s’ha de vendre el Port Aventura. Aquesta notícia m’omple de tristor, perdem un altre element identitari del nostre tarannà i cultura. Fins ara el parc era modèlic: el català era entès i parlat per tots i cadascun dels empleats que estan de cara al públic, també era emprat en cada espectacle que es feia. Quan arribaven festes assenyalades com Tots Sants es mirava de fer campanyes de promoció comercial al voltant d’elements nostrats com la castanyada. Els seus bonics anuncis de TV s’inspiren en una coneguda cançó de la Maria del Mar Bonet i la resta de publicitat en qualsevol mitjà mai oblida la llengua del país. Finalment la seva directora, tot i haver nascut a Madrid, sempre ha parlat en català en tots els actes públics on representava el complex lúdic.

Si ara La Caixa s’ho ven a alguna empresa estrangera passarà just el contrari: els empleats que ens atendran no entendran la nostra llengua, els espectacles seran tots en español, celebraran Jalouin i els seus anuncis es basaran en una bonica cançó que cantava la mare de la Rociito. La nova directora segur que seguirà sent de Madrid però aquest cop no parlarà en català sota cap concepte. L’únic que romandrà en català serà el nom, no crec que gosin a canviar-lo, i probablement seguirà anomenant-se “Port Aventura”.

Una altra conseqüència d’aquest previsible canvi de mans del parc el patirà l’obra social de La Caixa: Reconec que entrar al parc és molt car, has de pagar per tot: aparcar, entrar, menjar, mirar-te el retrat del Ricardo Fornesa,... Aquests diners, però, tenen una bona fi: dotar de recursos la Fundació de La Caixa. Amb la seva tasca s’ha pogut donar feina a persones amb greus dificultats d’inserció laboral. Un exemple d’això seria el cas de la filla d’un avi de Madrid que encara no es pot jubilar. A aquesta pobre noia, mare de família nombrosa, li han proporcionat feina a mitja jornada en un despatxet que l’Obra té a Barcelona.

Ara, quan tot això perilla, que sàpiga la Cristina que a casa sempre tindrà un plat a taula!

El vino que sea de Toro

Estic començant a preparar les compres nadalenques i avui he trobat a la bústia de casa la propaganda d’una acreditada superfície comercial ubicada a Reus amb una secció anomenada “Especial Vinos” (observo complagut com la llei de normalització lingüística es segueix complint de manera estricta). Donant un cop d’ull a les seves ofertes vinícoles llegeixo aquesta acurada selecció:
1 criança Rioja
2 reserves Rioja
1 gran reserva Navarra
1 criança Toro
1 reserva La Mancha
1 blanc Rueda
1 criança Rueda
1 jove La Mancha
1 tinto de la Tierra de Castilla (sense DO)
La diversitat i varietat proposada fan ben palès que s’ha volgut triar una mostra ben àmplia on poder-hi trobar el bo i millor dels vins que es produeixen al país.

M’he adonat aleshores que cap vi del nostre àmbit més proper, ni de la resta de la nostra regió, forma part de la selecció que ha fet la cadena comercial esmentada. No hi ha dubte que això es deu a què els nostres vins no assoleixen els estàndards mínims requerits per tot vi de qualitat mínimament acceptable.

Casualment, fa pocs dies em van regalar una caixa d’un vinet que fan a la població tarragonina de Porrera que es diu Val Llach (suposo que no sabien com treure-se’l del damunt). Per poder aprofitar una mica aquest “regalu” al final he decidit buidar totes les ampolles del Val Llach en un ribell i fer-ne vinagre. Tot seguit he anat a l’establiment editor del fulletó a comprar dues caixes del criança de la DO Toro anomenat “Astado”.

Gràcies a la bustiada, el Sopar de Nochebuena que oferiré als meus íntims estarà regat amb vins tal com Déu mana i farà història (d’Epaña).

Asta pronto

Q i Níquel

Es ben sabut que el Sr. Bond, James Bond, agent al servei de la graciosa majestat britànica (cal aclarir que la majestat española encara ho és més de graciosa!) té com a màxim superior jeràrquic un senyor que respon al nom en clau de "Q". Segons m'ha informat una font confidencial de l'MI5 la clau "Q" correspon al mot "quartermaster".

Aquí el funcionament és similar i l'altre dia amb motiu del desplegament dels Mossos a la Província de Tarragona, el seu superior jeràrquic, el Conseller Saura, va donar-los la primera ordre d'activació. El nom en clau escollit pel Conseller d'Interior era "Niquel".

M'ha sorprès el nom en clau triat pel Conseller com a cap suprem, atenent al seu tarannà pensava que triaria un substantiu més sostenible com ara "farigola" o "cadernera". Per això he volgut conèixer més coses d'aquest element de la taula periòdica: El seu nom ve de l’alemany “kupfernickel” i significa el coure del diable, les pólvores del metall de níquel són un perill de foc.
Els compostos de níquel són molt tòxics per les plantes. Alguns són cancerigens i teratògens.
L'exposició al níquel metall i els seus compostos solubles no ha de superar els 0,05 mg/cm³ mesurats en nivells de níquel equivalent per a una exposició laboral de 8 hores diàries i 40 setmanals. Els vapors i la pols de sulfur de níquel se sospita que poden ser cancerigens.
El carbonil de níquel (Ni(CO)4), generat durant el procés d'obtenció del metall, és un gas extremadament tòxic i només ha de ser manejat per persones qualificades en àrees molt ben ventilades. Les persones sensibilitzades poden manifestar al·lèrgies al níquel. La quantitat de níquel admissible en productes que puguin entrar en contacte amb la pell està regulada per la Unió Europea; tot i així, la revista Nature va publicar el 2002 un article en què investigadors afirmaven haver trobat en monedes d'1 i 2 euros nivells superiors als permesos, es creu que a causa d'una reacció galvànica.

M'esborrona el motiu pel qual el Conseller ha triat aquest nom en clau...

foto 1 "Niquel", superior jeràrquic de James Bond

foto 2 "Q", superior jeràrquic dels Mossos

Les dades sobre el Níquel, les he trobat a http://www.emaimone.net/taula_per/28_Niquel.htm

El diccionari del segle XXI

Els que ens dediquem a la literatura ens dotem d'eines que ens ajuden en la recerca dels mots més escaients per bastir la nostra obra. Poder trobar aquella paraula, expressió o frase feta que enriqueix el nostre escrit i captiva a aquell qui el llegeix és possible gràcies als diccionaris.

Maluradament, poc a poc m'he adonat que el meu registre lingüístic comença a quedar obsolet i va esdevenint anacrònic. Quan escolto la nostra televisió, ràdio o llegeixo la premsa me n'adono que he de canviar l'estil i adoptar aquelles fórmules que s'adaptin més al parlar actual del nostre entorn i del qual els mitjans en són models.

He decidit prendre mesures expeditives per evitar aquesta tendència, i si fins ara emprava com a diccionari de referència el Diccionari Català Valencià Balear d'Alcover-Moll, ara penso substituir-lo per una magna obra que fa poc que disposem els escriptors: el Diccionari Català-Español-Catanyol de Torreforta-Mojado. Veieu-ne alguns exemples:

dret (català)
de pie (español)
de peu (catanyol)

assegut
sentado
sentat

d'esquena
d'espaldas
d'esquenes

tanca
valla
valla

aturat
parado
parat

adonar-se
darse cuenta
donar-se compte

televisió
Tele Circo
Tv3

Amb la incorporació del catanyol m'auguro un gran futur com a columnista del Periòdicu o locutor de TV3.

Ens veiem...

Consens pel nom de la nova estació

El nom que ha de dur la nova estació del corredor del Mediterrani i que s’ha de situar entre camps d’avellaners i oliveres que hi ha al Sud de l’Aeroport de Reus (es nota que tenim un govern amb sensibilitat ecològica i ens obsequia ubicant les estacions lluny de les ciutats i al mig del camp) ha encetat polèmica entre instàncies de Reus i Tarragona.

Les propostes inicials eren tres: Reus-Costa Daurada, Tarragona-Costa Dorada i Costa Daurada. A la fi les parts en litigi han arribat aquesta nit a un consens i han trobat un nom que respongui a les expectatives de la “nostrada” indústria turística. Recordem que el perfil del visitant que acostuma a venir, i potencial usuari de la futura estació, és de primera qualitat: alt poder adquisitiu, sòlid nivell cultural, inquietuds antropològiques pels costums, folklore i llengua de l’indret que visiten, etc. Després d’una llarga negociació han trobat un topònim que s’ajusta al fet que el turista visitant associï els seus gustos i preferències de lleure estival amb el nom de l’estació d’arribada. Conseqüentment el topònim triat és “Estació Pluja Daurada/Lluvia Dorada”. S’ha optat per la forma bilingüe ja que la procedència majoritària del turisme esmentat és “nacional” (d’Epaña) i pel fet que estem en un país bilingüe i diglòssic.


Preguntats els negociadors si les darreres pluges caigudes havien inspirat el nom proposat, aquests ho han negat rotundament i s’han limitat a afegir que el nom surt després d’una llarga nit de converses a porta sempre tancada, el contingut de les quals forma part del secret i discreció que s’ha de tenir després de tota reunió a alt nivell...

La premsa internacional genera opinió

Els grans estadistes procuren, mitjançant la lectura de premsa internacional, tenir una visió amb una perspectiva ben àmplia de tot allò que pot influir en el dia a dia de l’actualitat política. Es ben sabut que l’ex President Pujol esmorzava llegint Le Monde i el Frankfurter Allgemeine Zeitung. El seu sòlid domini del francès i l’alemany li permetia aquesta recomanable pràctica. No cal dir que aquests prestigiosos rotatius han influït, d’una manera o altra, en el pensament del Sr. Pujol quan va ser l’hora d’aplicar les seves polítiques.
Sortosament ara ens passa el mateix, i l’Honorable Conseller d’Interiorisme i Relacions Institucionals, el Sr. Joan Saura, que té la sort de gaudir d’un sòlid coneixement de l’español, també tria premsa internacional per tal de tenir elements que l’ajudin a construir un pensament i opinió que transcendirà a l’hora del disseny del seu projecte polític. El Sr. Saura ha triat el veterà diari madrileny monàrquic i anticatalà ABC. Aquest rotatiu sovint publica articles de periodisme d’investigació internacional. La lectura d’un d’aquests articles publicat la setmana passada, i dedicat al tunnejat d'automòbils, ha impactat tant a l’honorable Conseller que ha renunciat a la lleialtat institucional que ell deu als socis del seu propi govern.

Ofensa imperdonable que no pot restar impune

Arrel dels estralls que està produint la crisi financera internacional, el President Sarkozy ha proposat una reunió urgent del G8. El G8 es un organisme que agrupa els 8 estats més poderosos del món. Incomprensiblement el Reino de España no forma part del G8! Com pot ser? Un envejós contuberni d'interessos estrangers antiespañols, ha marginat l'economia més sòlida del planeta d'aquest selecte club. Així ens ho han fet veure les televisions d'Epaña (i TV3 també) en els seus informatius.

Davant d'aquest insult patri tots ens hem de posar al costat del President Rodrigues en una croada contra la pèrfida França que ens ha exclòs vilment d'aquest fòrum internacional. Dos-cents anys després és el moment de renovar l'esperit d'Agustina de Aragon i el Timbaler del Bruch en la seva lluita contra el francès.

Avui jo ja he posat el meu humil gra de sorra i he donat una patada en les seves parts més púdiques al meu veí del 1er. 3ª, l'avi del qual va néixer a l'ignomiosa ciutat francesa de Clermont-Ferrand. Us encoratjo a emular-me amb accions com aquestes i segur que preservarem l'honor del Reino.

Faves comptades

Tinc una amiga que, moguda per unes intenses inquietuds metafísiques, ha pensat en abraçar la Fe dels sarraïns. Té dues raons per fer-ho: la primera –la més transcendent- és poder-se guanyar el Paradís i la segona –més terrenal- és la de combatre un incipient sobrepés que ja fa un temps li neguiteja tot aprofitant que aquesta creença preceptua anualment un mes de dieta estricta.

Va decidir informar-se millor i es dirigí cap al lloc on acostumen a fer les pregaries i, amb sorpresa, va veure que tots els fidels eren homes de sexe masculí (i barbuts) i per tant no hi havia cap dona. La meva amiga, que també forma part d’un furibund i combatiu col·lectiu feminista radical, va restar decebuda en veure aquesta clara discriminació sexista envers les dones i va pensar en “muntar un pollastre” davant l’oratori en qüestió per tal de manifestar la seva indignació.

L’altre dia, en comentar les seves intencions reivindicatives amb els amics, un company de colla –expert en càlcul infinitessimal i àlgebra- li va fer veure el per què només hi havia homes barbuts en les celebracions de pregaria: Resulta que la religió dels sarraïns promet un mínim de 12 dones verges per cada home que fa faci cap al Paradís. Per poder donar compliment a aquesta promesa les dones han d’anar directament al Paradís sense necessitat de pregàries. (gosaria fer una analogia amb una discoteca on les noies no paguen). Una vegada al Paradís, el tema de la virginitat és resolt amb tècniques quirúrgiques reparadores de l’himen (segons sembla tenen una tècnica quirúrgica miraculosa, per alguna cosa és tracta del paradís). O sigui que no es tractava d’un cas de discriminació envers la dona, més aviat al contrari: discriminació positiva ja que es tracta d’un tema de faves comptades per tal que surtin els números. I a l’hora de comptar les faves no se’n poden deixar ni una!

Malgrat tot, després pensant una mica, els números seguien sense sortir i hem arribat a la conclusió que, per donar compliment a la promesa, deuen haver d’emprar necessàriament també dones de sexe femení alienígenes, potser del planeta de l’ET...

Perdonen la moléstia, les sabria mal pedir-nos perdon?

Dimecres dia 15 d'octubre, farà 68 anys que el President Lluís Companys fou afusellat per ordre de la justícia militar franquista española. Aquest assassinat polític ha restat impune i cap govern successor del govern franquista d'aleshores ha rectificat i ha demanat perdó als catalans per la mort del seu president i de milers de catalans més. Conseqüentment el Consell de Guerra que va condemnar a mort al President Companys mai ha estat anul·lat, i sincerament dubto que això arribi a passar.

És per això que no veig amb bons ulls que algun membre de l'actual govern de Catalunya s'arrossegui pels despatxos ministerials demanant la "rehabilitació" del President. Em sembla que aquest Conseller té moltes ganes de sortir a la TV. Per tot això suggereixo al Conseller Saura que si té ganes d'augmentar el seu "share" televisiu no jugui amb la nostra dignitat com a poble, plegui i es presenti a algun reality show que fa alguna emissora española de televisió . De fet seria la mar de divertit veure'l al Gran Hermano al costat de la Merceditas Milà o en un càsting de l'Operasion Triumfo enfrontant-se al "Risto". Ens fotaríem un fart de riure!!!

Repte pedagògic per a les comunitats educatives

El diari "La Vanguardia" d'avui (sempre ben informada i propietat del Grande de España, Sr. Conde de Godó) publica que els magistrats del Tribunal Constitucional de la Metròpoli es carregaran, dins el text normatiu de l'Estatut de Catalunya, l'obligació que tenen els ciutadans de conèixer el català. Això sembla interpretar-se pel fet que hi ha un temor corporativista que tenen els alts magistrats per què els seus col·legues jutges ubicats a Catalunya es vegin obligats a aprendre la llengua de Mossèn Cinto.

Voldria dir que no crec en absolut que els jutges tinguin cap mena d'animadversió envers la nostra llengua, més aviat al contrari: els passa com a l'ex-president Asnar (que va preferir el català enlloc del francès per practicar-lo íntimament...), els jutges que tenim a Catalunya estimen la llengua, el que passa és que, pobrets!, els hi costa aprendre-la, tenint com tenen tantes altres coses més importants al cap.

Des d'aquí voldria fer una crida a la comunitat educativa del nostre país per què elabori tècniques pedagògiques innovadores que facilitin una mica més la possibilitat d'aprendre el català, així els nostres jutges l'aprendran amb motivació i entusiasme i podran fins i tot redactar les seves doctes sentències en la bella llengua llemosina.

Alguna ment mal pensada m'ha comentat que creu no és que els kueses togados no puguin aprendre el català, simplement que no els dóna la gana. Quan he sentit aquesta fal·làcia, indignat, he obligat a rectificar al meu interlocutor i li he fet veure que amb 69 lliçons pràctiques ben donades els nostres togats dominaran la nostra llengua.

Batusses per unes engrunes... radioelèctriques

A finals de setembre passat la Tele de Reus tenia previst començar a emetre per la TDT, això no ha pogut ser per què resulta que la freqüència que tenia prevista ara l'està ocupant TV3. Tot plegat ha provocat malestar a la cadena local del Buenafuente que ha manifestat el seu enuig envers TV3.

Sense entrar en el fons de la qüestió, vull deixar palès que això és una demostració que els espanyols exerceixen a casa nostra el seu colonialisme en tots els àmbits possibles. Fins i tot l'espai radiolèctric català és administrat per la metròpoli messetària tal com els hi passa pels coll... (piiip). D'aquesta manera mentre d'una banda dues emisores de parla catalana han de barallar-se per una miserable freqüència, les emissores españoles en TDT sorgeixen com a bolets bords metzinosos (Veo, Disney Chanel, Antena Neox, 40 Latino,... ) i tenen barra lliure en un ampli espectre de freqüències per triar i remenar.

Suposo que dins d'algun despatx de Madrid algun peix gros, panxut, mentre es fuma un puro d'un pam comentarà tot fent un somriure sorneguer: "mira los catalinos, se vuelven a pelear por unas migajas..."

Argumentari seminal

Els que no creiem en la festassa que es celebrarà diumenge vinent dia 12 (i per postres cau en diumenge!) busquem sovint arguments per donar als nostres veïns. No cal dir que els arguments són contundents, nombrosos i de molt diversa índole.

El que no hauria imaginat mai és que els propis espanyols ens en donin un de nou en safata, i a més és tracta d’un argument objectiu, basat en el mètode científic i la biotecnologia:

Resulta que un estudi fet als mascles de sexe masculí d’España i elaborat per “regions” ha conclòs que l’aigualit líquid seminal dels mossos valencians i catalans (abans d’això en deien Països Catalans) no té res a veure amb el selecte semen que es desprèn dels ben dotats membres dels mozos de les españes, i entre aquestes en destaca la dels de Madrid, que és semen qualitat Vintage.

Això explica molts tòpics: “el del macho ibérico”, ja que només un bon semental pot fer les proeses que la vox populi femenina els atribueix, també justifica la nombrosa descendència que acostumen a tenir els nostres veïns comparada amb la nostra, tan migrada tot i algunes Molt Honorables excepcions.

De cara al futur, suggeriria un posterior estudi de la qualitat seminal dels membres de determinades Prelatures Personals Papals, on suposo que els resultats serien encara més espectaculars.

Conclusió: Seminalment, els catalans tampoc som espanyols!!!

Fotografies:
1- Mostra seminal de José Antonio Díaz de Valcarcel Padilla-Somosaguas (segurat.blogspot.com)

2- Mostra seminal de Pol Castellterçol i Puigdollers (solobebes.files.wordpress.com)

Un cutis cuidat i fi

Ja fa temps que vaig observant la tendència de moltes empreses españoles (i alguna de “catalana”) de menysprear el català a l’hora d’anunciar-se en premsa, ràdio o televisió de parla catalana . Tenen dos estils per fer-ho: el primer, el més barroer, és posar directament l’anunci en la seva versió española i l’espectador ja té una nova oportunitat de practicar idiomes!!!. L’altre, més subtil, és posar-nos tot l’anunci en español i acabar-lo amb una única frase en català.

Com que tinc una ment obtusa, tancada i mai he sigut hàbil amb les llengües estrangeres, sóc del tot impermeable als missatges propagandístics esmentats i a l’hora de “fer gasto” aquests productes no acostumen a entrar al meu cistell.

En canvi aquests dies hi ha un producte que és tota una excepció, es tracta de Vitesse Excellent, l’anunci el fa l’actriu espanyola Ana Belen i, en aquest cas, és ella mateixa la que practica idiomes i ens dóna el missatge en català. Valoro molt positivament aquest exemple de normalitat lingüística publicitària i en conseqüencia ja he comprat el producte. Tot i que es tracta d’una crema per a dones de més de 40 anys, i aquest no és el meu perfil, ja fa uns dies que em poso aquest producte, i he pogut comprovar amb satisfacció que ara el meu cutis està més fi i ters, fins i tot quan vaig pel carrer ara les noies em miren de manera insinuant i lasciva.

Imatges gentilesa de http://www.mundobellezsa.com/

Marketing comparat i Teleimmersió Lingüística

A moltes botigues del pais, quan entra un possible client, el botiguer fa mans i mànigues per captivar-lo i poder materialitzar la venda. Si el client parla espanyol, el botiguer, ni que sigui de la crosta o ceballut, li parla en un espanyol més excels que el que parlava Nebrija, i si el client li demana que li llepi el perineu, el botiguer, sol·licit, atén els desitjos orals del visitant del seu establiment. Amb aquestes estratègies comercials van venent, sense gaires alegries i fent la viu viu. Molts ja comencen a patir els efectes devastadors de la crisi.

En canvi les empreses espanyoles que es dediquen al telemàrketing telefònic, et truquen directament a casa, justament en el precís moment en què hom dina, sopa, fa la migdiada, o té relacions concupiscents amb la/el partenaire. No cal dir que l'operador que truca, no entén el català i t'exigeix que si li vols comprar allò que t'està oferint li parlis en espanyol. Amb aquesta tècnica comercial, aquestes empreses espanyoles venen i obtenen beneficis milionaris i, ni que hi hagi crisi, el negoci va a tot gas.

Admirat per un màrqueting tan innovador, ja fa temps que els dono suport material i quan em truquen per vendre'm una adsl, un banc, gas o electra, els dic "un moment si us plau" i tot seguit poso l'auricular telefònic davant la ràdio o la televisió i obsequio al teleoperador amb l'audició d'algun programa de Catalunya Ràdio, TV3, Canal 33 (sobretot si fan un documental del Serengueti africà) o la Tele de Reus. Els faig Teleimmersió Lingüística. Al cap d'un temps prudencial penjo el telèfon per deixar la línia lliure i poder rebre una nova oferta. Crec que si tots els fem aquest suport, els teleoperadors acabaran aprenent el català i les empreses espanyoles podran obrir mercat en el reduït sector ceballut del mercat català, sempre tan tancat i intransigent.

Per festes, pastís!!!

Des que el segle XVIII el Sr. Montesquiu establí la seva famosa teoria de la divisió del poder polític en tres: el legislatiu, l'executiu i el judicial. La majoria de sistemes polítics actuals l'han adaptat en la seva estructura. Permeteu-me un petit repàs d'aquesta divisió de poders que tenim al Regne del qual en som súbdits i que faci especial esment al poder judicial, massa sovint poc conegut. Segur que tots coneixeu el cap del poder legislatiu, el Sr. Bono o el cap del poder executiu Sr. Rodríguez, però quants de vosaltres sabeu qui és el cap del poder judicial? Doncs bé avui mateix el kefe i el segon del "Conseko General del Poder Kudicial" (CGPJ) del reino han estat proposats amb el consens dels partits metropolitans (PP i PSOE). El primer ha estat fins ara jutge de l'Audiensia Nasional i el segon Conseller de Justicia de la Generalidad de la Comunidad Valenciana. Com són dies de festa major a molts pobles i ciutats ambdós partits també hi han volgut participar tot repartint-se el pastís.

És públic i notori que el CGPJ esmentat, com a màxim òrgan que és, es caracteritza per mantenir una postura independent, basada en l'aplicació de les normes en què s'estructura l'ordenament jurídic español i els principis orientadors del Dret. Interessat com estic per la tasca feta per l'ens, he buscat per la premsa digital española i he trobat un petit exemple del seu treball de control jurídic. En llegir-les entendreu el per què les aportacions que fa sovint esdevenen referent en els més prestigiosos fòrums internacionals d'estudiosos de la matèria:

18-09-08: El CGPJ perdona la multa de 309€ que havia imposat el mateix CGJP el passat més de maig, a una jutgessa per negar-se a realitzar casaments entre parelles homosexuals.

10-09-08: EL CGPJ multa a un jutge de Toledo per 5000€ per la seva mala olor corporal i dictar sentències mentre orinava.

És evident que n'hi ha molts més exemples, però serveixin aquests dos darrers com un petit gra de sorra per donar a conèixer la tasca i el funcionament d'aquest gran desconegut que és el Poder Judicial.

font:
http://www.20minutos.es/noticia/412927/0/cgpj/bodas/gay/
http://www.20minutos.es/noticia/410843/0/multa/juez/funcionarios/

Comentaris erudits i enriquidors

Quan fa pocs mesos vaig iniciar aquest blog, mai hauria sospitat que en poc temps seria visitat des d'indrets llunyans i gairebé inverosímils. He pogut comprovar que el blog ha estat llegit a llocs com la Xina o l'Aràbia Saudita (aprofito per postular-me per si algun xeic àrab magnat del petroli vol encarregar-me que li faci un blog personal, faig un bon preu...). De totes formes el país estranger d'on més visites ha gaudit aquest blog ha estat la veïna España. No només han llegit els escrits publicats sinó que hi han aportat constructius comentaris.

Aquests comentaris, sovint escrits amb una prosa que recorda la subtilesa de la d'Azorín, aporten una visió erudita i enriquidora, amb nous elements per bastir un nou model de diàleg entre Catalunya i España. Si els llegiu atentament trobareu un sòlid argumentari on es pot trobar ben clarament el punt de vista de molts espanyols envers Catalunya.

La nostra primera autoritat es mereix un edifici més noble

Normalment les seus dels centres de poder d'una ciutat, nació o estat són edificis nobles, sovint monumentals, on la seva majestuositat arquitectònica enfatitza, encara més, la dignitat de la institució que allotja. La Moncloa, the White House, el Quirinal o el Kremlin en serien un exemple. A Reus, però, hi ha una anomalia ja que la nostra primera autoritat local està allotjada des de ja fa molt anys en un edifici, que tot i ser bastant gran i ben ubicat, és rònec i d'un estil arquitectònic anodí. Per postres mentre una autoritat menor i subsidiària ocupa un edifici històric com el número 1 de la Plaça del Mercadal, la Primera Autoritat de la Ciutat, representant del poder colonial suprem, s'allotja en un vell edifici del Passeig Mata. Paral·lelament el segon poder colonial, la kusticia española, també s'ubica en un edifici perifèric, mal posat al costat del Pryca!!!. Es comprensible que els malfactors, narcotraficants, alcaldes i altres elements del món de l'hampa hagin d'anar a declarar en instal·lacions així però no és de rebut que los Sres. Kueses i Makistrados tinguin el seu despatx en un lloc amb tan poca "hidalguia".

És per això que proposo que sigui requisat l'actual edifici de l'Ajuntamentde Reus per ubicar-hi les instal·lacions de la Guardia Sivil d'España a Reus així com la Casa Navàs també ho sigui per instal·lar els despatxos de los Sres. Kueses i Makistrados de Reus. D'aquesta manera el proper dia 12 d'octubre es podrà celebrar la tradicional recepció que ofereix la "Benemerita" en un marc ben digne. Conseqüentment, no cal dir que la Plaça també haurà de recuperar el seu tradicional nom de Plaza d'Epaña.

Post dedicat a l'Alcalde de Montblanc.

foto Plaça d' Epaña www.grec.cat

Ornitologia popular

El prestigiós crític Ferran Monegal té un canari flauta (Papitu) que l'assessora a l'hora de realitzar la seva crítica televisiva. Jo no en sóc menys i tinc un periquito, el moixonet cada dia em desperta. L'única pega és que ho fa tot cridant "Viva el Real Club Deportivo Español".

Com que l'arenga no m'acaba de fer el pes, he decidit vendre'l. Pensava que la millor opció seria la de publicar un anunci en algun diari amb sensibilitat ornitològica contrastada (més concretament amant de les gavines), escrit en algun idioma que compti amb centenars de milions de parlants i ben vinculat a l'Opus. No hi havia dubte, el posaria al " Diario Español de Tarragona", el tarannà del diari feia joc amb el del meu periquito i això en podria facilitar una venda ràpida. En trucar per ssabentar-me del preu de l'anunci vaig dir a l'operadora: "Bon dia, és el Diario Español?" i l'operadora em va respondre, sensiblement enutjada, "No señort, esto és el Diari de Tarragona!". La resposta em va desconcertar. Fa molts anys que no llegeixo aquest mitjà i potser havia canviat de llengua, tarannà i contingut. Potser ara s'editava en català i la seva línia editorial defensava clarament les necessitats del seu àmbit territorial amb un punt de vista independent, català i progressista? Tot seguit vaig anar a la Biblioteca (així m'estalvio un euro) a veure si confirmava el dubte. En fullejar-lo vaig veure que no, que el seu contingut no diferia gaire d'aquell Diario Español de la Prensa del Movimiento que recordava.

En aquest cas el Raimon no l'ha encertada ja que han perdut els seus orígens però conserven íntegra la seva identitat !!!

A la foto el meu periquito conversant distesament amb un company seu sobre les propostes del president español Rodríguez en matéria del nou finançament de Catalunya. (http://www.animalots.com/)

Reus, segona ciutat de Catalunya

Com que em començo a fer gran i els anys no perdonen, he hagut demanar hora al meu metge de capçalera i a l'Hospital de Sant Joan. Com que no m'agrada fer cues, ni donar negoci als operadors telefònics mitjançant les trucades al 902 he pensat en fer-ho mitjançant internet. En el primer cas he visitat un lloc web de la Marina Geli: http://www.gencat.net/ics/usuaris/visites.htm , i sense cap problema he pogut demanar hora, fins i tot he pogut canviar la que inicialment m'oferien. Aleshores he pensat que si a nivell de tot Catalunya es pot demanar hora (hi ha mes de 7,5 milions de potencials usuaris, i va creixent...) per demanar hora a l'Hospital de Sant Joan de Reus, la cosa seria la mar de senzilla tenint en compte el reconegut prestigi de què gaudeix l'empresa que el gestiona de manera tan eficaç. Aleshores tot clikant al seu web m'ha sortit el missatge: Web provisionalment fora de servei per tasques de manteniment. A fer cua toca!!!

Si Don Pau Font de Rubinat aixequés el cap veuria amb satisfacció que Reus encara és la segona ciutat de Catalunya (l'única diferència es que ara ho és per la cua). Per cert la primera (també per la cua) és Tarragona que tenen un pàrking tan intel·ligent que molt probablement hagi realitzat els seus estudis primaris i secundaris en un col·legi tan reputat com el Turó.

Encapçala aquest post l'ex-libris de Pau Font de Rubinat, noteu que hi diu "Visca Catalunya Lliure" (foto obtinguda de la web de la GREC).

A la Mussara hi ha la solució!

Acabo d'escoltar amb atenció a l'espai "Expedient G" (el Matí d'Estiu deCatalunya Ràdio) un informe que m'ha deixat el cos ple de calfreds. Resulta que al poble de La Mussara hi passen fets excepcionals... La Mussara ha estat un lloc molt freqüentat durant tota la meva vida, hi he fet moltes excursions per tot el seu antic terme. Fins i tot hi he dormit més d'un cop o se m'hi ha fet fosc en alguna excursió que s'ha allargat més del compte. Sense saber-ho m'estava passejant per un indret paranormal i enigmàtic: Es veu que allí hi ha una porta a un univers paral·lel i qui hi entra no en torna mai més. (S'hi deu estar força bé!). Misterioses desaparicions així ho acrediten. Sembla ser que la mateixa Guardia Sivil d'España té una colla d'expedients sense resoldre d'aquests fets inexplicables que allí s'hi han experimentat.

Una vegada recuperat de la forta impressió d'aquesta notícia, he pensat que potser podríem trobar una utilitat a aquests fenòmens indesxifrables: Penso presentar una instància a "l'OAC" de l'Ajuntament de Vilapana demanant que munti un petit palau de congressos i convencions al vell poble de La Mussara i que tot seguit l'ofereixi per un mòdic preu al Partido de los Ciudadanos i al Partido Populart de Cataluña per què hi facin algun congrés, conferència política o assemblea general. Amb una mica de sort potser ells tindran el privilegi de ser els primers polítics del món que visitaran aquest univers paral·lel del qual no es retorna i allí podran gaudir i construir el seu "projecte" sense cap mena d'oposició.

I vosaltres, qui portaríeu a la Mussara?

Finalment us ofereixo una breu bibliografia sobre La Mussara que dividiriaen dos grans blocs. Fins ara només havia llegit els del primer (els que tinc a casa, interessantíssims i del tot recomanables):

Bibliografia científica en català:

AGUSTENCH i BONET, Anton
"Records de la Mussara" Ed. Pragma. Reus 2005

AMIGÓ i ANGLÈS, Ramon
"Els topònims del terme municipal i del poble de La Mussara". Institut d'Estudis Tarraconenses (1963)
"La Mussara, un vell afecte. Notícies històriques disperses". Ed. Pragma.Reus 2006


a partir d'ara hauré de completar els meus coneixements amb un segon bloc:

Bibliografia paranormal en español:
http://appg-appg1970.blogspot.com/2008/03/la-mussara.html
http://www.mundoparapsicologico.com/1052-A_LaMussara
http://enigma900.blogspot.com/2007/04/otro-pueblo-con-misterio-la-mussara.html
JIMENEZ, Iker. "Quarto Milenio". La Quatro TV. Madrit



La foto penjada és una vista de la Mussara el 10 d'agost de 1930 i fou feta pel fotògraf reusenc Josep Prunera i Sedó.

Repte intel·lectual

Sovint els nostres veïns de ponent ens retreuen que el nostre tarannà té un horitzó reduït, que som estrets de mires, tancats i que sempre ens mirem el melic. No m'agrada ser així i vull evitar-ho, tot tenint una visió global, oberta i activa del món que ens envolta. A l'hora d'assolir aquesta fita m'he preguntat com podia fer-ho: inicialment vaig pensar en llegir premsa internacional: International Herald Tribune, Frankfurter Algemeine Zeitung, Le Monde Diplomatique, Corriere della Sera, el Norte de Castilla... Aquesta selecció era acceptable, però no m'acabava de fer el pes. Aleshores casualment, un migdia tot fent zapping, vaig trobar la solució, em va sortir la televisió pública española (n'hi diuen la 1, tot i que a mi em surt a la 9) i un programa amb un valor afegit gens menyspreable: "Corason de Verano" (perdoneu el meu espanyol). El seu contingut de ben segur que em podria ajudar a trobar aquesta visió global que tan ens manca. L'espai en qüestió s'encetava amb la notícia que l'hereu del tron búlgar, i cosinet del nostre monarca i sobirà, ha patit un accident de trànsit a Madrid i del qual sortosament es recupera favorablement. Les imatges, colpidores, parlaven per si soles.

Tot seguit, i amb un intent lloable d'alleugerir el dramatisme de l'anterior notícia, van encetar un concurs de coneixements del món i cultura general. El concurs era un repte per l'audiència, us transcriure la pregunta que més o menys deia: "Como se llama un famoso cantante español, para el que la vida sigue igual i su hiko se llama Enrique Iglesias??" (insisteixo en demanar-vos perdó pel meu español). Per a poder respondre aquest repte intel·lectual, oferien un telèfon 800. Vaig trucar-hi ja que pensava que sabia la resposta, l'espera fou llarga, però a la fi vaig poder donar la meva resposta: Alekandro Sainz. Pensava que havia guanyat el premi, no va ser així. Un altre cop serà... Al cap d'una estona, però, em van trucar del Banesto per dir-me que tenia un descobert de cinc-centes mil nou-centes divuit pessetes (al Banesto van en pessetes per mantenir la identitat pàtria) . No entenc res...


Per si necessiteu més informació de la impactant notícia que he esmentat més amunt, us annexo aquest link a un diari digital europeu de reputada solvència:
http://www.libertaddigital.com/sociedad/herido-muy-grave-kardam-de-bulgaria-en-un-accidente-de-trafico-en-la-a-1-1276336594/

Avui la llenya es reparteix a casa

Llegeixo astorat al Punt de dijous la notícia titulada: "El govern planifica un barri de 25.000 habitants entre Constantí i les Gavarres". M'he quedat de pedra: això és trinxar encara més el nostre dissortat territori. Que no n'han tingut prou amb el desastre de l'àrea metropolitana de Barcelona que volen exportar el seu col·lapsat model a les nostres terres? Ara entenc perquè posen les noves estacions de tren lluny de les ciutats, per fer-ne de noves!!! I això ho fa un govern que s'autoanomena progressista, d'esquerres i verd!!!! Ah, la nova ciutat ara planejada figurava en algun programa electoral?

Sovint des d'aquest blog es pentina als espanyols però també cal no oblidar que la decadència accelerada que pateix a hores d'ara Catalunya també es deu a què "gaudeix" d'una classe política mediocre, sectària i egoista, tant la que ara mateix està governant com la que ho va fer des de 1980 fins 2003.

Perdoneu el to que avui he donat a aquest post, m'agrada més enfotre'm del mort i del qui el vetlla, però és que aquesta colla de torracollons m'han fet emprenyar.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2959193

Volem el retorn dels papers A Salamanca!

Tot i que ja fa temps que s'ha iniciat un lent procés de retorn d'alguns dels papers espoliats pels espanyols durant la seva reinvasió de Catalunya el 1939, m'ha sobtat que la gent de Salamanca i voltants persisteixi de manera tan perseverant en la seva voluntat de no voler-los tornar. Primer pensava que es devia a una reacció visceral per no tornar allò que havien obtingut en "justo derecho de conquista", però anava ben errat... Els salmantins, i molts espanyols, aprofiten les seves estones de lleure per arribar-se fins l'Arxiu i allí tenen l'oportunitat d'aprendre a llegir el català mitjançant la lectura d'antics documents de la Generalitat Republicana o altres documents escrits en bell llemosí. Gràcies a aquesta erudita pràctica, l'expresident español Kose Mari Aznar ha après català i ja fa anys que el parla íntimament amb la Sra. Botella. Una altra prova de tot plegat segur que molts de vosaltres ja l'heu comprovat en persona: si mai heu viatjat de forma organitzada per alguna contrada exòtica amb espanyols, quan senten que parleu en català entre vosaltres, us demanen amb insistència que seguiu parlant-lo davant d'ells ja que així perfeccionen el que han après llegint els documents de l'arxiu. Els agrada sentir-nos parlar en català!!!

Per tot això crec que cal aturar el procés de devolució cap a Catalunya i retornar tot el que ja ha arribat de Salamanca i afegir-hi, de propina, la col·lecció complerta d'"El Mercadal". Potser d'aquesta manera podrem aplacar el seu, més que justificat, enuig.

I mira que n'arriben a ser d'eixerits els españols!!!

La reacció que ha provocat a molts espanyols la publicació d'un post en un blog publicat des de la veïna localitat de Torredembarra: amenaces de mort, querelles criminals, trucades intimidatòries m'ha fet qüestionar el tarannà del meu propi blog on alguna vegada he gosat posar en dubte les maneres de fer dels nostres veïns de ponent. Aquesta reflexió ha arribat a bon port i m'he adonat que són molt més eixerits del que mai podríem haver sospitat!!. En conseqüència, penso canviar el nom del meu blog, a partir d'ara es dirà "España, què hermosa eres!" i el seu contingut buscarà totes aquelles coses que han fet de la nostra metròpoli un referent mundial. En propers posts que aniré penjant us faré veure la immensa sort que hem tingut els catalans de poder ser administrats per una nació tan gran com l'española. Serveixi doncs aquest humil blog com a testimoni d'agraïment i admiració...

El Partit Popular és un Partit Púdic ja que no vol que es vegi el Pèl Púbic

Sembla ser que ahir l'Albertito Fernándes s'estava mirant el programa de tarda de TV3 "Vacances Pagades" i, en veure una parella totalment nua que es passejava damunt sengles bicicletes per la via pública, va quedar profundament traumatitzat. Arrel d'això ha demanat la retirada immediata d'aquest espai impúdic adduint entre altres raons, que els nens poden veure aquests cossos nus. Amb satisfacció i sorpresa acabo de comprovar que en lloc de mirar-se Epanya Directo o el Diario de Patrícia, programets truculents emesos per televisions españoles en horari infantil, el senyor Albertito opta per mirar TV3. És evident que si mai hagués vist aquests dos darrers programes, i amb tan elevats criteris morals que té aquest líder del PP, ja hauria demanat fa temps que es deixessin d'emetre.

També com a conseqüència de tan púdics principis dedueixo que en els seus moments més lúbrics i concupiscents ho fa a les fosques per la qual cosa contribueix decisivament a la reducció de les emissions de CO2 i lluita eficaçment contra el canvi climàtic.

Botiflers

Tan tradicional com el caganer del pessebre, el tió, els xiquets de Valls, la sardana o la crema catalana a Catalunya tenim la figura del botifler. El botifler té el seu origen en la Guerra de Successió on els partidaris de Felip V de Borbó (l'avantpassat de l'actual cap de la metròpoli) van facilitar el seu triomf que va acabar amb els drets nacionals de Catalunya. Aquesta figura ha estat present des d'aleshores. Durant la Guerra Civil, els botiflers es deien la 5à columna i alguns d'ells fins i tot facilitaven a l'aviació franquista els indrets de Catalunya on calia bombardejar.

Ara també tenim botiflers, sovint van de moderns, progres i cultes. N'hi ha que es dediquen a la faràndula, altres al Bel Canto, altres escriuen al diari més progre del pais (del costat) i altres frueixen d'una poltrona en universitats que paguem entre tots.

El que em pregunto és per què a Catalunya tenim aquesta peculiar figura del botifler i en canvi els nostres veïns espanyols o francesos no tenen res que s'hi assembli i que els foti a parir? (I mira que de motius n'hi ha a grapats) Encara és hora que senti cap intel·lectual espanyol negant la falsedat objectiva que l'espanyol estigui perseguit a Catalunya. Em podeu donar alguna resposta o li passo el cas a l'Iker Jimenez?