Coitus interruptus

Aquest matí no sé on he sentit que el Pregó que ha pronunciat el Joaquim Maria Puyal a l'Ajuntament de Barcelona per encetar les festes de la Mercè ha estat extraordinari. N'he pres nota i aquesta tarda, mentre feia la meva habitual sessió d'elíptica, m'he disposat a escoltar-lo. L'he trobat al web de Catalunya Radio i me l'he baixat per anar-lo sentint.

Era ben cert: el pregó era extraordinari i valia molt la pena recuperar-lo. Així, mentre anava moldejant l'esbeltesa de la meva silueta tot pedalant damunt l'elíptica, anava fruint del discurs que havia pronunciat el Puyal. En sec, en coincidir l'hora en punt (les 8 del vespre) i mentre el Puyal parlava, Catalunya Informació va interrompre el parlament i va passar els titular de les noticies mes destacades (totes previsibles i ajornables uns pocs minuts) . Un cop passats els titulars van retornar la connexiò amb el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona on el pregoner encara parlava. Tot plegat una mena de coitus interruptus de la informació en un exerci del millor criteri periodístic que es pugui trobar.

Si enlloc del Puyal fent el Pregó de la Festa Major de la Mercè de Barcelona, la retransmissió hagués estat del Gran Premi de Singapur de Fórmula 1 de ben segur que hauríem sentit sense cap mena d'interrupció com (feliçment) el xofer español Alonso és superat un cop més pel britànic Hamilton sense patir cap mena d'interrupció motivada pels titulars horaris més destacats d'aquella hora.

Us deixo el link de l'excel·lent pregó (interromput) de Puyal cosa que mai li passarà a l'Alonso en la retransmissió de les seves proeses .

Ho saben prou bé

Avui caminava absort per un elegant carrer de Reus tot reflexionant sobre el fet que cada cop que els españols acollen alguns dels nostres Drets Nacionals sorgeixen veus des d'aquí advertint-los que la societat catalana no tolerarà noves agressions i que si no es rectifica hi ha el risc de mobilitzacions massives per part de la societat catalana.

La reflexió, profunda i meditada, m'ha impedit adonar-me que damunt la vorera hi havia una sèrie de deixalles just al costat dels contenidors de recollida. L'ensopegada ha estat inevitable i he caigut irremissiblement per terra. Sortosament per mi, m'he pogut incorporar al moment sense gaire més conseqüències que el corresponent renec recordatori envers qui ha deixat aquelles escombraries enmig de la vorera i la seva família.

Represa la reflexió que em tenia tan distret he arribat a la ràpida conclusió que som ben il·lusos si ens pensem que la nostra societat es mobilitzarà en favor de la nostra llengua o els nostres drets nacionals quan ni tan sols és capaç d'introduir les seves pròpies deixalles dins els contenidors.

Els españols ho saben molt bé i per això ens van acollant, i cada dia més que ho faran!!!

foto: Martell caigut de Reus

Una unidad de destino en lo fluvial

Llegeixo al Punt-Avui que un conjunt d'associacions autoanomenades "ecologistes" españoles (i alguna de botiflera d'aquí també) s'oposen amb fermesa que la Generalitat de Catalunya pugui vigilar l'aigües del Riu Ebre al tram del Riu comprés entre Riba-roja d'Ebre i la seva desembocadura a la Mediterrania. Les entitats "ecologistes" diuen que nomès l'ens estatal CHE -Confederacion Hidrogràfica del Ebro- (una mena d'ADIf del riu) amb seu a Zaragoza és l'única entitat que hauria de dur a terme a aquesta tasca i argumenten que si la Generalitat ho assumeix es trenca la "unidad de cuenca" posant-se en greu perill el futur de l'Ebre.

Curiosament aquestes entitats que es proeocupen tant per l'Ebre no fan el mateix pels altres rius ibèrics: el Tejo, el Douro i el Guadiana que tot i nèixer a España flueixen i desemboquen a Portugal, en aquests casos no argumenten la "unidad de cuenca" per tal de preservar-nes els seus aspectes mediambientals.

Tot seguit us relaciono aquestes entitats "ecologistes" per si algú de vosaltres se'n vol fer soci en reconeixement de la seva tasca en favor de l'Ebre tot i que no del Tejo ni el Douro: Greenpeace (només faltaria!), WWF, SEO BIRD Life, Ecologistes en Acció i Amics de la Terra (española evidentment).

Amb el General Franco, España va esdevenir una "unidad de destino en lo universal", ara haurà d'esdevenir una "unidad de destino en lo fluvial".

foto: desembocadura de l'Ebre, si la Generalitat es fa càrrec de la seva vigilància es degradarà de manera irreversible, al contrari del que ara passa sota l'auspici de la CHE on el riu esdevé un model paradigmatic de conservació. locarrerdelriu.blogspot.com

Turisme Interior any 2066

Fins ara a l'hora de triar la destinació de les meves vacances he valorat la bellesa paissatgística de l'indret, que disposi d'una àmplia oferta cultural i museística i que la seva gent tingui un tarannà amable. També em fixo amb la qualitat i disseny de l'establiment hoteler on m'he d'hostatjar. Els llocs triats durant aquests darrers anys (Torremolinos, Roquetas de Mar o la Manga del Mar Menor) així ho testimonien.

Enguany però també he estat víctima de les retallades d'aquesta crisi econòmica que ens flagel·la i m'he vist obligat a renunciar a aquestes prestigioses destinacions internacionals que havia fet fins ara i optar pel turisme interior que sempre surt més econòmic.

Així fa unes setmanes dies al Decatlon, i sobre catàleg, vaig comprar-me una tenda de campanya (aquells dies no disposaven d'estoc de tendes a les seves botigues ja que les havien exhaurit totes els Indignados de la Plaça Catalunya). Quan a la fi va arribar la tenda vaig carregar el cotxe i emprendre la ruta cap un càmping situat a la comarca del Vallespir a la Catalunya del Nord.

Nomès passar el Coll d'Ares vaig adonar-me que hauria d'espavilar-me en l'ús del francès ja que el català brillava per la seva absència. Ni la senyora molt gran que regentava una boulangerie d'un petit poble va entendre'm quan li parlava en català. Al final he arribat a la conclusió que a la Catalunya Nord l'únic que parla i entén el català és el Sr. Pere Codonyan quan fa les cròniques pels informatius de TV3. Això si, potser han perdut la llengua però per tot arreu trobes referències a la "catalanitat" originària d'aquelles terres: sovintegen els establiments que ofereixen "specalites grastronomiques catalanes", vins del "pays catalan", rètols amb les quatre barres, mostres de folklore catalan i fins i tot a l'entrada dels pobles han posat en petit la versió en català del nom oficial en francès del poble.

El fenomen de la substitució total del català pel francès s'ha produït a partir del 1659, any en què aquelles terres van passar a estar sobre el domini de l'estat francés. 55 anys més tard, el 1714, les terres del Sud de Catalunya passaven sota al domini en aquest cas español. Per tant calculo que pel voltant del 2066 (potser una mica més tard ja que els españols son bastant més matussers i ineficaços que els francesos) els que vinguin a la Catalunya del Sud en visita turística podran trobar-se un panorama semblant:

Així el 2066 un visitant del poble de Rascalobos (Gratallops) podrà degustar de la cocina típica catalana en algun resturant de la vila menjant l'exquisit plat anomenat "tortilla en su jugo" (allò que abans en deien truita amb suc) que fa un excel·lent maridatge amb un bon Priorato de las Bodegas del Valle del Estanque (les que anteriorment s'anomenaven Vall-Llach). I en tot el país ja només parlarà català el Bojan Krkic que s'hi haurà retirat després de passar tota la seva vida professional fora de Catalunya la qual cosa explica que només ell hagi pogut conservar la llengua.

foto: fulletó turístic d'Arles de Tec (Vallespir) on hi podreu admirar unes excel·lents "Tissages Catalans"

Demano disculpes a tothom

Les cadenes comercials més prestigioses acostumen a realitzar de manera periòdica promocions de productes d'indrets exòtics o llunyans. Gràcies a aquesta pràctica podem adquirir productes difícils de trobar normalment i per postres a un preu força atractiu. Segur que tots heu comprat algun cop alguna menja mexicana, un teixit hindú, o un decoratiu objecte tailandès.

Aquest darrer mes de juny hem tingut una agradable i inesperada sorpresa, la coneguda xarxa d'hipermercats Carrefour ha posat durant uns dies en promoció productes de Catalunya! Fins i tot han editat un fulletó informatiu per assabentar al públic d'aquest fet tan excepcional.

Voldria, però, demanar a tothom disculpes publiques per no haver compartit abans amb tots vosaltres aquesta bona nova. Una oportunitat que poques vegades es dóna de poder trobar productes catalans al Pryca. L'imperdonable endarreriment en la publicació d'aquest post s'ha degut al fet que durant aquests dies he assistit a un estage intensiu de perfeccionament del meu español a la cosmopolita vila de Motilla del Palancar. L'arribada del PP a la primera tinença d'alcaldia del meu poble m'ha fet veure que era del tot necessari apostar per fer aquest reciclatge el més aviat possible per poder mantenir alguna expectativa professional de futur davant l'actual panorama, i el que ha de venir...

Als cadells els és urgent tornar-hi

L'any 1995 el govern de la Generalitat presidida per Jordi Pujol, que com és ben sabut no era gaire procliu a aventures ecologistes, portava al Parlament la Llei d'Accés Motoritzat al Patrimoni Natural. Amb aquesta Llei el Govern de CiU d'aleshores acostava a Catalunya al nivell de la legislació europea i deixàvem de ser un pais sense cap mena de regulació al respecte. La llei potser no acontentava ni als favorables ni als contraris de la regulació de l'accés motoritzat al medi natural però era una primera passa.

Després, amb l'arribada a la Conselleria de Medi Ambient dels estadistes d'Iniciativa, Srs Milà i Baltasar, paradigma de clarividència política, de saber fer, de capacitat de gestió i dotats d'una incomensurable sensibilitat envers el Medi Natural, la llei va ser aplicada amb l'eficàcia i rigor pròpia del paper mullat.

I ara el Govern de CiU de l'Artur Mas, vol treure una llei Omnibus i derogar la Llei esmentada per raons d'"urgència nacional": Sembla ser que els cadells (i algun que altre carrossa) de CiU tenen moltes ganes de tornar a anar a trinxar els camins de muntanya amb les seves motos i quads molt ben acompanyats, no caldria sinó, pels amigos del Partido Popular.

fotografia: nou model de senyalització que es posarà als camins de muntanya per evitar la proliferació d'excursionistes que entorpeixin als intrèpids motards. Noteu que s'ha optat pel bilingüisme per acontentar als socios del PP.

Fàstic

Els colons españols de casa nostra s’han agrupat al voltant de diverses opcions polítiques que vetllen pels seus interessos. Un d’aquests partits colonialistes es presenta en aquestes eleccions municipals amb un missatge hostil envers la immigració no española que ha arribat als municipis catalans.

Aquests individus del Partido Popular no només no n’han tingut prou en espoliar el nostre país, colonitzar-lo i anorrear-lo culturalment i lingüística sinó que durant tots els anys que hi ha hagut de bonança econòmica han volgut guanyar encara més calers tot propiciant l’arribada de la immigració, mà d’obra barata que pogués treballar pels seus negocis, promocions urbanístiques i altres foteses. Ara amb la crisi ja no els necessiten, i en un exercici de cinisme dificilment superable, tenen la barra de culpabilitzar aquesta mà d’obra barata arribada els darrers anys de molts dels nostres problemes que a hores d’ara patim (fins i tot els acusen d’escampar malalties).

Tot plegat em produeix basques i fàstic. Una sensació que només és comparable a la que també experimento quan sento els cosinets dels peperos membres del partit lerrouxista anomenat Ciudadanos quan prediquen que l’español està perseguit i que perilla a Catalunya.

Una història que fa esgarrifar

Els fantasmes esdevenen elements habituals a les històries de por i terror. Alhora, i en sentit metafòric, s'anomena fantasma a aquell individu de tarannà fatxenda, prepotent i xulesc darrera del qual no hi ha cap mena de substància digna de consideració. Avui si em permeteu us explicaré una història de terror protagonitzada per fantasmes en el sentit metafòric de la paraula i no pas en el seu significat ectoplasmàtic, tal i com seria previsible:

A la prioratina vileta de la Vilella Alta cap habitant del poble s'ha volgut presentar a les eleccions municipals. Tot feia preveure que l'Ajuntament quedaria vacant a partir del 22 de maig, però en fer-se públiques les candidatures presentades a cada municipi, els vilatants de la Vilella Alta van veure amb sorpresa que el Partido Popular hi presentava una candidatura integrada per una persona extranya que ningú del poble sap qui és. Es tracta d'una candidatura "fantasma". El Partido Popular ha presentat candidatures "fantasmes" a tots aquells petits municipis on, pel seu reduït cens, només cal presentar-hi un nom sense que hagi de ser d'aquell municipi. Aquesta estratègia respon a què així cobren més diners de l'administració ja que aquesta subvenciona als partits en funció del nombre de candidatures presentades.

D'aquesta manera a partir del dia 22 de maig, i com que només hi haurà la candidatura del PP, aquesta formació colonialista de ben segur que assolirà l'alcaldia de la Vilella Alta. Pobre gent no saben el que els espera! Primer que tot els documents municipals es redactaran en español, que com tots sabeu és la llengua que tot el món entén. Es farà un nou Pla General d'Urbanisme i la vila passarà del seus escassos centenar i mig d'habitants d'avui en dia als 18000 habitants quan totes les promocions de cases aparellades estiguin venudes. Muntaran un Parc d'atraccions que s'anomenarà "Tierra Pizarrosa". A l'agrobotiga del poble enlloc de vendre's vi DOQ Priorat tal i com es feia fins ara es vendran els vins de la Ribera del Duero (els millors de l'univers) i Sidra el Gaitero (famosa en el mundo entero). També el poble rebrà visites d'individus misteriosos al volant de vehicles de gama alta, amb bigoti, i que s'intercanviaran maletes de contingut desconegut. Ah! i per la Festa Major de Santa Prisca en lloc de fer-hi anar l'Orquestra Maravella hi actuarà a partir d'ara la supervedette Norma Duval!

Ja ho veieu a la dissortada Vilella Alta tindran un fantasma per alcalde, elegit en una candidatura fantasma sota les sigles del més terrorífic dels partits que pugui haver-hi.

foto: La Vilella Alta, al Priorat (www.turismepriorat.org)

No sóc profeta a la meva terra

La Creu de Sant Jordi és una distinció que atorga el govern autonòmic català a aquelles persones que segons el seu criteri són mereixedores del reconeixement de la seva trajectòria personal. Entre els guardonats n'hi ha molts que els seus mèrits estan fora de cap dubte, però d'altres són, com a mínim, més que discutibles. Ja fa tres anys que em vaig fer ressò d'unes Creus de Sant Jordi lliurades aleshores.

Avui es lliuren al Palau de la Generalitat les Creus de Sant Jordi d'enguany. Entre els il·lustres guardonats hi figura el català més ben valorat per l'opinió pública española el Sr. Jose Antonio Duran Lleida, el qual tot i no haver assolit cap ministeri al Reino de España com a mínim fa de conseller a l'ombra de la Generalitat (alguns bromistes divertits en diuen el govern dels millors). Malgrat tot això estic convençut que ell hauria preferit que li donessin el Gran Collar de Isabel la Católica.

També m'ha cridat l'atenció que una de les Creus sigui pel Sr. Salvador Alemany, l'home fort d'Abertis, l'empresa concessionària de les autopistes de peatge de Catalunya. El peatges a Catalunya són potser el símbol més vistós (que no l'únic) de l'espoli que patim per part dels españols. Que el govern català li lliuri aquest honor resulta tan paradoxal com si l'Orden de Alfonso X el Sabio fos lliurada pel Govern Español al Sr. Sergio Ramos, segons tinc entès un il·lustrat futbolista madrileny.
I parlant d'autopistes de peatge: El Director del Servei Català del Trànsit de Catalunya, Sr. Joan Aregio (amb un currículum previ en matèria de trànsit simplement espectacular) ha declarat que l'única forma que veu per poder evitar els embussos que ocasionen els peatges troncals de Martorell i de la Roca del Vallès és que tothom tingui TELETAC. Aquesta mesura justifica l'encertat del nomenament del personatge ja que amb aquesta iniciativa resoldrà els seculars embussos de les autopistes i alhora les Caixes de Pensions podran assolir els criteris de solvència exigits per la Unió Europea ja que amb els milions de comissions que cobraran pels TELETACs nous que s'instal·laran de ben segur que els seus magnífics resultats d'explotació creixeran de manera exponencial.

Amb tots aquests precedents puc assegurar no sóc profeta a la meva terra i que dubto que mai em donguin cap Creu de Sant Jordi. Sortosament a l'algebraica vila de Bolzano al Trentino, ja hi tinc un carrer dedicat.

Desengany

Feia dies que havia d'anar a Barcelona per resoldre una sèrie d'afers interdepartamentals que tenia pendents. Al final m'ho he fet venir bé per anar-hi el matí del dia 14 d'abril de 2011, 80 anys justos després que Francesc Macià hi proclamés la República Catalana el 14 d'abril de 1931.

No cal dir que m'he arribat fins la Plaça de Sant Jaume a veure l'ambient i fer com una mena de "pelegrinatge" un dia emblemàtic en un indret no menys emblemàtic. En arribar a la Plaça he començat a veure grupets de gent parlant entre ells. Semblava que s'estava coent alguna cosa... I he notat com en sec em bategava el cor i un calfred d'emoció em trasbalsava.

Començo a pensar que potser 80 anys després podria repetir-se la història... Ahir el President Artur Mas no va assistir a la votació sobre la Independència que va fer-se al Parlament, se m'acut que deu tenir un as amagat a la mànega i la seva absència d'ahir es podia explicar per què es reservava per donar-nos una memorable sorpresa aprofitant que avui era dia 14 d'abril. La porta del balcó del Palau de la Generalitat estava oberta i això podia ser era un clar indici que aviat passaria alguna cosa important. Decideixo quedar-me a la Plaça a l'espera d'esdeveniments. Anaven passant els minuts i nous grups de persones anaven arribant a la Plaça i com jo miraven cap a la façana del Palau de la banda muntanya de la mateixa. Mentre m'espero faig alguna fotografia amb el mòbil. A dalt al terrat encara hi oneja l'estanquera española i penso amb satisfacció que són els darrers minuts que ho farà en aquell indret i ben aviat serà arriada.
El temps va passant i encara no passa res, el carrió va tocant els quarts... M'impaciento i decideixo acostar-me a un dels grups congregats a la Plaça a veure si disposen d'alguna informació. I, amb sorpresa meva, me n'adono que és un grup de guiris españols al qual el guia els explica els orígens de la Barcino Romana. L'altre grup és de guiris francesos i tot i que aquesta llengua no la domino gaire (molt a pesar meu) sento els mots "tortilla" i "paella" en boca del seu guia. Començo a pensar que m'he precipitat a l'hora d'il·lusionar-me i que potser m'he creat falses expectatives. El tret de gràcia que posa fi a aquest miratge el rebo quan sento una parella de Mossos d'Esquadra que comenten entre ells al Carrer del Bisbe: "...Mas ya salió hace una hora de la Generalidad en su coche oficial, iba con Duran Lleida...".
Profundament decebut abandono la Plaça i cap cot emprenc el camí de tornada cap a Reus, i davant del Corte Inglés trobo un home ja gran passejant amb una bandera, el pobre s'havia desorientat ja que s'havia confós de República i de País.

El Firefox 4 sembla d'Intereconomia

Havent sentit les virtuts del nou Firefox 4 vaig decidir baixar-lo i posar-lo com a navegador per defecte a la meva maquinota enlloc del Firefox 3.6 que tenia fins aleshores. Com és previsible en el meu ordinador tot allò que es pot configurar en matèria de llenguatge ho està en català i en el seu defecte en anglès (mai en español) i com a país de l'ordinador aquest té la nacionalitat Andorrana.

Doncs per gran sorpresa meva començo a visitar els llocs webs que freqüento amb el flamant Firefox 4 i em surt la versió española dels respectius webs. Comprovo les configuracions pròpies i les segueixo tenint en català. Però res! el Firefox 4 prefereix l'español al català o l'anglès!!!

A tall d'exemple: quan entro al blog del meu ínclit conciutadà Té la Mà Maria (telamamaria.blogspot.com) el primer missatge que em surt amb el Firefox 4 és "Advertencia de Contenido..." en canvi si hi entro des del mateix ordinador amb el Google Chrome, l'Explorer 8 o el Firefox 3.6 (com feia fins fa poc) el primer missatge que em surt és "Advertència de Contingut..."

No cal dir que l'aplicació ja ha estat desintal·lada.

Profilaxi de la Salut

Ahir la tercera autoritat de la jerarquia española i president del Congreso d'aquell estat, Sr. Bono, va fer una excepció en el reglament intern de la cambra legislativa i va permetre, magnànimament, a alguns diputats representants de les colònies españoles expressar-se una estona en la seva parla vernacle. No cal dir que des de l'oposició Popular un individu que ara no recordo el seu nom però que ben probablement serà ministre d'aquí a poc més d'un any va esguinçar-se les vestidures davant aquest fet i es va posar a parlar de pinganillos i altres foteses. Sortosament el Sr. Bono va tranquilitzar al diputado popular apel·lant al caràcter excepcional d'aquell moment.

Aleshores va explicar que si el català i altres llengües no españoles no es poden parlar al Congreso no és per mania envers a aquestes sinó per què ho diu la llei i que les lleis són per obeir-les. I va afegir en to didàctic que eraigual que la llei del tabac que prohibeix fumar en espais públics però que no ha estat promulgada per anar en contra dels fumadors.

Seguint amb l'analogia proposada pel Sr. Bono, goso a afegir: si la raó de prohibir fumar en espais públics és que el fet de fumar pot ser perjudicial per la salut i pot arribar a provocar càncer, aleshores l'ús del català també deu ser perillós per la salut d'Espanya i dels hispano parlants.

En conclusió hem de parlar força el català a tot arreu a veure si una neoplàsia afecta els malaltissos cervells d'aquesta colla de fastigosos.

foto: Mesa del Congreso. 23-2-1981. El Sr. Bono, inferior esquerra, i el Teniente Coronel Tejero. www.google.cat

Astracanada

Avui dia 23 de febrer fa trenta anys que vaig poder comprovar per primer cop en la meva vida que això d'España és una astracanada total. Ara espero que no hagin de passar trenta anys més per poder dir que España no és res més que un malson del qual ens hem despertat feliçment.

foto: el Tinent Coronel Tejero Molina al Congreso de los Diputados Español, aquesta foto confirma les encertades paraules del President Español Sr. Rodríguez posant a la transicion española com un exemple a seguir.

Igual que a Egipte però sense piràmides

Malauradament serà bastant més de 24 hores!

Veïns

Fins ara només he anat una vegada a les reunions de la comunitat de veïns de l'edifici on tinc fixada la meva residència. Va ser, ja fa molts anys, poc temps després d'anar-hi a viure. Recordo que es debatia el color en què s'havia de pintar el quartet dels comptadors del gas, el tema havia esdevingut polèmic, s'havia encès un viu i apassionat debat. Vaig prendre la paraula per dir que pensava que el color gris oliva podria ser força escaient. En sentir-me, va interrompre'm la mare del Kevin, veïna del 6è 4a, i va cridar desafiant: "en castellano nos entendemos todos". Jo vaig seguir amb la meva argumentació en favor del gris oliva sense immutar-me i com si hagués sentit ploure. La meva actitud va ser recriminada amb un murmuri general de desaprovació. D'aleshores ençà quan coincideixo amb alguns veïns a l'ascensor enlloc de la previsible conversa sobre el temps, el tema escollit coincideix amb les que mantenen els monjos cartoixans que han fet el vot de silenci.

Des d'aquell dia m'he limitat a pagar religiosament tant les meves quotes de la comunitat com les possibles derrames per obres de conservació i millora, però no he perdut mai més el meu preciós temps malmetent-lo per sentir histèriques o hidalgos milhomes desbarrant.

Fa pocs dies, uns brètols van provar el poder calòric del seu encenedor aplicant-lo als timbres de la porta de l'entrada del carrer. Arrel d'aquest fet se n'han posat uns de nous metàl·lics i a prova de vàndals i duen, tal com és ara moda, un rètol a la part superior amb el nom del carrer i número de la finca. Casualment aquesta està situada al Carrer Joan Martell (1), l'il·lustre avantpassat meu que fou Alcalde de Reus i de Girona a mitjans del segle XIX. Doncs bé, al nou rètol hi posa: "Juan Martell, 69".

Arrel de la posada en marxa del nou canal d'Esports de TV3 m'he adonat que no podia sintonitzar-lo, sembla ser que la nova antena col·lectiva de TDT està preparada per rebre tots els canals españols intereconòmics o no (no en manca cap) però curiosament no pot sintonitzar el Multiplex 36 (594mhz) que aplega a Esport3, Tv3HD, IB3 (de ses Illes) així com Catalunya Música, Icat FM i IB Ràdio. Això fa que corri el risc de perdre'm les emocionants trasmissions de les proeses del xofer Fernando Alonso als Grans Premis de Fórmula 1 i que amb tanta professionalitat ens ofereixen el Sr. Merlos i la Sra. Ferrer.

Aquests dos fets van fer que no dubtés en anar a veure l'administrador de finques que va contractar la comunitat i demanar-li que els fes arranjar. Em va rebre al seu despatx, tenia la ràdio posada, era el programa matinal de la COPE. Quan vaig acabar d'explicar-li el fets va limitar-se a dir amb un cert to de menyspreu: "És estrany tot això que em diu, ningú de la seva comunitat ha fet cap queixa al respecte, si enlloc de Joan Martell haguéssin posat Juan Martillo potser encara, però queixar-se per posar Juan enlloc de Joan!" i respecte al Canal Esportiu de Tv3 va recordar-me que TVE també en té un de molt bo i que fer els canvis que demanava resultava una despesa per la comunitat. Va acabar tot dient que per atendre la meva petició hauria de ser feta en tot cas per la comunitat de veïns.

Molt a pesar meu ara hauré d'assistir a la propera reunió de veïns i afegir a les dues peticions anteriors la de la susbtitució de l'administrador de finques...


(1) Suggeriria a l'Ajuntament que quan en un futur hagi de dedicar-me un carrer, l'anomeni com a "Carrer del Blogaire Martell" a fi d'evitar possibles confusions amb el "Carrer Joan Martell" que honora al meu rebesavi.

foto: Laia Ferrer entrevistant l'intrèpid conductor Fernando Alonso al Gran Premi de Kuala Lumpur. rac105.cat

Aberració cromosòmica.

Una de les moltes mancances que patim avui en dia a Reus és que no s'hi distribueix el prestigiós diari gratuït anomenat "20 minutos". Sabedor d'això el corresponsal d'aquest blog a la capital de la nostra comunitat autònoma, Sr. Plotí, m'ha fet arribar un interessant reportatge publicat en aquest rotatiu a primera plana i planes interiors referent al conegudíssim conjunt musical "Pastora" per tal que ho pugui compartir amb tots vosaltres:

Afegiria a la notícia que el grup havia d'anomenar-se inicialment "Pastora Imperio" però malauradament aquesta denominació ja l'havia feta seva amb anterioritat una altra famosa intèrpret.

Com a conclusió de tot plegat no sembla cap disbarat formular la hipòtesi que l'ADN de l'insigne poeta i traductor Carles Riba, avi d'aquests brivalls tan eixerits, hagi patit unes curioses mutacions en transmetre's a alguns dels seus descendents fruit d'una més que probable aberració cromosòmica.

Rivalitat franco-alemanya

Quan el 1870 va esclatar la Guerra Franco-Prussiana va començar a Catalunya un intens i apassionat debat entre els francòfils i germanòfils. Aquesta rivalitat encara va augmentar més el 1914 amb l'esclat de la Guerra Europea (I Guerra Mundial) i més tard el 1939 amb la II Guerra Mundial. Sortosament a partir de 1945 la pau arriba entre ambdós països i la rivalitat ja no és per qüestions bèl·liques sinó que esdevé en termes d'influència econòmica, comercial o industrial.

Qui subscriu aquest article sempre ha sentit alhora una certa admiració pels dos països esmentats, motivada sens dubte pel fet que els españols no poden resistir cap mena de comparació amb aquests. Alhora, però, tampoc oblida uns greuges molt importants que hem patit els catalans a causa dels dos estats europeus: Els alemanys van reprimir i perseguir a molts exiliats republicans catalans fins al punt de lliurar als españols al President Companys per tal que aquests l'executessin. I, per la seva banda, els francesos han aplicat una decidida política de genocidi cultural i nacional a la Catalunya Nord administrada per ells des del Tractat dels Pirineus. Podríem dir que fins ara la balança estava equilibrada tant en pros com en contres entre uns i els altres.

Ara us mostro el motiu que finalment m'ha fet decantar la balança de les meves preferències envers els Teutons:


A l'hora de practicar idiomes m'agrada fer-ho quan en tingui ganes i em vingui de gust i no pas quan hagi d'anar a comprar un cargol per subjectar la tapa del wàter que balla.

Referentes a seguir

Tres de las personas más influyentes de Catalunya en la actualidad i cuyo ejemplo hay que seguir i incluir-lo en nuestro quehacer diario me han hecho ver la perentòria necessidad de canviar el idioma en què se expressa este blog i passar del caduco catalan al universal español:

Ayer el Presidente del Banco de Sabadell-Atlàntico, el senyort José Oliu presentó un ambicioso Plan Director de su entidad financiera para los pròximos tres años en la sede central de su banco en Barcelona. El Sr. Oliu comentó en idioma español los detalles i opinó sobre la salut del sector financiero español.

Por su parte también ayer jueves dia 28 de enero, el Presidente de la Generalidad de Catalunya, el Muy Honorable Sr. Arturo Mas, intervino junto al Ministro de Fomento Español Sr. Pepiño Blanco en el acto de inaguración oficial del AVE que une a Francia i España bajo el Pirineo i fué realizado en la gerundese ciudad de Figueras. El Presidente de la Comunidad Autònoma catalana hizo su discurso en español en señal de deferencia i educacion ante la presència de tan altos cargos del Ministerio de Fomento.

Mientras estoy escribiendo este post estoy escuhando al señor Isidro Fainé, hombre fuerte de la Caja de Pensiones de Barcelona, en el acto de presentacion de Caixabank, su nuevo banco. Como ya viene siendo habitual desde la època del añorado Samaranch (EPD), el acto realizado en la sede central de la entidad de ahorro situada cerca del Corte Inglés se està haciendo en un fluido español.

Pero nuestros dirigentes no se olvidan de lla engua catalana que tan buena salut goza. Esta entrañable habla sigue estando presente en las más altas instàncias i se habla de vez en cuando en el Senado de España gràcias a la solidaridad de todos los españoles que con sus impuestos sufragan los 12000€ que cuesta la traduccion a la Lengua Comun de todos.

Pido disculpas por si mi español no es todo lo correcto que debiera ser, aun no tengo instal·lado el corrector ortogràfico i años i paños de imposicion del catalan han hecho mella en mi a la hora de expressar-me por escrito en la hermosa lengua de Nebrija.

Excursionista políglota

L'Oriol Comabella Puig és un experimentat excursionista de Sant Cebrià de Vallalta que ha voltat per les muntanyes de mig món. Té cinquanta anys, i fa poc temps el van prejubilar. Ara té tot el temps del món per dedicar-se a allò que més li agrada: les excursions. L'Oriol quan fa una excursió comparteix la ruta amb la resta del món mitjançant webs especialitzats on els usuaris hi pengen les excursions que fan aportant-li les dades tècniques (recorregut, desnivells, horaris), comentaris i descripcions. Com a imatge del seu perfil l'Oriol ha triat una bonica fotografia feta al cim del Matagalls on se'l veu a ell i per damunt del seu cap oneja, com au galana, una bandera catalana.

La llista de fites muntanyenques assolides pel Sr. Comabella és nombrosa: el Puigmal, el Pedraforca, el Tagamanent, de cada ascensió que ha fet per Catalunya n'ha penjat nota amb el respectiu comentari en un acurat català i en algunes fins i tot hi ha afegit algun vers com aquest de Joan Maragall que va incloure en l'explicació de l'excursió que va fer a l'Estany de Ratera i que m'ha colpit d'allò més en llegir-lo:
A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d'un blau clar,
blavoses o morades:
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.

Però l'Oriol no només va per les muntanyes del país, també ha visitat la veïna España: ha pujat el Veleta, ha creuat la Faja de Pelay o ha fet el Moncayo. L'Oriol és persona conreuada, parla idiomes i les aportacions que fa a internet de les seves excursions per España té el detall de fer-les en la llengua d'aquella contrada que també la parla i escriu a la perfecció.

I com de ben segur deveu suposar, l'Oriol també ha anat Nord enllà, el mític Matterhorn, la Marmolada a Itàlia o el sostre d'Escòcia, el Ben Nevis, són indrets que ha assolit el nostre heroi i dels quals també ha penjat la corresponent ressenya a internet. No cal dir que la llengua triada en aquests darrers casos no és ni l'italià, ni el suís (que malauradament no existeix), ni ... sinó que ha estat la més universal del món mundial: l'Español.

nota: Aquest post es basa en fets reals, s'han canviat noms i ubicacions per tal de preservar la privacitat del seu protagonista.

foto: El Veleta coronat pel monument a la Madre de Dios de las Nieves.

Serps, escurçons i altres rèptils

El nomenament de la Sra. Bozal com a Consellera de Justícia de la Generalitat ha rebut nombrosíssimes crítiques motivades per la repressió de les Consultes per la Independència que aquesta "abogada del estado" va ordenar. Avui ha sortit en defensa seva el també Conseller Sr. Felip Puig tot dient que la flamant consellera s'hi deixarà la pell en la seva nova tasca al si del Govern Mas.

La dirigent regional del Partido Popular Sra. Sánchez ha declarat que el seu partit vol presentar-se a les properes eleccions muncipals a Catalunya amb una altra denominació que no sigui la del PP. Canviaran la seva pell exterior però el seu programa polític serà el mateix que ara.

Els escurçons, fins ara l'únic rèptil de picadura mortal als Països Catalans, van canviant durant la seva vida diverses vegades tota la seva pell. Deixen la vella i la substitueixen per una de nova. Malgrat el canvi de pell el verí que inocula aquest rèptil amb la seva mossegada no perd mai la seva perillosa eficàcia.

foto: Escurçó Ibèric (Vispera Latasti) després d'un canvi de pell. (c) Institució Catalana d'Història Natural (IEC).